A la meva vida

Els temps de la meva baixa estatura sent un nen, queden ja llunyans.

Tota una vida per a poder arribar a entendre-la i moure’m per ella segons el sentint de la meva presència en ella.

Sento un profund agraïment pel viscut i per tot el que la meva vida m’ha anat oferint a cada passa donada segons el meu present.

He rebut tant!, encara que no sempre aquest “tant” fos tal com m’hagués agradat a tenint present el meu parer en aquells temps.

He viscut moments d’entusiasme per tot el que succeïa a cada instant.

He sentit en el meu interior el fet de poder materialitzar el que volia en aquell precís instant i desitjava.

He estat en el cim del benestar material, coneixent també, les àrides èpoques de subsistència i mancança.

He pogut viure a prop del mar i en mig de la muntanya, així com en una gran capital, com en poblacions properes a ella.

La meva vida no ha estat estable, anant d’aquí cap a enllà, segons els esdeveniments que la meva existència em deparava.

Vaig arribar a pensar que jo no podia fer res per a sortir-me de les situacions que em trobava; a adonar-me amb els anys, que era jo qui les creava amb una finalitat superior.

Ara, en l’assossegament de la saviesa puc fullejar la meva vida i veure el procés que ha anat seguint fins el meu present. Torno a dir, que només agraïment puc sentir en mi per totes les situacions viscudes al llarg dels temps.

Vaig voler conèixer a Déu, i vaig arribar a trobar-me davant d’ell i sentir-lo en el meu interior.

Vaig voler viatjar, i la vida no em va deixar estar més de dos anys, com a molt, en un mateix lloc, fins que vaig arribar a estar en contacte amb el mar, durant dinou anys, que em va fer adonar-me de les meves emocions i aprendre amb ell, a plorar novament, després de temps practicant sense cap resultat. Al final les meves llàgrimes van aconseguir acaronar les meves galtes, contentes, fins a sentir l’exaltació conforme havia aconseguit activar els meus ulls perquè s’expressessin lliurement. Va ser un gran alliberament i un triomf alhora, al trobar aquesta porta on les meves emocions poguessin sortir i fer-me adonar que la presència de les meves llàgrimes tenien una finalitat superior i no només per a expressar el que estava reprimit.

Vaig aprendre a plorar, després de molts anys no fent-ho. Va ser amb la pràctica que vaig aconseguí obrir la porta bloquejada de les meves emocions. Ara, amb el plor en el meu interior, ara puc dir que és part del nostre potencial com a humans en fase de divinitat que tots som. Més enllà de lo estàndard es troba el veritable sentit de tota presència que en nosaltres hi ha.

Sento un profund agraïment per tot el viscut, perquè els passos donats, i el sentit a cada situació de la meva vida, la majoria d’elles no volgudes, ara puc veure’m reflectit en el firmament reconeixent la meva essència i la meva presència en aquest món experimental que em trobo. 

Vaig aprendre a alliberar la densitat que havia en mi.

Vaig aprendre a estimar incondicionalment, perquè l’amor que s’aplica en el món on vaig néixer no es correspon amb l’amor espiritual que és el que sentia en el meu interior. Ara puc estimar segons sento, d’una manera pura i incondicional. Vaig aprendre a estimar des del meu cor.

Al llarg del meu procés de passar de la inconsciència, això pensava jo, a la consciència, em va portar, no tan sols a aprendre a plorar, sinó també a obrir el meu cor. Quin allegeurament! Quina sensació de llibertat sentida en el meu ser! Vaig haver de canviar la meva visió de la vida i adonar-me que jo podia responsabilitzar-me d’ella. Al final així va ser, sentint la plenitud del meu interior, amb tota la seva obertura i irradiant l’energia de la meva essència d’una manera lliure i plena. Quanta majestuositat quan ens obrim del tot i ens apropem al nostre món, sabent qui ets!

Tot el viscut, cada passa donada, cada experiència i suposades adversitats i denominats reptes, van alleugerar el meu camí, amb la meva predisposició de l’aprenentatge que allò que viviu us aporti. Cada presa de consciència, és a dir, cada aprenentatge integrat, us farà alliberar del pes que porteu des de la vostra infantesa i d’altres temps encarnats, que us permetran avançar en el vostre procés vers aquell qui en veritat sou.

Em trobo en uns moments de la meva vida, on m’esperen grans canvis. Estic preparat per a ells i disposat a endinsar-me en ells. Sento com la meva creativitat i el meu amor volen expandir-se per a arribar més enllà d’on ara sóc. La meva il·lusió és gran, amb una gran alegria en tot el meu ser, disposat a creuar aquestes portes que el procés de la humanitat i la meva estimada Terra ens deparen.

Sóc part de cadascú de vosaltres, i tots porteu part de mi en el vostre interior. Sento la força i la fermesa de la Unicitat amb la Llar de la qual tots procedim.

Amb els anys vaig anar obrint portes, i cadascuna que aconseguia obrir i creuar-la sentia com m’enlairava i anava, en un principi percebent, i després amb el temps, adonant-me, el fet de sentir i veient el paradís del qual tots procedim. No estem sols i els nostres germans de la Llum estan aquí, en el nostre pla dimensional per a donar-nos una mà en els moments que convinguin per a poder pujar nous esglaons vers la nostra plena manifestació.

La Divinitat Superior, així com diferents comunicacions amb la Germanor Celestial m’han fet veure i saber el nou procés que a la meva presència li depara.

Aquí em trobo per a iniciar una nova vida més en acord a com és la meva vibració. M’alegra que tot tingui els seus fruits quan actuem i vivim des del cor. L’amor ens acompanya al llarg del nostre camí. No hi ha de millors ni de pitjors. Només existeix l’adequat segons cadascú. Així ho vaig aprendre al llarg del meu procés, com d’altres aspectes relacionats amb la nostra existència i el viure el dia a dia en aquest pla terrenal.

Us estimo.

El meu cor us acull a cadascú de vosaltres. Em sento part de tots i del Tot. No estem aïllats ni sols, només distanciats i tancats en nosaltres mateixos. Quan aprenem a obrir-nos, llavors és quan la vida comença a canviar segons les pautes del nostre veritable ser, de la nostra essència. Quan l’amor fa presència a la vida d’un, és quan aquesta comença a tenir sentit, rebent només el millor per a un mateix.

El meu amor està en cadascú de vosaltres i els meus passos acceptant el meu present i disposat a crear una nova vida després de tota una preparació i obertura de tot el meu ser. Vaig aprendre a sentir, i sentint, em vaig apropar a la meva naturalesa i a la veritat de tot el que ens succeeix. Vaig aprendre a saber de mi, i desitjo que cada ànima, cada cor pugui obrir-se per a poder sentir la majestuositat d’on procedim i el gran ser que som més enllà del terrenal.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Com deia la cançó d’Armando Manzanero “Contigo aprendí”:

“Contigo aprendí

que tu presencia no la cambio por ninguna  (estimada vida)

……

Que puedo irme mañana mismo de este mundo

las cosas buenas ya contigo las viví

y contigo aprendí    (estimada vida)

que yo nací el día en que te conocí”    (estimada Divinitat)

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.