Puresa

Avancem la nostra ànima a través dels anys en mig d’un món arrelat a la densitat. El nostre naixement va comportà una oportunitat per a prendre consciència del lloc on havíem anat a parar i reconèixer, entre tot el que ens envoltava, el que ens pertanyia per naturalesa i el que no. Hi ha que decideix adaptar-se a la reglamentació establerta pel seu entorn. Hi ha qui pren una direcció contrària a la que es viu en la seva quotidianitat.
El procés d’evolució espiritual del ser humà consisteix en mantenir la puresa inicial i fer que aquesta sigui cada vegada més pura.
La puresa espiritual és el que permet que l’anima pugui manifestar-se amb tot el seu esplendor.
Ser purs ens porta cap a l’amor pur i incondicional.
Pur de cos.
Pur de ment
Pur d’esperit.
La puresa és el nostre estat original en relació a la Creació. És la unió amb aquella part de Déu que hi ha en nosaltres i que ens uneix a tots els que ens envolten i amb el Firmament.
Quan naixem i ens adaptem al món que hem vingut, oblidem la nostra puresa i ens convertim en “diamants en brut” que ens hem d’anar polint per a mostrar la nostra magnificència. Quan més siguem nosaltres, més amor i llum irradiarem. Quan més així sigui, més ens adonarem de les semblances amb els altres i, per tant, serem Un amb tot i tots. Els nostres cors s’obriran i la nostra divinitat podrà manifestar-se lliurement.
La puresa consisteix en connectar amb la nostra espiritualitat, aquesta part que correspon a la nostra veritable essència i ens uneix amb la Font Creadora de l’univers, amb l’amor universal, pur i incondicional.
El camí de la puresa consisteix en anar prenent contacte amb el veritable ser que ets i no identificar-te amb la forma que t’envolta. Quan més ens identifiquem amb la forma, menys purs serem, creant més dolor i patiment a la nostra vida. El malestar és fruit de la identificació amb el món de la forma, i aquest ens allunyarà i no ens deixarà veure a aquells que són al nostre costat que volen apropar-se i dir-nos:
- No temis. Tu i jo som iguals. Deixem que l’amor ens uneixi.
Quan menys ens identifiquem amb el món de la forma, més atraurem l’amor a la nostra vida.
La puresa és una manifestació de la nostra essència divina. És un estat, una manera de viure on permetrem que només l’amor sigui en nosaltres. Pensarem amorosament, on els nostres pensaments alimentaran el nostre esperit i ajudaran que la nostra essència divina pugui manifestar-se. Tractarem el nostre cos amorosament, alimentant-lo i tractant-lo amb amor, volent el millor per a ell. Deixarem que les nostres emocions s’expressin per a donar peu a l’alliberament de tot allò que no ens pertany segons la nostra veritable naturalesa.
Tot allò que fem que ens crea un malestar a la nostra vida, ens allunya del camí de la puresa. Quan més conscients siguem de qui som, més voldrem ser nosaltres en tot moment i més farem, només, allò que ens aporti benestar i apropament amb tot i amb tots.
La puresa uneix i només veu les semblances entre la gent. Quan no és així, davant nostre es ressalta les diferències, que encara que siguin mínimes i insubstancials, per a nosaltres seran notables, quan en el fons, no representaran res. D’aquesta manera no valorarem a part d’aquells que es trobaran al nostre cercle més proper i seran importants per a nosaltres.
No viure en la puresa, en senzillesa per la vida, no ens permetrà el veritable amor que ens envolta i que se’ns vol donar. A vegades podem perdre oportunitats, regals que la vida ens dóna, i només perquè encara, potser sense saber-ho, valorem més la forma que l’essència.
Viure des de la puresa és valorar el fons de les persones i de les coses. És adonar-te del què representa i què o qui és aquell que s’ha apropat a tu. Quan no es valora del tot el fons, tenint present la forma, es creen distàncies i deixem que l’amor passi de llarg.
Sigueu purs d’esperit, de cos, ment i ànima. No us quedeu amb el que veieu, i sí amb el que sentiu i en el fons del què veieu. La imatge confon i separa. L’essència, l’amor, uneix i et beneficia.
Si voleu que l’amor sigui a les vostres vides, deixeu d’identificar-vos amb la forma i procureu veure què hi ha més enllà d’ella. Llavors us adonareu del veritable regal que la vida us ha donat. Accepteu-lo i gaudiu d’ell.
La puresa pertany al present. La forma, al passat. Avui esteu en el present. El que va ser, ha estat. El que ara és, us permetrà crear la felicitat a la vostra vida.
Viviu en la puresa, sentiu des de la puresa. Penseu des d’ella i el vostre cos radiarà la millor salut que mai us hàgiu pogut imaginar. La vida, llavors, us somriurà i us adonareu que només des de l’amor podreu rebre els majors desitjos que hàgiu pogut anhelar.
Si voleu ser feliços, poliu la vostra essència i us adonareu de les benediccions que la vida us dóna. Llavors les podreu gaudir, perquè la vostra ment ja no s’identificarà amb el que va ser, amb la forma; sentint l’amor més incondicional i pur en el vostre interior.

Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.