dijous, 25 de maig de 2017

La nostra ànima


Estimada ànima, com puc parlar de tu, si no ets una cosa externa a mi? 
Només sentint sabré de tu.
Durant segles, la nostra humanitat, per a poder entendre o explicar alguna cosa no física, va haver de crear uns símbols, uns objectes per a identificar i fer-nos veure i creure que allò invisible als nostres ulls físics, poguessin arribar a tots aquells que estiguessin interessats en el que es coneix com a ànima.
Realment existeix l’ànima? És alguna cosa aliena a la nostra essència per a dir que és una part de nosaltres? Amb forma inclosa?
Quantes vegades hem escoltat expressions del tipus: l’ànima d’un arbre, els animals també tenen la seva ànima, o tots els sers vius tenen una ànima!
Tots, tenen ànima perquè tots som Amor. Procedim del Tot i complementem el Tot, com a part d’ell que som. Cada ser és el Tot perquè té una ànima, sent aquesta, l’essència de l’univers, de la Llar de la qual procedim. Tots som energia, essència de Vida. Tots som Amor.
Hi ha alguna cosa bàsica, innata en el nostre ADN, i és el fet de tenir el coneixement del que és i representa el que es coneix com a ànima.
Segurament heu escoltat moltes vegades que l’ànima és una part de la nostra existència. Les paraules, amb el temps i així s’ha pogut veure, han estat malinterpretades o distorsionades segons les creences de qui les ha transmeses. El concepte que s’ha anat transmetent està basat en unes arrels religioses que ens han portat a entendre el que s’entén con a ànima, como alguna cosa aliena a nosaltres.
Per a tots aquells que ja porteu temps en el camí del despertar, és probable que els vostres oïdes hagin rebut paraules com: estem en aquest projecte de vida per a enlairar la nostra ànima i evolucionar-la.
Amb els anys, obrint les portes de la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum, vaig arribar a sentir la saviesa en mi, guiat pels meus acompanyants celestials que em varen portar a adonar-me del veritable significat del que és i representa l’ànima a les nostres encarnacions.
L’ànima no evoluciona perquè és la part divina de cadascú. És l’essència de Déu en cadascú. Som part d’ell. A l’encarnar, portem a aquest món l’essència divina de l’univers. L’ànima sempre ha estat completa, és i serà resplendent, lluminosa, amb l’energia de l’amor amb tota la seva majestuositat. L’ànima no té que evolucionar. El que entenem com a evolució és el fet d’apropar-nos a ella i acceptar-la a la nostra vida deixant que la seva essència s’expressi a través nostre. És la nostra relació amb ella el procés d’evolució a la nostra vida. L’evolució de l’ànima no és tal, sinó l’apropament del nostre ser a ella, a la nostra essència divina, que sempre ha estat amb nosaltres i estarà. La nostra ànima no necessita evolucionar perquè ja està evolucionada, podríem dir, degut que sempre hem estat divins i pertànyer a l’Amor Universal, a l’energia de més alta vibració existent en el firmament. Nosaltres no hem d’evolucionar, sinó d’apropar-nos cada vegada més a la nostra veritable essència i deixar-la manifestar. El que s’entén com a evolució és el recordar qui som realment i alliberar del nostre ser tots els condicionaments, creences i passat basat en les limitacions, victimismes i pautes de distanciament amb nosaltres mateixos degut a les creences inculcades basades en certes religions. Tot es basava en controlar als sers humans i dominar-los per a poder portar a terme els interessos de certa visió de la vida basada en lo terrenal.
No estem en aquesta vida per a fer evolucionar la nostra ànima, sinó en abatre els murs que ens varen inculcar i acceptàrem en el seu moment per a connectar amb la nostra essència i sentir el Déu que cadascú de nosaltres és.
L’ànima, és senzillament la nostra essència divina, l’energia de més alta vibració existent a l’univers: l’Amor en el seu màxim resplendor, pur i incondicional, creador de tota vida i harmonitzador natural de tot allò que la ment pugui arribar a alterar. 
Aquest apropament a la nostra essència amorosa és el procés d’evolució de ada ser en les encarnacions viscudes.
L’ànima no és una cosa externa en nosaltres i que depèn d’alguna cosa superior, sinó que tu, ets part de la major energia d’alta vibració existent al llarg dels universos. Tu ets la divinitat superior encarnada per a enlairar aquest planeta i ajudar a la humanitat a recordar qui és, per a arribar a la plena Unicitat.
És el Déu que som a les portes del poder-lo arribar a acceptar i manifestar-lo.
El que entenem com a ànima, no és una part de nosaltres, a nivell espiritual. La nostra ànima és la nostra essència divina, innata, la nostra essència espiritual esperant que el ser que ets vagi apropant-se a ella a través de recordar qui som i poder-lo manifestar amb tot el seu resplendor. Dit d’una altra manera, poder-te expressar amb tota la teva majestuositat segons l’essència que ets. No hi ha que evolucionar l’ànima, perquè en qualsevol moment pot expressar-se amb tota la seva irradiació. Depèn de nosaltres.
Ets Amor. Ets Déu, i no hi ha una ànima esperant ser evolucionada, sinó un ser en procés d’acceptar i apropar-se a aquell qui en veritat és i mostrar-se tal com és segons.
La teva ànima és Déu en tu. Tu ets Déu.
Actualment, en els temps que ens trobem, hi ha grans inquietuds per a anar al nostre interior, i serà a través d’anar al nostre interior que arribarem a trobar-nos amb la nostra essència innata divina. Això és el procés de l’evolució que tant es parla en els temps que vivim.
L’ànima no és una part de nosaltres. Nosaltres som l’ànima innata de l’univers i de tota vida. Som el TOT encarnat , mostrant la nostra bellesa i el nostre potencial segons la nostra essència. Som fonts de Vida i Amor. Som el Cel aquí a la Terra.
No veieu l’ànima com una part de vosaltres, perquè no esteu fragmentats. Sou un Tot lluminós que il·lumina el camí vers l’alliberament i transmutació de la foscor.
Ànima. Déu. Divinitat. Energia Superior. El Gran Esperit. Jo Superior. Diferents paraules per a definir el mateix, que poden arribar a confondre a l’humà en procés d’apropament a la seva essència.
Les portes del coneixement superior, de la saviesa existencial es troba a l’abast de cadascú dels sers en procés d’ascensió. Aquesta ascensió representa alliberar uns  coneixements transmesos al llarg dels segles, per a arribar a la informació, sensació i sentiments rebuts des del Cor.
Ens trobem en temps on ja es comença a adonar-se que des de la ment continuarem estant atrapats en el temps, i que la manera d’anar a l’essència, a la Veritat de l’existència és començar a viure des del Cor. Començar a endinsar-nos al nostre interior per a entendre l’exterior, i així poder percebre la bellesa i l’abundància que ens envolta i se’ns concedeix.
Quan algú sent la seva essència, la seva ànima, la seva vida canvia i la visió d’aquest deixa de basar-se des de l’humà per a percebre i sentir des del cor. Llavors tot té sentit i la vida pren una altra senda vers la plenitud. No importa el que faci, perquè la teva visió i els resultats obtinguts et faran sentir la gratitud i l’amor que tota la teva vivència comporta.
El teu cor et guiarà. La teva essència et protegirà, perquè és l’Amor qui et protegirà. No hi ha una altra protecció que sentir l’Amor en tu.
No estem aquí per a evolucionar la nostra ànima, sinó per a poder-nos apropar a aquell qui som. La nostra ànima no necessita evolucionar perquè ja és complerta i absoluta. Només és qüestió que cadascú s’adoni d’aquest fet. Qui evoluciona és el ser humà vers la seva divinitat, no la nostra ànima, perquè nosaltres ja som Déu manifestat. Que no te’n recordes?

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.