Saviesa i Consciència

La saviesa no existiria, en els confins del nostre ser, sense la presència de la consciència. Però, què és realment la consciència? Si és la clau per a adquirir la saviesa existencial, on es troba i cóm fer-la servir? Per tant, per a entendre a saviesa hauríem de conèixer el que és la consciència.

La consciència és com l’ADN de l’Univers. Tot ell és consciència. Tot ell actua en base a unes directrius d’ordre, harmonia i amor. Tota manifestació o moviment s’estableix per a un fi superior a l’individualitat de tota vida que en ell habita quan el TOT s’estableix, l’individual brota les seves arrels per a sintonitzar-se amb el TOT. Les nostres existències es basen en una sincronització amb el que succeeix més enllà de la nostra terrenalitat. Un univers en ordre, empeny a una tendència a l’ordre en qualsevol part d’ell. Quan la Font Universal emana una energia i patró a tots els seus racons , tota vida existent en ell, rep i adapta aquesta energia pel major bé del TOT.

La consciència és l’essència de la qual tots procedim i ens dirigim. Quan ens adonem del nostre trajecte i el sentit de la nostra presència en aquest món, la consciència està activada en nosaltres. És adonar-nos de l’essència del nostre ser i tot el qeu existeix quan arribes a aquest enteniment i sentiment alhora, fa que la teva vida flueixi a l’uníson amb tot l’univers, com part d’ell que ets. El seu ADN es troba en tu, i el procés de la nostra presència consisteix en activar l’univers en nosaltres, a traves del nostre ADN individual. Aquest està unit a l’ADN universal. Quan els dos s’uneixen, a través del teu despertar i evolució, vas adquirint una saviesa que et porta a pujar nou esglaons en la teva escala de l’ascensió.

La saviesa no existiria sense la consciència. Aquesta ens permet anar coneixent i sentint cada vegada més, aquell qui en veritat som. A major consciència, major saviesa. No existeix una saviesa sense l’activació dels teus gens i ADN.

La consciència, per tant, és l’adonar-te del teu ser, amb tot el que això representa. Si la teva presència té a veure amb el lloc que et trobes, llavors, la teva consciència et farà entendre el per què estàs on estàs i la teva funció en relació als que t’envolten. Aquesta funció està relacionada, alhora, amb una altra a nivell planetari. Entenent el teu ser en aquest lloc que et ara et trobes i et mous, llavors, podràs entendre la resta de l’existència que t’envolta. Entenent-te, entendràs el teu estimat món i a la humanitat, amb tot el que està succeint en ell i el per què de les situacions que estan vivint part dels sers que cohabiten amb tu en aquest món on vius.

Donar-te compte de les bases de la teva existència, farà que tot flueixi i puguis ajudar als altres, també a fluir. La saviesa et portarà a viure des de l’acceptació i l’amor que ets i tots som, com part de l’ univers, del qual pertanyem. Aquestes influències de l’univers ens arriben, i fins i tot, estan en nosaltres. Arribar a adonar-nos d’elles, ens portarà a un camí d’ascensió per a enlaira el nostre ser i les nostres energies. Som part de l’Univers, i quant més ens enlairem, també més ajudarem a enlairar i engrandir el potencial que en ell hi ha, i en cadascú de nosaltres.

La consciència és l’activació del teu veritable ser que habita en el teu ADN individual. Aquest ens portarà a la saviesa, al mateix ritme que ens predisposem a acceptar la nostra veritable essència

A major consciència, major saviesa.

La consciència va lligada a l’interès de tots, del TOT, sent nosaltres part d’aquest TOT. No prevalen les individualitats, sinó que tot el que succeeix és pel major bé del TOT i tots. La intencionalitat inicial és el TOT.

Aquesta unicitat fa que siguem com vasos comunicants que si una entrada s’omple, les altres surten beneficiades. La teva evolució, beneficia a tots i a tot l’univers. Aquesta és una de les grandeses de les teves capacitats per a establir l’harmonia i l’amor a les nostres vides i l’univers. Ets part d’ell no podem parlar del ser humà sense relacionar-lo amb l’univers. Van units. La consciència és la mateixa.

La saviesa no és coneixement. Aquest és el primer esglaó d’una escala on no divises el seu final. Coneixement no és saviesa. El coneixement es basa en saber des del raciocini, , mentre que la saviesa està relacionada amb el cor amb l’amor. L’amor és l’energia de més alta vibració existent a l’univers. Nosaltres, com a fills d’ell, com a part d’ell, també tenim aquest amor en nosaltres. Adonar-nos d’ell ens portarà a adquirir un grau de consciència per a enlairar la nostra veritable llar universal i ser la nostra ànima està relacionada amb la intencionalitat d’adonar-nos de la nostra procedència i essència. Un dels nostre fins de les encarnacions, és el fet d’adquirir major grau de consciència a través del nostre procés com a ànimes en evolució que som.

L’Univers ens facilita tots els elements i eines perquè així sigui. El sorprenent de tot això, és que aquestes eines les portem ja en el nostre interior des del moment de cada naixement a la matèria. Anar-les descobrint i adonant-nos d’elles, ens portarà a qui som nosaltres en veritat i al sentir de la nostra presència en aquesta dimensió que ens trobem actualment.

La saviesa procedeix del grau de consciència que un pot arribar a tenir. No és coneixement, perquè aquest és mental, intel·lectual. La saviesa pertany al nostre veritable ser, no a l’humà, sinó a la divinitat que hi ha en cadascú.

Consciència i saviesa van de la mà, encara que la segona, tindrà que veure amb els aspectes que el ser necessiti segons el seu Pla Diví Individual.

L’Univers és energia. Nosaltres també.

L’Univers és consciència. Així nosaltres.

L’Univers és amor, com essència d’harmonia. Nosaltres també.

Som univers i entenent-nos, l’entendrem també a ell. Entenent-lo, entendrem el funcionament de tot l’existent i encarnat, incloent-nos. Volent-lo entendre des de l’exterior, el físic, no arribarem a comprendre’l del tot, perquè la seva presència va més enllà del raciocini i el físic. Per això estem nosaltres, els humans, inicialment. Per a entendre l’univers des de el nostre interior. A través nostre arribarem a ell, però no perquè ens haguem separat, sinó per a engrandir-lo i unir-nos més, entenent aquest “unir-nos”, com l’atracció entre tots els sistemes de vida existent en ell, i adquirir Unicitat més ferma i amorosa entre tots els que existim en aquest estimat bressol celestial.

Tenim un sentit en el nostre camí. Avançant per ell, cadascú el seu, ens anirem apropant els uns als altres, i anirem enlairant i magnificant l’essència de la qual tots procedim: l’Amor.

Per això, ara, tot el que succeeix en el nostre racó on habitem. El nostre planeta s’enlaira, i tu sents amb força aquest despreniment de l’humà per a donar pas al veritable ser que ets: divinitat. 

La consciència necessitava fer presència a les nostres vides, i ara que ja és sabut el camí per a activar-la en cadascú, depèn del ser donar els passos per a acceptar-la a la seva vida i viure amb ella. es respecte el lliure albir. Sentim una força que ens impulsa a alliberar-nos del que ens identifiquem amb nosaltres i donar pas al veritable ser que som.

Ets amor, consciència i aliment per a tots aquells que t’envolten. Ets una corda on agafar-se i vèncer les pors i resistències que puguin arribar a tenir els que t’envolten. Sigues font en mig del seus camins.

Sigues conscient de la teva presència i no vulguis fer res d’especial, només SIGUES i manifesta’t tal com ets. Tot, llavors, fluirà i rodarà vers la trobada amb el teu veritable ser amorós.

Ets part de l’Univers, i ell et recolza i protegeix.

Ets estimat.

 

Des del meu cor, que l’Amor i la Paus siguin en cadascú de vosaltres.