El major secret existent

Una vegada, una ànima d’aparença jove, es va endinsar sota el cel puntejat, lliure de tot núvol, i allà, va expressar en veu alta:

-         Quin és el major secret que no aconsegueixo trobar encara?

En mig del silenci i sota les llums del mantell superior, com si procedís del no res, es va escoltar:

-         El major secret està en tu, que encara que no hagis pogut veure’l, sempre ha estat.

-         En mi? – va dir aquella ànima d’aparença jove. No sento meu el meu entorn ni el que em succeeix. Cóm pots dir que el major secret està en mi, quan sempre és el meu entorn qui altera la meva pau i assossegament?

-         El que en el teu interior està, procedeix de la teva naturalesa. La teva veritable essència no altera la teva ànima. Quan la planta té aigua per a absorbir a través de les seves arrels, aquesta creix i dóna els seus fruits. Si no segueixi el seu procés, no és la planta, la seva naturalesa la que li priva créixer, sinó el seu instint d’absorbir l’aigua del seu entorn. El seu interior està preparat per a seguir el seu procés, sent aquest entorn, a vegades, qui la priva d’obtenir el seu veritable aliment.

-         Per què llavors estic en l’ambient que em trobo?

-         Perquè les teves arrels aprenguin a cercar més enllà del proper. Quan més profundament vagin, més possibilitats hi ha que trobin el seu aliment. Una vegada l’aconsegueixen, ja mai més tornaran a inquietar-se, perquè l’important no és visible a la seva presència. Així succeeix amb la teva ànima. Cerca l’aliment del teu camí, però no profunditza en el seu interior que és on es troba la teva voluntat per a arribar a tu, a la teva veritable essència, el major secret que habita en tu. Tu ets el major secret i aliment per a tots, incloent-hi.

-         Per això, tot el que visc, és per què no trobo aquell qui sóc?

-         Així és – li respongué la veu. Escolta la teva veu interior i fes que el xiuxiuejat sigui portat a terme. Quan aprenguis a seguir el teu interior, trobaràs en el camí, el tresors que tant busques.

-         Podries dir-me quin és>?

-         Quan es troba, la lucidesa et permetrà adonar-te que et trobes davant d’ell. No hi ha una sola porta per a dirigir-te a ell. Escolta el teu cor.

L’ànima d’aparença jove es va quedar uns instants en silenci. Després d’una llarga pausa, la veu va dir de nou:

-         Bé! Has trobat les dues primeres passes: el silenci i la quietud. Després va continuà: no hi ha secrets per a l’ànima, només el desconcert del teu passat que no et permet arribar a qui ets. Allibera’t d’ell i arribaràs a tu.

De sobte, creuant el cel d’esquerra a dreta, l’ànima va veure una llum fugaç desaparèixer més enllà de la seva presència. Com si se li hagués permès una rebel·lació, va expressar:

-         I si vaig al meu interior, quin paper tenen els que m’envolten?

-         L’aprendre a ser tu envoltat de desavinences i diferències. Aprendre a seguir el teu camí encara que els altres portin el seu. Ells necessiten del teu per a continuar el seu, i tu necessites les seves maneres de ser per a arribar a tu.

-         Ah! – va dir aquella ànima. Ara ho entenc! Ara si que ho entenc!

Va fer un sospir, un somrís i després de donar un cop d’ull al mantell celestial, es va dirigir vers la seva llar, sabedora del contingut rebut.

El major secret es troba en tu, per a tu, on només amb la teva voluntat i disposició. És en tu on es troba la bellesa de la teva vida i la teva existència.

Que l’Amor i la Pau abracin el vostre ser.