Sol amb el Pare

-         Només tinc ganes d’estar amb tu Pare. Tinc ganes de sentir-te i saber de mi, d’aquell qui sóc, però no tant en el fet de fer preguntes, sinó en sentir i adonar-me a través de les sensacions i el que sento. Sentint, sé, però no pel fet de voler, sinó perquè tot és a l’abast i només tenint un intent de voler saber, ja ho saps. És com si amb la teva voluntat ho obtinguessis.

-         ...

-         Només tinc ganes de sentir la Llar i qui Sóc. És tan planer! (Em venen ganes de plorar). Sento la immensitat de l’Amor en mi.

Els àngels són amb mi. Els noto. Els veig al meu costat i al meu entorn.

M’envolten fent-me saber que estan amb mi i sempre han estat, així com que estaran i portarem, junts, allò que sabem (el fet d’obrar conjuntament per a portar a terme el GRAN PLA DIVÍ).  

Sento la immensitat de l’univers en mi com si jo fos un univers il·limitat.

-         Una de les coses que m’estic adonant i sentint en aquests moments és el fet de deixar-te anar del tot, i llavors, les portes s’obren, perquè no ets tu qui actua, sinó el Pare en tu. Quan deixes que així sigui, llavors, la majestuositat de la teva presència s’enlluerna i es magnifica, obrint-se les portes tan anhelades, i cada vegada més.

-         ...

-         En moments així, no se sap quan sóc jo i quan ets tu, Pare. No hi ha diferència entre tu i jo. És com si fóssim dos sers de la mateixa essència integrats entre sí. No es diferencia quan és un i quan és l’altre. (Pausa). No ets tu i jo, sinó que els dos som Un.

-         Així és fill. Estàs sentint, i per tant, estàs sabent i aprenent. No es necessita donar grans passos per a obtenir la saviesa de cadascú, només cal que us sentiu i llavors sabreu de mi i de vosaltres. Sentint-me a mi, us sentiu a vosaltres.

-         Quan el ser humà es deixa anar i es lliure a tu, Pare, deixa de ser humà per a convertir-se en el ser diví que cadascú és. Quan la divinitat es manifesta, tot se sap, tot s’entén, la visió és clara més enllà del raciocini. Llavors, sentint, no hi ha preguntes perquè ja ho sents i saps. És tot en el moment. Saps. Comprens. Entens. Senzillament ets dins de la saviesa universal. Quan estàs en ella, no necessites qüestionar-te res perquè el que necessites saber ho sents. En aquest estat, no hi ha raciocini, només estar i sentir la plenitud del teu ser.

-         Jo estic amb tu, fill i amb tots vosaltres, perquè tots sou part de mi i jo de vosaltres. No hi ha diferència entre vosaltres i jo, perquè jo no estic fora de vosaltres, ni vosaltres sou diferents a mi. La dimensió que us trobeu us ha portat a crear una línia divisòria on vosaltres esteu a un cantó d’ella i jo a l’altre. Aquesta línia s’està esvaint i, molts de vosaltres, cada vegada més, aneu sabent de la vostra veritable naturalesa. Aquells qui s’endinsen en ells, em troben perquè mai he marxat de vosaltres. Sempre he estat. Quan sentiu al Pare, com dius, sentiu aquell qui sou. No sóc jo qui us transmet aquest estat, sinó la connexió de vosaltres amb vosaltres mateixos. No som dos energies, sinó una de sola, i quan la línia desapareix, sentiu la Unicitat, la plena Unicitat amb la Font d’on procediu.

-         ...i l’Amor que som es manifesta – intervinc espontàniament.

-         El vostre procés us porta a qui sou. Molts encara s’hi neguen. Arribarà el moment que també es lliuraran al Pare en ells. (Pausa). Quan un ser arriba a sentir la puresa de la seva essència, la seva missió és servir a la humanitat i a la meva Voluntat. La meva és la vostra des de la Consciència plena de qui sou. Quan així és, Pare i fill són Un, al servei del Pla Superior on tots pertanyem.

-         Per què dius pertanyem, en plural?

-         Perquè tots els sers, totes les energies de l’univers també participen en la seva realització. La Llar, com dieu, us està ajudant perquè així sigui, i allò que cadascú ha vingut a fer, sigui realitzat pel major bé de tots. Així ha de ser i serà.

-         I aquest any?

-         Deixeu que el planeta i el ser humà s’enlairi cap a la divinitat.    Qui ja s’han lliurat al Pare, enlluernaran com no ho han fet fins ara. Les vostres llums obriran camins nous perquè allò que es va acordar, sigui portat a terme. La vostra visió interior s’estendrà i podreu veure amb més nitidesa els estats de les ànimes. No hi haurà cuirasses impenetrables, perquè percebreu i sentireu l’estat de totes aquelles que us vinguin. Sabreu com ajudar-les perquè el Pare en vosaltres es manifestarà. Sereu presència divina. Sereu el Pare manifestant-se. Us veuran a vosaltres, però sabran del Pare i de la Llar.

-         Amén – dic.

-         Així és i serà, fill.

-         És tan gran el que sento en aquests moments! No hi ha paraules per a descriure-ho. S’ha de sentir.

-          Sentint arribaran a mi. Sentiran la seva essència, i llavors començaran a saber des del cor. Ells seran El Cel a la Terra. Vosaltres sou el Cel. No espereu que alguna cosa baixi d’ell per a establir-se a la Terra. La vostra obertura del cor, obrirà les portes de la Llar en vosaltres, del Cel que sou.

-         ...

-         El Cel no és un espai físic – continua dient-me -, sinó un estat interior vostre que us permetrà anar més enllà de la vostra condició humana. Us permetrà connectar amb l’essència de la Creació i poder-la aplicar a les vostres vides actuals. Aquest procés farà enlairar la vibració de la vostra dimensió per a donar pas a una de superior. Ja us han anunciat aquest canvi de dimensió, però ella és deguda al vostre canvi vibracional, produït per la vostra consciència desperta i activada.

-         Gràcies Pare. Que es faci la teva Voluntat en nosaltres.

-         ...

-          Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!

-         Gràcies fill.