La Llum de les Paraules (73)

Font de corrent celestial, tu que regues el meu interior en les més profunditats del meu ser, deixa la porta del meu cor oberta per quan vulgui sentir la meva divinitat, pugui endinsar-me en ell i ser abraçat per qui em va creà i la família de la Llum.

Flux procedent de més enllà de la meva dimensió, il·lumina el meu caminar i ofereix-me un bressol per a reposar en ell i ser gronxat suaument per la mà que em va donar llum. Deixa que des de la meva posició pugui enlairar la meva ànima i sentir la puresa de la que vaig ser creat.

Gràcies per aquests instants on el meu procés convergeix amb la Llar.

Gràcies.

  

Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.

Les ales

 No t’adones que el temps t’empeny?

No t’adones que et sens impulsat a fer canvis a la teva vida?

Segur?

Sent el teu cor bategar vers el despertar i la manifestació de la seva veu en el teu camí.

Alguna cosa en vosaltres ressona com no ho havia fet abans. El nostre interior demana pas per a enlairar la nostra ànima i sentir la magnificència de qui som en veritat, esperant al llindar de la nostra voluntat perquè li donem l’assentiment d’entrar i aposentar-se a la nostra vida i així, poder volar vers els confins de la nostra ànima.

Encara no tens les ales? Que no te’n recordes que un dia en el passat les vas arraconar a l’altell de la impotència pensant que mai arribaria aquest dia? Doncs bé, encara que hem tingut que esperar “un temps”, ara és el moment d’anar a agafar-les i posar-nos-les al nostre ser per a començar a volar segons el que hem vingut a fer.

Elles et portaran a la divinitat que hi ha en tu.

Què no te’n recordes on les vas deixar? No et preocupis, sent la calma i la pau del teu interior i apareixerà la llum que et guiarà vers el teu volar.

Jo ja les tinc i veig com molts de vosaltres també, encara que alguns tinguin que treure-li la pols cada vegada que practiquen el vol.

No us preocupeu. És normal. La falta d’ús fas que s’encallin per moments, però quan escolteu el vostre cor i sentiu la immensitat de qui sou, elles, “s’engreixaran i engrandiran”. Només és qüestió de provar-les, sense por, i llançar-se al buit del que sentiu en el vostre interior.

Sempre heu tingut les ales, la vostra voluntat i lliure albir. Elles us portaran allà on la vostra ànima va pactar en els seus inicis amb el Pla Diví Universal.

Elles us portaran al lloc adequat segons el vostre procés, a la vegada que us permetran anar més enllà de tota terrenalitat per a convertir-vos en el ser diví que sou.

Quan més les utilitzeu, més brillantor i intensitat tindran; més la seva puresa es manifestarà per a donar a conèixer a tots aquells els que t’envoltaran el gran ser que ets.

Cerca en el bagul del teu passat on vas deixar les teves ales i segur que encara estaran esperant el teu present per a tornar-les a trobar i instal·lar-se en tu pel que van ser creades.

Quan te les posis sent la força del teu interior per quan et donis l’impuls puguis arribar més enllà del teu present. T’adonaràs, llavors, de la importància de recordar qui ets, perquè aquest recordar donarà “ales” a les teves ales.

Arribarà un moment que elles soles sabran quan enlairar el vol i on portar-te. Tu només necessitarà escoltar el teu cor en el silenci i la teva voluntat serà portada a terme.

Tots tenim les nostres ales que ens permetran transmutar el ser que som, passant de la humanitat a la divinitat.

Juga amb elles! Practica!, i deixa’t emportar allà on elles estan en contacte amb qui et va crear. Ets part d’ell, i les teves ales saben del camí a seguir per a arribar a ell,....a tu.

Despenja les ales! Agafa-les i posa-te-les!, perquè ha arribat l’hora de volar, de sentir al veritable ser que ets i el recordar el potencial que hi ha en tu.

