-
Mestre
– va dir un dia un deixeble davant el seu mentor, porto anys al seu costat i
sento que ja no sóc el mateix del primer dia que el vaig conèixer. Hi ha alguna
cosa que vull preguntar-li en relació al que ens succeeix en el nostre sender
individual.
El mestre es va quedar quiet observant-lo esperant la pregunta del jove que
tenia davant seu.
-
Espiritualment,
quan alguna cosa no surt com hauria de sortir, hi ha un pla B, una segona opció
a realitzar?
Els ulls del tutor no deixaren de mirar als del seu deixeble, fent un
somrís i tenint un respecte per la pregunta realitzada. De sobte, els seus
llavis es disposaren a parlar, dient-li:
-
Estimada
ànima, no hi ha segones opcions en el camí espiritual. No hi ha errors en
l’adjudicació dels fets a viure per part d’algú. L’univers, assenyalant cap a
amunt amb el seu dit índex dret, no envia a l’atzar les benediccions pels qui
vivim encarnats en aquesta vida. No hi ha equivocació en es designis
celestials. Tot té el seu sentit des de
la Font de la qual procedim. (Després d’una pausa, va prosseguí dient:) Allò
que vivim en aquest pla, així ha de ser. No sempre el ser humà entén el viscut,
degut a la forma en que viu. Allò que ens és designat, és l’adequat per a la
nostra ànima. No hi ha res erroni en el nostre procés. Tot segueix un flux pel
nostre major bé i el de tots. El que pots arribar a experimentar influeix a
tots aquells que t’envolten. No és en va ni superflu el que de la vida reps. No
existeix una segona opció per si la primera no és l’adequada. Tota opció és
l’adequada pel nostre camí. Hi ha diferents oportunitats depèn de la reacció
del deixeble que tots portem dins, però la benedicció rebuda com a primera
opció és l’adequada.
Després d’una pausa, el
mestre va continuà:
-
Tota
la nostra vida té un sentit major a les nostres creences. Els nostres
pensaments, a vegades porten cap a nosaltres una explicació segons el moment
que ens trobem, no des de l’enlairament de l’ànima.
Llavors el deixeble intervingué dient:
-
Però
no sempre el que vivim ens fa sentir bé.
-
A
l’igual que una llavor en el seu procés de brotar i enlairar-se necessita
l’aigua per a créixer, així l’ànima necessita de la seva essència per a
enlairar-se. La llavor pot passar per períodes de sequia, però la humitat
existeix a l’interior de la terra, per més profunda que estigui. L’humà, en els
períodes de sequia necessita, també, anar al més profund del seu interior per a
reconnectar amb la seva essència que li permetrà sentir aquell qui és i el seu
sentit en aquesta vida. Aquest fet d’anar al seu interior, permetrà que
l’exterior no influeixi en l’interior, i que l’interior, faci canviar l’entorn
d’un mateix. Entens les meves paraules, estimat ser? – va dir el mentor al
jove.
-
Si,
mestre – va respondre. No hi ha res que visquem que no tingui un sentit per a
la nostra ànima, i així poder seguir el nostre procés vers aquell qui som.
-
Així
és – va dir el mestre, assentint amb el cap.
-
I
tenint present això – va continuà el jove, tot el que rebem i l’univers ens
dóna és per a avançar o rectificar alguna cosa que nosaltres no som conscients
o no ens adonem en aquells moments.
-
Així
és – va dir el mestre, assentint amb el cap.
Qui l’escoltava va fer un moviment afirmatiu amb el cap. Després, afegí:
-
Quan
aprenem, deixem el dolor i el malestar a un costat del camí, perquè ja no ens
pertany.
-
Fins
quan aquest procés, estimat mestre?
-
Fins
que ja no et qüestionis més la vida. Només la sentiràs i sabràs què fer. Serà
llavors, quan sentiràs aquell qui ets i sabràs què fer en tot moment. La pau i
la serenitat seran en tu. Sentiràs l’amor intensament i només voldràs
transmetre’l segons les teves qualitats. Llavors, tots es beneficiaran perquè
seràs el mirall de cada una de les ànimes que se t’aproparan.
Es va fer una pausa, i en uns instants el
deixeble va dir:
-
Gràcies
mestre. Ara entenc el teu silenci i la teva presència.
Els dos es varen saludar fent una suau reverència i el mestre, girant-se,
se’n va anar.
El deixeble es quedà allà quiet, en el lloc on
s’havia produït la trobada entre una visió terrenal i l’espiritual.
Va fer una respiració profunda i es va disposar a
anar-se’n, sentint un gran agraïment pel rebut.
Havia donat un pas important vers la seva mestria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada