Encara que pugui semblar paradotzal, el nostre cos és part del nostre benestar interior. El camí de l’espiritualitat és el camí de l’esperit, del benestar del ser humà.
Vivim en el món de la forma, i hem de trobar la unió entre la forma i l’esperit, però no com dos aspectes diferenciats entre sí, sinó complementaris per a poder sentir la plenitud en el nostre màxim potencial.
En el nostre camí espiritual, s’ha arribat a apartat tot el referent a la nostra essència biològica i tot l’associat a ella. Quan es parla d’espiritualitat, encara s’associa a “lo no mundà”, quan hem de tenir present que vivim en un món físic, i això representa tenir present cada aspecte de nosaltres mateixos. El benestar íntegre ha d’estar composat per cadascun dels nostres aspectes, tant els més terrenals, com els més enlairats de l’esperit.
Poder gaudir de l’esperit representar integrar els altres relacionats amb el cos. El sexe és un d’aquests aspectes.
En temps passats, cos i esperit eren dues coses totalment diferents. Per a poder enlairar el nostre esperit havíem d’allunyar-nos del nostre cos i no donar-li cap goig per a poder fer créixer la nostra ànima. En aquells temps, quan les velles energies s’imposaven en el planeta, el ser humà “evolucionat” havia negat el plaer del seu cos. Dosis de sacrifici se li imposava per a enlairar el seu esperit. A vegades, aquest sacrifici representava crear-se un dolor, perquè així, quan més se’l maltractava (flagel·lació i abstinència, per exemple), més un s’apropava a Déu. Bé, això va ser una època on les velles energies disgregaven la integritat del ser.
Ens trobem en uns nous temps, en un nou dia on el cos és part d’un mateix, i per tant, s’ha de tenir present de cara al benestar interior i el procés d’evolució de la nostra ànima. No podem discernir que el cos no té a veure amb l’esperit. Estan plenament units. Ja no cal oblidar-lo i negar-li l’amor, quan el ser humà necessita de l’amor en el seu estat més ampli per a poder un, ser íntegre.
Encara avui, per a seguir el camí espiritual, la humanitat s’allunya de tot allò que és terrenal. No podem ignorar la nostra essència física. És part de nosaltres, i per tant, també del nostre procés espiritual, del benestar interior i del nostre obrir la consciència. S’han acabat els temps del dolor físic i l’abstinència per a ser feliços. El cos és part de nosaltres, i per tant, també té el privilegi de ser estima i sentir l’amor i el plaer dins del nostre camí cap a la integritat i l’enlairament del nostre esperit.
Hem d’obrir la nostra consciència conforme tot en nosaltres ens pot portar a la culminació del nostre benestar interior. Els temps de tenir en compte només una part del ser humà per a enlairar la nostra ànima ja ha acabat. Ens trobem en un despertar on les portes de la nostra major consecució estan obertes, i per tant, les nostres consciències han d’estar també obertes, acceptant tots els nostres aspectes per aconseguir la plenitud en tot el nostre ser. És un error pensar, en els nostres dies, que per a apropar-nos a la nostra divinitat hem de tractar exclusivament el nostre esperit. Com a sers íntegres, hem d’apropar i acceptar cada una de les nostres parts i donar-lis allò que necessiten, fent-les sentir l’amor i el plaer de la seva existència. No ens sentirem bé si hi ha una part de nosaltres que està bloquejada o no la tenim en compte en el nostre procés d’ascensió. El cos també és part de l’esperit. La nostra ment és part de l’esperit, així com les nostres emocions i sentiments. La nostra ànima necessita cadascuna d’elles. No serem perfectes ni complerts sinó deixem que cada una d’elles es manifesti plenament quan ens ho requereixi.
Ja no cal anul·lar les altres parts per a enlairar-nos. El sexe també ens ajuda a avançar cap a nosaltres, per tant, hem de tenir-lo present per a sentir el benestar complert. Torno a dir que ja no cal ignorar una part de nosaltres per a enlairar una altra.
En relació al sexe, hi ha que gaudir-lo. Quan la satisfacció es troba en les nostres relacions íntimes, l’amor creat ens apropa més a Déu, a nosaltres mateixos. Hem d’obrir-nos a l’acceptació de poder de poder sentir el goig i el plaer en el nostre cos, dins dels paràmetres del respecte i l’amor cap a ell. Ja ha finalitzat el temps del tabú o que “és pecat” el fet de voler sentir la nostra sexualitat. Si aquesta pot manifestar-se lliurement, nosaltres ens sentirem millor. Hem de deixar que el nostre cor ens parli en relació al nostre cos i permetre que ell pugui expressar-se sense condicions per a poder sentir-nos bé i complerts.
El nostre benestar i plenitud acull el poder gaudir de tot allò que se’ns ha concedit al venir a aquest món. La nostra consciència ha d’obrir-se i donar-se compte que no hi ha res dolent en voler el millor per a nosaltres poder delitar-nos amb tot allò que tenim innat. El sexe és part de la nostra integritat i mereix ser expressat. Mereix ser correspost sense cap prejudicis ni bloquejos. Si podem sentir com el nostre cos se sent estimat i pot expressar els seus desitjos, el nostre esperit ens ho agrairà. Hem de ser nosaltres en tot moment, i el cos és part de nosaltres. Per a sentir-nos bé hem d’obrir-nos a la nostra totalitat. Som sers íntegres en un període energètic molt més amorós que ens permetrà aquestes actituds i creences d’un passat que encara avui té presència.
El diner és energia. El sexe també és energia i ens ajudarà a ser més nosaltres. Hem d’obrir el nostre cos i la nostra ànima per a la plenitud del nostre ser. “No és dolent fer sentir el nostre cos”, com en un passat, per a sentir a Déu en nosaltres. Ara ens podem apropar a la nostra divinitat a l’acceptar que som sers bonics, amorosos, siguem com siguem, i que ens mereixem sentir plenament a tots els nivells.
No hi ha una diferència entre una part i una altre de nosaltres. Totes són importants pel nostre creixement i totes han de ser correspostes. Obrim la nostra consciència i ens donarem compte que per a conèixer i sentir a Déu en nosaltres ens hem d’obrir a tots els nivells i deixar que l’amor ens ompli.
Sent la satisfacció d’estimar-te i ser estimat, i el nostre cos és una part important per a sentir aquest benestar interior. El sexe ha de deixar de ser tabú, i no ens tanquem a ell, no el bloquegem. Obrim-nos a poder gaudir d’ell degut que ens aporta alliberació, tempera les nostres emocions més reprimides i controlades i ens obra el cor al compartir-lo amb la persona que estimem.
El nostre cos és un camí per a arribar a nosaltres. Quan sentim que hem de tenir-li cura i deixar-lo manifestar, obrim les portes del nostre cor per a saber de quina manera el podem fer expressar des de la tendresa i la passió, trobant l’equilibri de la seva màxima expressió. Quan així sigui, ell ens ajudarà a aconseguir els nostres objectius espirituals, perquè el nostre cos és part de la nostra espiritualitat, de la nostra perfecta unió amb Déu, amb tu.
Ha arribat l’hora d’obrir-nos a una nova consciència, i a unes energies de més alta vibració. Ja no és necessari patir o reprimir per a ascendir. Ha arribat el moment de ser tu amb tota la teva integritat. Hem de viure espiritualment en el món de la forma. Si la teva essència espiritual vol estar en pau amb alegria i harmonia; si vols sentir al plenitud en tu, has d’acceptar que les nostres parts més humanes, terrenals, també ens puguin portar a l’expressió màxima del nostre ser, si ens obrim a elles des del cor.
Déu ens ha fet perfectes, i si vivim i hem de viure amb el que vivim, és pel nostre major bé, i el cos, la nostra sexualitat, ha de ser expressada per a sentir-nos sencers, Un amb la nostra divinitat. Deixem que cada part de nosaltres pugui sentir el plaer de ser estimats i la intensitat de la presència de Déu en cada cèl·lula del nostre cos i esperit. Sentir la seva presència en el goig, ens fa sentir cap a la il·luminació.
Enrere deixem la vida del sacrifici, l’abstenció, el celibat, el patiment i el dolor per a ser purs i perfectes. Ara ja sou purs i perfectes. Deixeu que el que sentiu es manifesti sense cap pudor, vergonya o por conforme no està bé que sentiu amb el vostre cos.
L’univers us vol sencers, i vosaltres sou sers complerts. No deixeu cap part de vosaltres fora del vostre camí espiritual perquè totes us portaran cap el nou ser que hi ha vosaltres i vol sortir.
En l’escrit d’avui, he volgut fer una referència al sexe, perquè som sers espirituals però amb una sexualitat concreta. Per a sentir-nos bé hem de poder manifestar-la plena i lliurament, perquè aquesta sexualitat també és part de nosaltres, i nosaltres som part de Déu. El nostre cor ens guiarà. Fem que la seva veu pugui ser manifestada en el món que vivim. Ens ajudarà a ser més nosaltres.
Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.
Vivim en el món de la forma, i hem de trobar la unió entre la forma i l’esperit, però no com dos aspectes diferenciats entre sí, sinó complementaris per a poder sentir la plenitud en el nostre màxim potencial.
En el nostre camí espiritual, s’ha arribat a apartat tot el referent a la nostra essència biològica i tot l’associat a ella. Quan es parla d’espiritualitat, encara s’associa a “lo no mundà”, quan hem de tenir present que vivim en un món físic, i això representa tenir present cada aspecte de nosaltres mateixos. El benestar íntegre ha d’estar composat per cadascun dels nostres aspectes, tant els més terrenals, com els més enlairats de l’esperit.
Poder gaudir de l’esperit representar integrar els altres relacionats amb el cos. El sexe és un d’aquests aspectes.
En temps passats, cos i esperit eren dues coses totalment diferents. Per a poder enlairar el nostre esperit havíem d’allunyar-nos del nostre cos i no donar-li cap goig per a poder fer créixer la nostra ànima. En aquells temps, quan les velles energies s’imposaven en el planeta, el ser humà “evolucionat” havia negat el plaer del seu cos. Dosis de sacrifici se li imposava per a enlairar el seu esperit. A vegades, aquest sacrifici representava crear-se un dolor, perquè així, quan més se’l maltractava (flagel·lació i abstinència, per exemple), més un s’apropava a Déu. Bé, això va ser una època on les velles energies disgregaven la integritat del ser.
Ens trobem en uns nous temps, en un nou dia on el cos és part d’un mateix, i per tant, s’ha de tenir present de cara al benestar interior i el procés d’evolució de la nostra ànima. No podem discernir que el cos no té a veure amb l’esperit. Estan plenament units. Ja no cal oblidar-lo i negar-li l’amor, quan el ser humà necessita de l’amor en el seu estat més ampli per a poder un, ser íntegre.
Encara avui, per a seguir el camí espiritual, la humanitat s’allunya de tot allò que és terrenal. No podem ignorar la nostra essència física. És part de nosaltres, i per tant, també del nostre procés espiritual, del benestar interior i del nostre obrir la consciència. S’han acabat els temps del dolor físic i l’abstinència per a ser feliços. El cos és part de nosaltres, i per tant, també té el privilegi de ser estima i sentir l’amor i el plaer dins del nostre camí cap a la integritat i l’enlairament del nostre esperit.
Hem d’obrir la nostra consciència conforme tot en nosaltres ens pot portar a la culminació del nostre benestar interior. Els temps de tenir en compte només una part del ser humà per a enlairar la nostra ànima ja ha acabat. Ens trobem en un despertar on les portes de la nostra major consecució estan obertes, i per tant, les nostres consciències han d’estar també obertes, acceptant tots els nostres aspectes per aconseguir la plenitud en tot el nostre ser. És un error pensar, en els nostres dies, que per a apropar-nos a la nostra divinitat hem de tractar exclusivament el nostre esperit. Com a sers íntegres, hem d’apropar i acceptar cada una de les nostres parts i donar-lis allò que necessiten, fent-les sentir l’amor i el plaer de la seva existència. No ens sentirem bé si hi ha una part de nosaltres que està bloquejada o no la tenim en compte en el nostre procés d’ascensió. El cos també és part de l’esperit. La nostra ment és part de l’esperit, així com les nostres emocions i sentiments. La nostra ànima necessita cadascuna d’elles. No serem perfectes ni complerts sinó deixem que cada una d’elles es manifesti plenament quan ens ho requereixi.
Ja no cal anul·lar les altres parts per a enlairar-nos. El sexe també ens ajuda a avançar cap a nosaltres, per tant, hem de tenir-lo present per a sentir el benestar complert. Torno a dir que ja no cal ignorar una part de nosaltres per a enlairar una altra.
En relació al sexe, hi ha que gaudir-lo. Quan la satisfacció es troba en les nostres relacions íntimes, l’amor creat ens apropa més a Déu, a nosaltres mateixos. Hem d’obrir-nos a l’acceptació de poder de poder sentir el goig i el plaer en el nostre cos, dins dels paràmetres del respecte i l’amor cap a ell. Ja ha finalitzat el temps del tabú o que “és pecat” el fet de voler sentir la nostra sexualitat. Si aquesta pot manifestar-se lliurement, nosaltres ens sentirem millor. Hem de deixar que el nostre cor ens parli en relació al nostre cos i permetre que ell pugui expressar-se sense condicions per a poder sentir-nos bé i complerts.