Potser començaràs a moure-les, semblant un encarcarat en els teus inicis, però no t’amoïnis, perquè al principi a tots ens sorprèn i ens pot arribar a costar, però quan ja les mous amb certa gràcia i agilitat t’adonaràs del fàcil i la sensació agradable que és portar-les i utilitzar-les.

Arribaràs més lluny del que mai hauràs pogut imaginar-te. Els teus somnis es faran realitat, i la teva voluntat serà la màxima expressió de Déu.

Quan planegis més enllà dels núvols t’adonaràs de tot el teu procés i del sentit de la vida. Llavors sentiràs la Llar en tu, l’Amor que sempre has estat. Només es necessita recordar, i quan ho fem, apareixen les nostres ales.

 

Tu ja les tens?

Va, anem a volar junts! T’acompanyo.

 

(Ah!, per cert, no és necessari “tunejar-les”, perquè quant més senzilles, més t’enlairaràs.)

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Seminari a Mallorca

Hola Família!

 

Acabo d'arribar de Mallorca, on s'ha realitzat el Seminari SENTIR!. Gràcies  Biel Servera per sentir en el teu cor la benvinguda de la meva presència en aquestes illes. Sabeu que a l'escut de la seva senyera hi ha un cor a la mà? Sí, és exactament a Manacor ("el cor a la mà") que s'ha pogut realitzar per primera vegada aquest Seminari on s'obren les portes dels cors i s'activen el SENTIR en els sers humans per a donar els passos cap al ser diví. No ha estat a Palma, Pollensa o Inca, sinó a Manacor. Sembla com si l'univers hagués triat aquest primer lloc com a bressol del Seminari a les Illes Balears.

Agraeixo a tots els assistents, els quals han permès que aquest encontre arribés a tota la illa. La Llum que es va irradiar al connectar tots amb els seus cors i sentir la divinitat a cadascú d'ells, van fer possible que arribés a cada racó de Mallorca.

Va ser una trobada de dos dies plena de Llum i Amor, i podia respirar-se a l'indret on érem.

Tots els presents van fer que el Cel descendís a la Terra en aquest racó de les illes anomenat MANACOR (mai millor dit: ha arribat l'hora de viure amb el cor a la mà, deixant que aquest ens guiï).

Gràcies Pilar, Mateu, Marga, Magdalena, Antònia, Joan, Catalina i Biel per fer que la Llum també sigui a les vostres contrades. Les emocions que vàreu sentir, alguna que altra llàgrima d'emoció, alegria i amor,  i alguna que altre visió obtinguda per part d'algun dels presents, vàreu emocionar la meva ànima. Sincerament, vaig ser i vaig sentir-me un amb vosaltres. 

A tots, gràcies!!

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Creuant la passarel·la

Arriba un moment, en  el procés de cadascú, que sembla que la vida hagi canviat d’opinió i hagi decidit afavorir-te segons la teva voluntat, obrint-se les portes que abans semblaven estar tancades. Alguna cosa, realment, ha canviat en tu. Quan veus que sembla que la teva existència et somriu, és perquè alguna cosa important ha succeït en tu, dins teu.

Això pot emocionar-te i sentir un moviment interior on l’amor abraça cada part del teu ser. Sents alegria, joia, goig i una sensació d’assossegament  com no t’havies adonat abans. Ara sents i t’adones de les benediccions que et van arribant cada dia, i on cada jorn sembla l’existència d’un proveïdor que t’omple de regals i ofertes constants, i tu, obres els braços per a rebre’ls i gaudir d’ells. No t’arriben més dels que necessites, i tu, no demanes més dels que ja t’arriben. Tot està en perfecte equilibri.

Aquest nou sentir interior fa que t’obris més a les forces externes de l’univers (Voluntat Divina, guies, germans de la Llum,...), sentint-te emparada per la Llar del qual tots procedim. Sembla que estiguis tu sola, però saps que no està sent així. Sents les seves presències i veus com a cada passa que dones t’aproxima a allò que el teu cor t’ha parlat per a tenir-lo en compte.

