Arribar a preguntar-te quina és la raó de viure, de continuar vivint, es el resultat d’anar-te reprimint al llarg dels anys les teves emocions i la teva manera de veure i viure la vida. Trobar-se en aquest punt del camí on no es troba una motivació per a seguir vivint i aixecar-se del llit cada matí per a endinsar-se en el nou dia que se’t presenta representa haver anul·lat la teva naturalesa i allunyar-te de la teva ànima. Necessites urgentment tornar a connectar amb ella. Necessites tornar a ser tu, quan eres, potser, petit/a i et reies amb la vida.
Quina és la veritable raó per a viure? Quins motius pot arribar a tenir un per a voler viure i obrir-se plenament a la vida?
M’agradaria que recordessis aquells moments de la teva vida que et vas sentir bé. En la vida de tots hi ha un moment on han aparegut aquests oasis d’alegria i esperances en les nostres vides. Dedica’t uns moments per a estar amb tu mateix/a, i entre els teus records, recupera aquells instants on valia la pena viure i tu et senties bé. Recorda com et senties. Procura que els sentiments i les imatges siguin el màxim possible de nítides. Deixa’t emportar per elles i pel que senties. Tots tenim algun d’aquests moments, encara que siguin remots i es trobin molt arrecerats en el nostre cor i la nostra memòria. Tots varem ser nens algun cop.
M’agradaria,també, que pensessis en tots aquells moments on vas ajudar a algú, encara que fos per a indicar on es trobava un carrer que algú estava buscant i no sabia on era. En tots existeixen moments com aquest o similars. Hi ha tantes persones a les quals hem ajudat d’una manera o altre? Potser en alguna ocasió hem arribat a consolar a algú, li hem fet companyia perquè ho necessitava, o bé l’hem abraçada per la seva pena o tristesa, o li hem deixat uns diners perquè els necessitava, o potser hem convidat a prendre alguna cosa, o a dinar a algun familiar o amistat que necessitava de nosaltres després d’una trucada de telèfon o un encontra causal el carrer. Hi ha tants moments inconscients que nosaltres no valorem o ens donem compte que son importants pels altres...!
A la vostra vida, a vegades podeu pensar que esteu sols, però res més lluny de la realitat. El ser humà pot pensar que la vida no té sentit i que no heu fet res important en el vostre caminar, però hi ha tantes petites coses que heu interactuat amb els altres ajudant-los a continuar endavant, que degut a la vostra distracció per la vida pensant en el que no teniu o no va bé en vosaltres us ha fet ignorar tot el bo que sí que feu. No hi ha dos dies iguals. Els nostres sentiments no són iguals i els detalls que farceixen cada dia, també. Nosaltres som diferents cada dia, no actuem igual, i això fa que el dia sigui diferent. Aquesta diferència es basa en com nosaltres veiem la vida segons el que hem experimentat en els nostres primers anys de vida. De petits/es no ens han ensenyat a conèixer-nos, a ser nosaltres, i això fa que amb el temps, interpretem la vida parcialment.
Cada acte que feu està influenciant als altres, encara que us sembli que no sigui així. Tots estem units. Cada ser humà és part d’un trencaclosques per a completar el Total. Tu ets important, perquè el que fas està revertint cap els altres. Imagina’t que tu no haguessis existit. La teva presència ha intervingut en moltes vides, i en alguns has ajudat amb els teus actes, paraules, gests o actitud a aquells que es trobaven a prop teu. Tu eres part d’ells, i per tant, sense tu, ells, aquesta gent més propera a tu, no hagués arribat al que son ara.
Encara continues preguntant-te si val la pena viure? Cada dia es una oportunitat per a ser tu mateix/a. Cada dia es un regal que la vida ens dóna per a sentir l’amor en nosaltres mateixos. Per què no sents la teva vàlua, la teva manera de ser? Tu pots ser tu. La vida depèn de tu. Tu tens la darrera paraula per a ser tu. Imagina’t per un moment la vida que vols portar. Gaudeix del què estàs visualitzant, imaginant a la teva ment. Doncs bé, això que tant anheles és possible perquè tu ets un ser amb un potencial il·limitat per a poder crear. Sent la pau en el teu cor, la calma, i sobre tot, l’amor. Sent la tranquil·litat en tu. Respira, medita i ves al centre del teu interior on el teu cor et parlarà alt i clar sobre tu i el que pots fer a partir d’aquests moments para ser Tu. Quan més ho siguis, més sentit tindrà la vida i més desitjaràs viure, per a donar encara més, més sentit a la teva existència i a la dels altres.
Si et preguntessis quina és la raó de viure, la resposta seria ben clara i ferma:
LA RAÓ DE VIURE ETS TU MATEIX/A.
ETS TU EL SENTIT DE LA TEVA VIDA.
I saps per què? Per què fas que cadascú de nosaltres pugui seguir el seu camí. Tots et necessitem per a ser nosaltres. Que no ho entens? No t’amoïnis, arribarà un dia on tot ho veuràs clar. De moment, sent l’amor en tu i deixa que les teves il·lusions i esperances es facin realitat, escoltant el teu cor i fent en tot moment allò que et dicta.
Gràcies per existir.
Quina és la veritable raó per a viure? Quins motius pot arribar a tenir un per a voler viure i obrir-se plenament a la vida?
M’agradaria que recordessis aquells moments de la teva vida que et vas sentir bé. En la vida de tots hi ha un moment on han aparegut aquests oasis d’alegria i esperances en les nostres vides. Dedica’t uns moments per a estar amb tu mateix/a, i entre els teus records, recupera aquells instants on valia la pena viure i tu et senties bé. Recorda com et senties. Procura que els sentiments i les imatges siguin el màxim possible de nítides. Deixa’t emportar per elles i pel que senties. Tots tenim algun d’aquests moments, encara que siguin remots i es trobin molt arrecerats en el nostre cor i la nostra memòria. Tots varem ser nens algun cop.
M’agradaria,també, que pensessis en tots aquells moments on vas ajudar a algú, encara que fos per a indicar on es trobava un carrer que algú estava buscant i no sabia on era. En tots existeixen moments com aquest o similars. Hi ha tantes persones a les quals hem ajudat d’una manera o altre? Potser en alguna ocasió hem arribat a consolar a algú, li hem fet companyia perquè ho necessitava, o bé l’hem abraçada per la seva pena o tristesa, o li hem deixat uns diners perquè els necessitava, o potser hem convidat a prendre alguna cosa, o a dinar a algun familiar o amistat que necessitava de nosaltres després d’una trucada de telèfon o un encontra causal el carrer. Hi ha tants moments inconscients que nosaltres no valorem o ens donem compte que son importants pels altres...!
A la vostra vida, a vegades podeu pensar que esteu sols, però res més lluny de la realitat. El ser humà pot pensar que la vida no té sentit i que no heu fet res important en el vostre caminar, però hi ha tantes petites coses que heu interactuat amb els altres ajudant-los a continuar endavant, que degut a la vostra distracció per la vida pensant en el que no teniu o no va bé en vosaltres us ha fet ignorar tot el bo que sí que feu. No hi ha dos dies iguals. Els nostres sentiments no són iguals i els detalls que farceixen cada dia, també. Nosaltres som diferents cada dia, no actuem igual, i això fa que el dia sigui diferent. Aquesta diferència es basa en com nosaltres veiem la vida segons el que hem experimentat en els nostres primers anys de vida. De petits/es no ens han ensenyat a conèixer-nos, a ser nosaltres, i això fa que amb el temps, interpretem la vida parcialment.
Cada acte que feu està influenciant als altres, encara que us sembli que no sigui així. Tots estem units. Cada ser humà és part d’un trencaclosques per a completar el Total. Tu ets important, perquè el que fas està revertint cap els altres. Imagina’t que tu no haguessis existit. La teva presència ha intervingut en moltes vides, i en alguns has ajudat amb els teus actes, paraules, gests o actitud a aquells que es trobaven a prop teu. Tu eres part d’ells, i per tant, sense tu, ells, aquesta gent més propera a tu, no hagués arribat al que son ara.
Encara continues preguntant-te si val la pena viure? Cada dia es una oportunitat per a ser tu mateix/a. Cada dia es un regal que la vida ens dóna per a sentir l’amor en nosaltres mateixos. Per què no sents la teva vàlua, la teva manera de ser? Tu pots ser tu. La vida depèn de tu. Tu tens la darrera paraula per a ser tu. Imagina’t per un moment la vida que vols portar. Gaudeix del què estàs visualitzant, imaginant a la teva ment. Doncs bé, això que tant anheles és possible perquè tu ets un ser amb un potencial il·limitat per a poder crear. Sent la pau en el teu cor, la calma, i sobre tot, l’amor. Sent la tranquil·litat en tu. Respira, medita i ves al centre del teu interior on el teu cor et parlarà alt i clar sobre tu i el que pots fer a partir d’aquests moments para ser Tu. Quan més ho siguis, més sentit tindrà la vida i més desitjaràs viure, per a donar encara més, més sentit a la teva existència i a la dels altres.
Si et preguntessis quina és la raó de viure, la resposta seria ben clara i ferma:
LA RAÓ DE VIURE ETS TU MATEIX/A.
ETS TU EL SENTIT DE LA TEVA VIDA.
I saps per què? Per què fas que cadascú de nosaltres pugui seguir el seu camí. Tots et necessitem per a ser nosaltres. Que no ho entens? No t’amoïnis, arribarà un dia on tot ho veuràs clar. De moment, sent l’amor en tu i deixa que les teves il·lusions i esperances es facin realitat, escoltant el teu cor i fent en tot moment allò que et dicta.
Gràcies per existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada