dijous, 6 de març del 2014

Amb David sobre el Pla Diví individual

-         Hola David. Important és saber què hem vingut a fer en aquesta vida. Molts es pregunten quin és el motiu pel qual estan vivint actualment en aquesta dimensió Què els diries al respecte?
-         Tot està interrelacionat a la seva vida. El que aparentment sembla pertànyer a l’atzar és un camí traçat per cada una de les ànimes. L’arbitrarietat no és tal. Les nostres decisions, el que se’ns presenta a la vida i el que hem adquirit al llarg d’ella, està inclòs en el sentit d’alguna cosa superior on nosaltres, cadascú de nosaltres, pertanyem. (Pausa). No tindria sentit viure el que vivim i estar enmig de l’aleatori, com una part de boira en mig del desert. No tindria sentit. Cada situació es troba en el lloc adequat i en el moment idoni perquè doni sentit a la nostra presència en aquesta vida. (Pausa). És important recordar o saber el que hem vingut a fer cada ú. Ens facilitarà el camí. Imagina’t que et trobes en mig d’una cruïlla de diferents senders a seguir. Estàs allà. No saps quin agafar. La decisió que prenguis et portarà a uns resultats i vols estar segur que el que decideixis serà l’adequat. Saber el nostre camí facilitarà les decisions a prendre. Sabent-ho, les teves decisions et portaran allà just on has d’estar i arribar. No donaràs voltes ni t’allunyaràs del teu sentit de vida, encara que si això succeeix, serà part del teu procés.
-        
-         Recordar el per què hem vingut, ens pot arribar a facilitar el camí. Tota la teva vida i les teves decisions estaran encaminades vers la direcció de la teva missió. Per això, és important conèixer aquell qui ets perquè et portarà a recordar i a entrar en contacte amb el teu veritable ser, el que tu diries, essència. (Pausa). La clau d’entrada és el cor. Ell ens dirà quin és el camí de cadascú. Viure des del cor ens obrirà les portes de la saviesa i la realització.
-         Podries explicar-nos una mica més això darrer de la saviesa i la realització?
-         La saviesa és el ple recordar. Conèixer-nos ens portarà a entendre’ns, a conèixer als altres i a entendre i sentir l’univers, a Déu; però no com alguna cosa aliena a nosaltres, sinó como font amorosa que som. La profunditat del nostre interior és il·limitada. No hi ha un límit d’endinsar-nos vers el nostre interior. És com anar avançant i travessar els decorats que ens anem trobant al nostre pas on cada un d’ells és part d’una etapa nostra. Al final, els decorats desapareixeran i ens trobarem amb l’infinit en nosaltres i la saviesa en el seu estat més cristal·lí, nítid i pur. Tot es troba dins nostre. Arriba un moment on sembla que ens trobem davant la gran biblioteca de tota l’existència possible al llarg dels universos creats i en expansió. Serà com estar cara a cara amb tota la informació del teu ADN. Ell té un gran paper en e nostre procés i està lligar al que es coneix com a procés d’Ascensió.   
-         Estàs dient, per tant, que la saviesa és la connexió amb nosaltres mateixos?
-         Sí, d’alguna manera així és. No té res a veure amb el coneixement, amb el raciocini, sinó amb el cor.
-         Llavors, si no obrim el cor i comencem a escoltar la seva veu i portar a terme el que sentim, no arribarem a la saviesa.
-         Sí. No és la ment qui ens porta a ella, sinó la senda del cor.
-         I sobre la realització? Abans has dit que el cor ens portarà a ella.
-         Un felí comença a tenir gana. El que fa és començar a olorar el seu espai. Serà a través de l’olfacte que percebrà l’olor de les seves preses. Ell activa aquest sentit per a alimentar-se i aconseguir el seu objectiu, que és el menjar. Nosaltres com a ànimes, també hem d’activar una part de nostra per a dirigir-nos vers la direcció correcta. Aquesta part de nosaltres és el cor. Abans he parlat de trobar-nos en un encreuament de camins i algun d’ells ens portarà més a prop de la nostra missió, però, quin d’ells serà l’adequat? Quin camí triar per a arribar allà on sentim que hem d’arribar? El nostre cor ens portarà. Parlant amb la terminologia tècnica, serà el nostre GPS davant qualsevol cruïlla, que ens puguem arribar a trobar. Quant més familiaritzats estiguem amb ell (el cor), més nitidesa i seguretat en les nostres decisions tindrem. (Pausa). Quan en tot moment sentim “la seva veu”, sabrem què fer a cada instant.
-        
-         El nostre cor està directament unificat amb la divinitat que cadascú és. El procés ens portar a ella. Quan entres en contacte amb el teu veritable ser, llavors, tot flueix, i els teus passos et porten a la realització pel qual vas començar a caminar.
-         Com arribar a sentir el nostre cor? – li pregunto.
-         Allunyant les pors del teu ser. Elles ens van frenar tenint el seu sentit, però ja no en aquests temps. Se senten desconcertades perquè les ànimes avancen en els seus processos d’una manera accelerada. Així ha de ser. Quan ens despullem del nostre raciocini, les pors comencen a allunyar-se i a donar pas al nostre cor. No tenen cap poder real (les pors) en nosaltres. Som nosaltres qui els mantenim en nosaltres per a complir un paper terrenal. (Pausa). Quan recordem, deixem anar aquestes pors que estem parlant, perquè la saviesa comporta llibertat i expansió. 
-         M’agradaria, David, que ens comentessis per a acabar de tenir-ho més clar, la importància de viure des del cor.
-         Quina diferència hi ha entre un voltor i una àliga? Els dos són animals. Els dos sou aus. Els dos es troben en una escala alimentària, amb aliments diferents. El voltor s’alimenta de carronya de descomposicions, i l’àliga d’aliment viu. D’alguna manera el ser humà, el ser adormit s’alimenta del seu passat, d’allò que la seva ment li mostra. Seria com el voltor. Arriba a un punt que vivint del passat en el present, es troba descol·locat i confús, perquè allò que sent és alguna diferent, encara que així va acceptar alimentar-se. Quan el ser humà es converteix o va avançant pel procés de la divinitat que és, es va convertint en un ser que necessita un nou aliment, sempre viu, ple de vida, per a poder continuar. El seu aliment ja no és de baixa vibració, com la carronya, el raciocina mental. Quan aprèn a alimentar-se de l’essència que és, s’enlaira com l’àliga i divisa e camí a seguir des de “les altures”. Aquest podria ser un símil com a resposta al que m’has preguntat. Què vols ser, voltor o àliga? El cor t’enlairarà i et portarà allà d’on procedeixes. La ment et lligarà a aquesta dimensió. Quan aprenem, com diries tu, a domesticar-la, llavors la ment es converteix en motor diví pel teu ser. Col·labora, podríem dir, amb la guia del teu cor, la clau per a arribar a tu, a nosaltres, i a qui ets, qui som.
-         Tornant al camí a seguir – dic –, què és segons tu, el que es necessita més en aquests moments per a arribar a tenir coneixement del que hem vingut a fer?
-         (Pausa). Mira Jordi, ara faré servir unes paraules teves: Sigues tu! Ser un mateix! Quan ets tu mateix, la Connexió es produeix, i el teu cor et parla d’una manera clara. Només has de seguir la seva indicació. Allò que sents s’intensifica. Segueix la seva directriu. Et portarà allà on has d’estar i el què fer, així com el cóm.
-         Gràcies David, novament. Hi ha alguna cosa més que vulguis dir per a anar acabant aquesta trobada?
-         El vostre cor us guiarà. SENTIU!
-         Això em sona – dic fent un somrís.
-         No hi ha que trobar cap camí, només sentir el que el nostre interior ens transmet – acaba dient.
 
Ell assenteix amb la seva expressió serena i calidesa.