Tots ens trobem en el camí. Uns potser més endavant que d’altres, però no és important en quin punt estàs tu, sinó en el fet de no aturar-te i continuar al teu ritme. Així t’ho agraeix la teva ànima. Cadascú avança segons el grau de consciència que es troba a cada instant.

Veiem a molts en el sender que ens trobem. Tots estan centrats en la seva veu dels seus cors. Seguint-la, ens trobarem i, veient com la direcció és la mateix, encara que no així el ritme i la fluïdesa amb els que avancem.

En aquest instant de l’enlairament de la Terra i les ànimes que l’habiten, ja no hi ha cabuda pels titubeigs. És l’hora de trobar-nos al final d’un camí i a l’altre cantó de la passarel·la esperant-vos allò que en els nostres anhels més profunds emanats del cor de tant en tant, ens han advertit de les seves presències.

 No temeu avançar i creuar la passarel·la que us portarà al complert despertar del vostre ser. Aquesta estarà un temps determinat, després es retirarà i aquells que no l’hagin creuat hauran de continuar el seu camí més enllà del nostre estimat planeta. Ja no hi haurà cabuda per a ells, perquè necessitarà una consciència major per a la seva existència. Els adormits ja no tindran lloc; només els valents d’esperit donaran el gran pas de creuar de la vella energia a la nova, i aquesta li obrirà els braços per a rebre’l, fent que el seu ser s’enlairi més enllà del seu estat actual, vent la realització de Déu en ell i sabent que la seva voluntat té poder. Ara sembli que no té la força i el poder de materialitzar, però a l’altre cantó, es troba el teu veritable ser que et permetrà portar a terme allò que has vingut a fer segons la Voluntat Superior a la qual tots estem units.

No temis i vine a donar el pas. Jo t’estaré esperant a l’altre cantó, així com molts altres germans de la teva ànima. Deixa que el teu cor guiï els teus passos, avançant, i tenint la sensació que allò que vas ser, ja no seràs, i la teva vida donarà un tomb important per a mantenir-te en el camí de tornada a Casa i a la integritat del teu veritable ser, aquest ser que es troba dins teu i allunyarà totes les pors, dubtes i desconcerts que hagis pogut tenir fins el dia d’avui. Demà ja no existiran, i aquest demà ja és avui.

Mira la passarel·la. Observa-la com et porta per sobre un abisme d’un costat a l’altre per a allunyar el buit que havia en tu durant tot aquest temps. No temis. El que t’espera a l’altre cantó no és més que tot allò que alguna vegada vas somniar en relació a com t’agradaria sentir, estimar, realitzar-te i crear. Això és possible quan et lliuris totalment al procés del teu despertar, del teu recordar.

Sents la força del teu cor que com et va parlant cada vegada més, amb més fermesa, claredat i alt. Sobre tot alt. Sents que has de canviar la teva vida, o algun aspecte de la teva vida, d’una manera molt intensa. Bé,...és el teu cor que et parla, i pel que es veu, tu l’estàs escoltant. Endavant! Pren la decisió de seguir el cabdal que l’univers t’està indicant. Ells, els teus germans de la Llum, i tots aquells estimats que en algun moment de la teva existència vareu estar junts, ara es troben a l’altre cantó animant-te perquè creuis del passat al present constant de realització, benestar i AMOR. Ells i jo també vàrem prendre aquesta decisió en el seu moment. Ara puc dir-te que els resultats obtinguts van més enllà del que puguis arribar a imaginar. Ja ho crec que val la pena! Serà una de les decisions més importants que hauràs pres a la teva vida actual.

El ser humà no tindrà tot el temps per a decidir-se a creuar l’abisme. Quan arribi el moment de fer desaparèixer la passarel·la, molts s’adonaran del què representarà i es lamentaran no haver-la creuat. Per a ells hi haurà una altra oportunitat, però ja no en aquest planeta.

Quan arribi el temps de definir, i aquest ja ha arribat en els seus inicis, qui us trobeu a l’altre cantó veureu activats els vostres potencials divins i la vostra necessitat de servir a la Font Superior de Vida, de la qual tots procedim. La vostra vida ja no us pertanyerà, perquè sereu guiats per la veu del vostre cor, altaveu del Pare/Mare que nodreix i guia a tots els sers del firmament.