El nostre benestar i plenitud acull el poder gaudir de tot allò que se’ns ha concedit al venir a aquest món. La nostra consciència ha d’obrir-se i donar-se compte que no hi ha res dolent en voler el millor per a nosaltres poder delitar-nos amb tot allò que tenim innat. El sexe és part de la nostra integritat i mereix ser expressat. Mereix ser correspost sense cap prejudicis ni bloquejos. Si podem sentir com el nostre cos se sent estimat i pot expressar els seus desitjos, el nostre esperit ens ho agrairà. Hem de ser nosaltres en tot moment, i el cos és part de nosaltres. Per a sentir-nos bé hem d’obrir-nos a la nostra totalitat. Som sers íntegres en un període energètic molt més amorós que ens permetrà aquestes actituds i creences d’un passat que encara avui té presència.
El diner és energia. El sexe també és energia i ens ajudarà a ser més nosaltres. Hem d’obrir el nostre cos i la nostra ànima per a la plenitud del nostre ser. “No és dolent fer sentir el nostre cos”, com en un passat, per a sentir a Déu en nosaltres. Ara ens podem apropar a la nostra divinitat a l’acceptar que som sers bonics, amorosos, siguem com siguem, i que ens mereixem sentir plenament a tots els nivells.
No hi ha una diferència entre una part i una altre de nosaltres. Totes són importants pel nostre creixement i totes han de ser correspostes. Obrim la nostra consciència i ens donarem compte que per a conèixer i sentir a Déu en nosaltres ens hem d’obrir a tots els nivells i deixar que l’amor ens ompli.
Sent la satisfacció d’estimar-te i ser estimat, i el nostre cos és una part important per a sentir aquest benestar interior. El sexe ha de deixar de ser tabú, i no ens tanquem a ell, no el bloquegem. Obrim-nos a poder gaudir d’ell degut que ens aporta alliberació, tempera les nostres emocions més reprimides i controlades i ens obra el cor al compartir-lo amb la persona que estimem.
El nostre cos és un camí per a arribar a nosaltres. Quan sentim que hem de tenir-li cura i deixar-lo manifestar, obrim les portes del nostre cor per a saber de quina manera el podem fer expressar des de la tendresa i la passió, trobant l’equilibri de la seva màxima expressió. Quan així sigui, ell ens ajudarà a aconseguir els nostres objectius espirituals, perquè el nostre cos és part de la nostra espiritualitat, de la nostra perfecta unió amb Déu, amb tu.
Ha arribat l’hora d’obrir-nos a una nova consciència, i a unes energies de més alta vibració. Ja no és necessari patir o reprimir per a ascendir. Ha arribat el moment de ser tu amb tota la teva integritat. Hem de viure espiritualment en el món de la forma. Si la teva essència espiritual vol estar en pau amb alegria i harmonia; si vols sentir al plenitud en tu, has d’acceptar que les nostres parts més humanes, terrenals, també ens puguin portar a l’expressió màxima del nostre ser, si ens obrim a elles des del cor.
Déu ens ha fet perfectes, i si vivim i hem de viure amb el que vivim, és pel nostre major bé, i el cos, la nostra sexualitat, ha de ser expressada per a sentir-nos sencers, Un amb la nostra divinitat. Deixem que cada part de nosaltres pugui sentir el plaer de ser estimats i la intensitat de la presència de Déu en cada cèl·lula del nostre cos i esperit. Sentir la seva presència en el goig, ens fa sentir cap a la il·luminació.
Enrere deixem la vida del sacrifici, l’abstenció, el celibat, el patiment i el dolor per a ser purs i perfectes. Ara ja sou purs i perfectes. Deixeu que el que sentiu es manifesti sense cap pudor, vergonya o por conforme no està bé que sentiu amb el vostre cos.
L’univers us vol sencers, i vosaltres sou sers complerts. No deixeu cap part de vosaltres fora del vostre camí espiritual perquè totes us portaran cap el nou ser que hi ha vosaltres i vol sortir.
En l’escrit d’avui, he volgut fer una referència al sexe, perquè som sers espirituals però amb una sexualitat concreta. Per a sentir-nos bé hem de poder manifestar-la plena i lliurament, perquè aquesta sexualitat també és part de nosaltres, i nosaltres som part de Déu. El nostre cor ens guiarà. Fem que la seva veu pugui ser manifestada en el món que vivim. Ens ajudarà a ser més nosaltres.
Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada