Alguna cosa gran està succeint

Hi ha setmanes que no sé si podré publicar unes paraules com ho estic fent  des de fa anys. Alguna cosa en el meu interior fa que em converteixi en observador de la meva vida i sentir la immensa alegria, emoció i plenitud del que està succeint, tant a nivell personal com del planeta que habitem, així com el moviment existent a nivell de l’univers. Aquests moments em deixen meravellat del que un pot aconseguir i la humanitat en el seu conjunt. Quanta consciència!

Són moments de veure i sentir. Això em produeix un estat de quietud i un gran goig per l’existència sent jo part d’ella, com cadascú de vosaltres.

No puc escriure en aquests moments que sento tal immensitat d’amor. Només sento. No sé si arribarà el dia que em passin els dies sentint en el més profund de les meves cèl·lules la veritable naturalesa que tots som. Un només vol sentir i sentir amb més intensitat la presència de la divinitat en un mateix.

Ara és un d’aquests moments. Fins el present, veia que s’apropava el dia de publicació i encara no havia escrit cap paraula. Hores abans sentia un impuls a escriure sobre un tema en concret, i les paraules fluïen fins a finalitzar el missatge a transmetre en aquella ocasió. Darrerament em trobo en aquesta situació on viure el que se sent i la consciència percep m’omple plenament amb un sentiment de gratitud per ser conscient i l’alegria que sento al viure-ho.

En moments així, només tinc ganes de recollir-me en el meu interior i deixar que la immensitat de l’univers ompli tot el meu ser. Hi ha tant d’Amor! A vegades m’oblido d’escriure per a publicar i em converteixo en observador vibrant amb l’existència que m’envolta. És com si m’enlairés en globus i pogués veure els entramats que fan que cada membre de la comunitat humana està unit amb els que té al seu costat. És com si pogués veure com es desenvolupa el camí des de les altures, on no existeix cap obstacle per a poder divisar el procés i el desenllaç del camí del ser encarnat en aquesta dimensió enlairant-se a la següent.

Cóm puc expressar la bellesa i l’amor de l’univers en unes paraules basades en un context racional? Sincerament, prefereixo sentir i adonar-me del que succeeix que escriure un procés on és probable que el que anoti no plasmi la intensitat i la llum del sentiment que representa la nostra essència. Dir Amor pur i incondicional és dir molt, però res en relació al que se sent realment al connectar i sentir la divinitat que un és i la interrelació amb el sentit existencial entre cadascú  dels presents en aquest món.

Aquest enlairament que et permet veure més enllà del present i a entendre la intencionalitat del succeït i el camí a seguir, ens permet sentir a Déu.

Espero pugueu entendre’m quan he dit que no sé si arribarà un dia que els meus escrits no es publicaran amb la periocitat que s’està fent fins ara. Sentir aquieta el nostre ser i ho magnifica, ho enlaira. Quan estàs amb qui ets, amb la divinitat que cadascú és, res més fa falta. No necessites fer res, només sentir i escoltar el silenci del teu univers i la presència del teu cor en el seu estat més serè, en pau i abraçant-te sents la Unicitat amb tot el teu ser i cada una de les parts de la teva biologia, perquè no és matèria tal com la coneixem, sinó puresa encaixada en la forma per a acompanyar al teu procés vers l’enlairament de la teva ànima. Ets Amor en la teva totalitat.

Per a mi, per moments pot semblar-me una contradicció, perquè vull sentir la inspiració i la consciència divina en mi, però per altre cantó, sento un fort impuls de transmetre el que sento i el missatge que vaig rebent constantment al llarg del dia. Llavors és quan m’aquieto i sento amb tota la meva plenitud la presència d’aquell qui sóc, de Déu en mi, sent jo part de Déu, on la divinitat i jo som Un. És majestuós sentir i veure la Llar en mi!  

Les meves paraules no em pertanyen. La meva vivència tampoc. Tots sou portadors de la Llum i l’Amor que sou. Obriu-vos! Sentiu! Predisposeu-vos per a manifestar al veritable ser sou. Deixeu que l’il·lusori s’esvaneixi i podeu veure la realitat de cada una de les vostres vides! No esteu aquí per a patir una i una altra vegada. El patiment és fruit del no despertar, així com les vostres pors. Enlaireu-vos! Recordeu! Deixeu a un cantó el personatge i, des del vostre cor podreu arribar a sentir el veritables ser que sou. El personatge pertany a la vostra ment. Aquell qui sou,....al vostre cor.

És encantador adonar-te que quan veus que s’apropa el moment de publicar i encara no tens les paraules adequades, en algun moment entre el teu ara i el de la publicació, sents una força en tu que et porta a escriure, en un estat de fluïdesa, l’adequat per a aquella setmana. Els nostres acompanyants de la Llum són encantadors!

Faig una petita pausa i m’adono que aquest article està seguint el seu curs, quan fa una hora, nos sabia si aquesta setmana veurien la llum unes noves paraules emanades de la inspiració del cor o el xiuxiueig de la Llar o la meva divinitat.

Tot té sentit.

La nostra existència té sentit.

Les nostres relaciones tenen sentit, així com cada gota del mar per a entendre el seu conjunt.

Sento la Pau, l’Assossegament i la Calma en el meu ser. Sento l’alegria i l’emoció del sentit i percebut sobre mi a la nova etapa de la humanitat que ens trobem.

Avui vull finalitzar amb unes paraules del Pare:

 

L’Amor no sentit, deixa de tenir sentit pel vostre camí.

L’Amor que se sent enlaira el vostre esperit i us indica el camí vers a Mi.

Jo no sóc “fora”. Jo Sóc Tu. Jo Sóc “en tu”.

Aquell qui em sent, sent la veritable essència de qui és.

Només hi ha un Amor en vosaltres, i és aquell que se sent. Tot vosaltres sou Amor però al no percebre-ho us desconcerteu en el vostre camí. Quan sentiu la naturalesa del vostre ser i activeu el despertar de la vostra Consciència, obriu les portes vers a Mi, sent jo, vosaltres recordant.

Quan més sentiu l’Amor, més sentiu al Pare en cadascú de vosaltres, perquè Pare i Fill són Un. (Pausa). Quan la vostra Consciència s’obre, l’Univers on resideix la Llar i vosaltres s’Unifica, creant llaços de connexió am allà d’on procediu. Aquesta connexió rega les noves llavors de la humanitat cap el seu despertar.

Jo Sóc tu, i el teu cos és part de la teva divinitat. La matèria que habiteu té consciència. Quan l’activeu, el vostre cos també s’enlaira.

Cos i ànima poden arribar a ser Un quan el Fill deixa de ser Fill,  la Unicitat universal es manifesta en un mateix. (Pausa).

Jo Sóc el Pare i estic en cadascú de vosaltres. Vareu ser creats segons l’Amor del Pare quan el Fill recorda, Pare i Fill comencen a apropar-se fins a unir-se en la seva totalitat.

La plena Unicitat és la Divinitat individual manifestada.

 

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.