La Rendició

Als qui llegiu aquestes paraules, que l’amor i la pau siguin en vosaltres.
Teniu al vostre abast les eines per a seguir el camí cap a la il·luminació. Vulgueu o no, l’ascensió és un fet que aneu experimentant, conscient o inconscientment. Pel fet de viure en aquesta dimensió entreu en el flux que us porta a un aprenentatge. Encara que el vulgueu ignorar, en el seu moment us adonareu que l’heu deixat de cantó. Llavors, rectificareu la vostra actitud i us encaminareu vers el punt on el vau deixar per a seguir, d’una manera ara conscient, el camí d’aquest aprenentatge. Oi que en algun moment de la vostra vida, o d’una manera continuada heu o esteu patint? Vegeu? Això és aprenentatge. Només cal que us endinseu en el vostre interior per a adonar-vos què us vol dir el procés que esteu seguint. Si us ho proposeu, tard o d’hora sabreu el per què.
El moment més àlgid del vostre aprenentatge és quan veieu d’una manera clara i ferma que tot el que heu arribat a fer al llarg de la vida per a prevenir el que havia de ser per a la vostra ànima, haurà estat una pèrdua d’energia innecessària, creant malestar (preocupacions, tensions,...). No hi ha res més amorós que lliurar-se a les mans del Pare, Creador de tota vida, des de la plena confiança i fe que obtindràs en tot moment allò que necessitis. Des d’aquesta actitud i predisposició, la felicitat és possible, no tan sols a nivell intern, sinó també extern. Rendició.
Us heu passat la major part de la vostra vida, per a no dir tota ella, volent controlar-la i dirigir-la. Heu après a no deixar cap porta oberta. El vostre afany per a tenir-ho tot controlat us ha fet estancar-vos en un modus de vida concret. Quan, amb el temps, algun aspecte del vostre ritme o estil de vida varia o sembla que vulgui canviar, trontolleu. Us haureu acostumat tant a una manera de ser i actuar, que tot allò que se us proposi de diferent, comenceu a inquietar-vos. Mentre aneu tenint allò que us permet gaudir dels vostres principis, tot va bé, però a l’hora que alguna novetat se us presenta (pel vostre major bé), dubteu i mostreu les vostres defenses. Sí, a tu em dirigeixo, a tu que estàs acostumat a uns ingressos concrets i sembla que d’un temps cap a aquí aquests no semblen venir a tu; a tu que la teva relació de parella no va com voldries; fins i tot a tu, estimat pare o mare que no hi ha manera de controlar als teus fills, a tots vosaltres us dic: Les vostres resistències no us permeten fluir perquè els vostres sers s’han neguitejat i potser esteu pendent del què us passa. Rendició.
A tots vosaltres em dirigeixo per a dir-vos que continueu actuant des de les pautes mentals que vau adquirir des dels vostres inicis d’aquesta vida. Continueu vivint des de la por, encara que alguns la mostreu més que d’altres. Allò que és nou, que és desconegut, us fa trontollar tota la vostra vida, quan en el fons, només és una oportunitat per a aconseguir la plena felicitat.
Voleu controlar i controlar, i el bo del cas, que la majoria de vosaltres no ho sabeu, no sou del tot conscients que això ho esteu fent amb la vostra parella, els vostres fills, les vostres activitats, feina, amistats, ...... He conegut casos de persones que semblaven aparentment treballades interiorment, però encara estaven aferrades al món de la forma. El bo del cas és que si els preguntessis a elles si així és, et respondrien que “no, però el que no poden és estar sense fer res per a remediar un fet que no els és favorable”. La inquietud ha aparegut en elles. Pesa tant el món de la forma! Us atrau d’una manera molt forta i subliminal, de manera que no sou conscients dels seus paranys. Què tal si un dia decidiu no posar cap resistència en el vostre tarannà quotidià? Què tal si un dia us deixeu anar, confiant plenament que tot us vindrà? (Segur que la vostra ment ja us ha donat un toc d’alerta conforme les coses no et venen per sí soles, sense fer res).
Sé de la vostra condició humana, i no sempre resulta còmode rendir-se a la vida. No vull dir desmoralitzar-se i passar de tot, no!, no vull dir això! El que estic parlant és de confiança i fe. El que us estic transmetent és la capacitat que teniu de mostrar-vos tal com sou i aconseguir allò, sense esforços, només amb el vostre potencial espiritual, el vostre poder interior. És d’això del que us estic parlant. Mentre no us rendiu, fluïu, d’alguna manera esteu frenant el vostre procés, i les vostres capacitats per a arribar a ser vosaltres en plenitud. Esteu evitant la manifestació del Pare en vosaltres. Totes les excuses que pugueu manifestar en aquests moments, només són resistències al canvi i un aferrament al vostre passat. És fàcil viure en un estatus aconseguit al llarg dels anys, però aquest, no us portarà a la plenitud i felicitat total. Heu creat un entorn que us sentiu protegits, però només són mostres de les vostres pors a obriu-vos del tot i mostrar-vos tal qual sou. Per què no us rendiu a la vida? Per què no preneu la decisió de fluir d’una vegada, alliberar-vos de tot el terrenal, (que no vol dir desprendre’s d’ell), sinó tallar els lligams emocionals amb tots els aspectes materials i confiar (torna a sortir aquesta paraula), confiar plenament que se us donarà tot el que necessiteu. Veieu? Les vostres pors tornen a sortir. Malgrat tot, encara esteu lligats al que heu creat fins ara.
Mostreu una rendició absoluta a la vida. Poseu la vostra vida a les mans del Pare, perquè Ell us guiï, us aconselli, us estimi i us doni tot el que necessiteu. Confieu i allibereu-vos de tot allò que doneu per “normal i bo tenir-ho” a la vostra vida. Després el ser humà es pregunta per què no és feliç i que la felicitat no depèn d’ell. Res més lluny de la Realitat. Tu pots. Tu tens la capacitat de fluir i rendir-te. Pots pensar que tens responsabilitats familiars i no pots deixar de fer segons quines coses. Qui ha dit que les hagis de deixar de fer? El que us estic dient és que canvieu la vostra actitud interior davant les coses i us allibereu de la identificació amb el que us passa. Lliureu la vostra vida, les vostres situacions a les mans de Déu,.... i confieu. No temeu. Sé que no esteu acostumats a confiar plenament. La vostra fe encara és feble en la majoria de vosaltres, però és necessària per a arribar a gaudir plenament de la vida, des de la serenitat, la calma i l’harmonia interior.
Rendir-vos i confieu, perquè aquesta és la veritable sanació (perdre les pors) i el camí per a arribar a la vostra plenitud.
No hi ha res més plaent que el Pare actuï a través teu i la teva Divinitat pugui manifestar-se.