 Sent Déu qui dirigeixi la vostra vida, ja no hi haurà cap necessitat de controlar i organitzar, perquè Ell serà qui ho faci per vosaltres, però no en el sentit de “controlar racionalment”, sinó per a fer que l’Amor sigui a cada racó dels universos creats, i tots els sers que habitin en ells, visquin en harmonia uns amb els altres, sent vosaltres qui començareu a donar aquest pas per a deixar que tot sigui segons el Gran Pla Diví en el qual tots ens trobem. La vostra peça serà fonamental per a confeccionar el Nou Mapa Existencial per a tots els sers existents en aquest gran bressol planetari, universal, sentint la veritable Llar en vosaltres i sentint la Unicitat amb ell.

Endavant! Escolta el teu cor i deixa’t portar allà on ell et porti! No temis seguir les seves directrius, perquè van a treure’t de la boira que es troba el ser hum`’a, per a dissoldre-la i adonar-te del ser diví que ets, i que sempre ho has estat.

Quan creuis aquesta passarel·la, la boira desapareixerà per a sempre i sentiràs la força de la Unitat Universal en tu, i com l’Amor t’empeny a materialitzar allò que sents amb gran alegria i goig, al servei d’alguna cosa superior a tu, però que tu ets part d’aquesta “cosa superior”.

No temeu! Les vostres resistències són fruit d’aquest adonar-se que hi ha alguna cosa més que fer. Tu ja ho sents, i pensa, si mires bé, que nosaltres ens trobem a l’altre costat d’aquesta passarel·la, plens de Llum, com la teva, però sent conscients d’ella i mostrant-la amb gran intensitat.

Recorda: Tu ets Llum i Amor, i ara que estàs sent conscient com no ho havies estat fins ara, deixa que els teus passos s’allunyin del que va ser per a portar-te a la felicitat i repòs del teu esperit.

Vine! La Família t’estem esperant.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (72)

"La ignorància de qui som ens fa distorsionar la realitat i veure als altres com aliens a nosaltres".

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

De la Família Estel·lar

 

-        A vegades no compreneu, sentiu. És llavors quan ens podem comunicar. És aquest estat de cor obert i oblit de la vostra presència racional, quan el cor s’obre i permet que nosaltres, la vostra família estel·lar, puguem arribar a cada un dels nostres germans.

D’on procediu no hi ha raciocini, només emanació de la vostra essència, i és des d’aquest no-ser, que podem arribar més enllà de la matèria.

-        ...

-        Quan obriu el vostre interior i la vostra essència es mostra sense el vostre condicionament humà, llavors és quan us uniu a nosaltres i obriu les portes perquè la Llar es reuneixi. Són temps de reunificació. Els universos estan en fase de transformació i, més enllà de la vostra galàxia existeixen d’altres germanors servint a la Voluntat Superior de l’energia de més alta vibració. Vosaltres l’anomeneu Amor o Déu, però no és el nom el més important, sinó el poder sentir aquesta energia en vosaltres, en cadascú de vosaltres, perquè llavors sabreu qui sou.

-        ...

-        Nosaltres estem cada vegada més propers a vosaltres. Així ho heu decidit. Quan el Cel i la Terra siguin Un, llavors haureu de servir a altres llocs, la majoria de vosaltres, per a continuar engrandint l’esperit de la Germanor al llarg del no-temps i no-espai.

-        ...

-        Obriu els vostres cors i prepareu-vos per a sentir, perquè aquell que s’hagi preparat podrà arribar a saber qui som i del resta de la Família a la qual pertanyeu. Aquell que s’hagi preparat per a obrir el cor i sentir qui és i la Font de Vida en ell, també sentirà les nostres presències.

-        ...

-        Sentir us aproparà al veritable ser que sou. A l’aprenentatge que us trobeu en aquests moments, us permetrà enlairar la vostra ànima per a accedir allà on pertanyeu. Allà ens trobareu. Estem aquí i ara amb vosaltres. Sabem de cadascú de vosaltres i esteu sent acompanyats pels vostres germans de la Llum, com dieu. Nosaltres, la Llum, volem ajudar-te a fer-te veure que tu també ets part d’aquest Llum i que tu també ets la llum que tan anheles. Sou part de nosaltres i nosaltres de vosaltres. No hi ha diferència alguna entre el vostre ser i el nostre. Nosaltres seguin el nostre camí i vosaltres el vostre. Vàreu decidir continuar a la matèria i ara us sentiu atrapats per moments. Aneu al vostre interior i veureu la sortida a la vostra situació. Allà també sabreu de nosaltres i sentireu la nostra companyonia. Mai heu estat sols, fins i tot quan vàreu decidir ignora tot allò que no pertanyés a la terrenalitat. La vostra condició humana us ha permès enlairar la vostra ànima i les energies de tot l’univers que habiteu.  Sentim el vostre afany en continuar aquest camí, molts encara en la ignorància, però no sabeu el molt que esteu fent per a la Gran Voluntat que regeix tot el firmament.

-        ...

-        Fa poc heu obert una porta d’entrada per a transmetre la veritat de la vostra veritable Llar (Congrés de Presència Extraterrestre) a Barcelona). Hi hauran noves trobades a aquest primer que heu iniciat. Encara que canviïn els canals, vindran d’altres que també estan units a la Llar i senten la Llar en ells. Noves ànimes dels nous temps, que vosaltres anomeneu nens, joves, també tindran la seva paraula. Veureu que seran joves però les seves ànimes velles. També ell tindran l’oportunitat de parlar-vos sobre nosaltres, la vostra Família Galàctica.

-        ...

-        Cada vegada ens anem apropant més. Les vostres energies van enlairant-se, permetent que els vostres germans d’altres dimensions puguem interactuar amb vosaltres. Cada vegada sereu més conscients de qui sou. Aquell qui mantingui el seu cor tancat, haurà de continuar el seu camí en un altre planeta d’un altre univers ja creat i a punt per a començar a rebre-us. Molts servireu des de la nostra dimensió a ells. Continuareu el vostre procés. Només existeix Un, i aquest és el de l’Amor.

-        ...

-        Tots els presents que us envoltem i acompanyem en el vostre caminar, sentim l’Amor de qui ens va crear, i veiem com la vostra llum va augmentant en intensitat i brillantor. L’Univers ara brilla més que, com diríeu, temps enrere. Hi ha més lluminositat degut als que heu despertat i heu accedit a lliurar la vostra vida actual i tot el vostre ser a la Gran Voluntat Divina que a tots ens uneix i abraça.

-        ...

-        Hi ha una gran alegria en tots nosaltres quan veiem que les oportunitats de la nostra presència a la Terra van produint-se cada vegada més, com va ser la trobada de fa pocs dies a Barcelona. No serà el darrer. Vàreu obrir una porta perquè la Germanor es reuneixi.

-        ...

-        Quan veiem els passos que doneu malgrat les resistències de la vostra condició, us admirem, us respectem i valorem per la fortalesa de voler ser vosaltres per a anunciar la Veritat de la vostra existència i el recordar que allò que el vostres sentits físics reben no és el camí a seguir, sinó l’eina per a arribar a vosaltres, a nosaltres.

-        ...

-        Aviat molts de vosaltres donareu nous passos per a deixar la manera d’actuar com ho fèieu fins ara i us lliurareu de tal manera a la causa de la GERMANOR que les vostres vides canviaran i deixareu que la divinitat que sou pugui arribar a manifestar-se. Ha arribat l’hora. Durant el vostre any actual tot s’accelerarà i molts sentireu amb més intensitat la vostra naturalesa en vosaltres.

-        ...

-        Us estimem i estem al vostre costat. Mai ens hem allunyat. Quan expresseu la vostra voluntat de ser Un amb nosaltres, la vostra vida deixarà de ser el que ha estat, perquè l’Amor guiarà els vostres passos com no ho havia fet fins el vostre present.

-        ...

-        Tu ets Llum i Amor. Ets part dels estels que contempleu al capvespre i la nit. Si els estels miressin cap a tu, ells també veurien a un estel brillar. No hi ha diferència entre vosaltres i nosaltres. Som part del mateix procés i Voluntat.

-        ...

-        Allò que desitgeu ja ho teniu i sou. Sou Font de Llum i Amor, i la consciència que ve adjunta a aquesta Llum i alt nivell vibratori (Amor), farà que els vostres passos siguin lleugers, el vostre cor l’emanació de qui veritablement sou, i la vostra presència, la nostra,...Déu manifestat.

-        ...

-        Us estimem. En tot moment estem al vostre costat, i comenceu a sentir perquè serà a partir del sentir, que enlairareu el vostre ser. Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Família es reuneix

Increïble! El que s’ha viscut aquest cap de setmana a Barcelona en el Congrés de Presència Extraterrestre ha estat una experiència única, on s’ha obert una porta que fins ara estava tancada i amb aquesta trobada s’ha instaurat una energia per a mostrar la Veritat dels “habitants d’aquest planeta” i la veritable Família a la qual tots els encarnats pertanyem. Permeteu-me l’expressió, però el viscut, escoltat i sentit ha estat Immens! Increïble!

Ha estat una experiència on la naturalitat, senzillesa i quotidianitat a nivell de les experiències de cadascú dels ponents, han marcat un inici de possibles trobades amb la nostra Família on, per paraules d’alguns dels assistents, han quedat fascinats i emocionats per la manca d’ego manifestat i on tot l’exposat ha estat emanat des del cor.

Personalment puc constatar aquestes paraules d’algú que se’m va apropar, sense haver-lo vist anteriorment i obrir-se a mi dient-me que se’n anava sent una altra persona, al rebre tot el que ha rebut.

Tota la Germanor Blanca estava present: venusians, d’Orion, pleiadians, arcturians, àngels i d’altres de la jerarquía angelical, ..... tota la Família estava allà sense perdre’s aquesta trobada per a deixar que Ells poguessin manifestar-se i arribar a tots els presents encarnats, que en total, eren uns 150 assistents. 

Va ser un acte d’AMOR, RESPECTE I LLUM.

Com va dir un dels ponents en el torn de preguntes al final de tot:

-        Em sento com si estigués a casa.

Mai millor dit. I així va ser perquè el que vaig sentir en el meu interior era un re-trobar-me amb tota la meva Família, TOTA, TOOOOTAAAAA. Vaig sentir l’Amor de cadascú dels presents, de més enllà de la nostra dimensió, allà amb nosaltres. Vaig sentir les seves presències i les vaig poder veure, explicant-ho en el darrer torn ja nombrat abans, el respecte que es tenien entre els diversos membres de la Família de Llum. Quan algun ponent parlava de les seves experiències i contactes, aquesta part de la Família que col·laborava amb aquell ser encarnat que ens parlava d’Ells, venien a un primer terme de l’auditori per a estar amb nosaltres, entre nosaltres i fer la seva labor amb cadascuna de les ànimes presents. Quan finalitzava, es retiraven a un segon pla, i llavors apareixien la part de la Família corresponent al nou ponent que ens parlava de les seves experiències amb Ells. Així successivament.

Va ser una acte ple d’Amor, naturalitat i mostrant la Llum del que va succeir a la vida del ponent, cadascú amb la seva experiència, al contactar i col·laborar en aquesta vida encarnada amb els sus germans dels estels. Uns amb uns, i els altres amb els altres.

Tots els assistents i ponents vàrem sentir l’Amor de la Llar del qual procedim. Alguns van plorar, d’altres van sentir a la seva pròpia pell un suau calfred agradable (pell de gallina), d’altres varen quedar muts i emocionats pel que escoltaven.

Ha estat una trobada on el Cel s’ha establert a la Terra per uns instants.

Meravellós i amorós!

Sento no poder trobar altres paraules que no siguin les que heu llegit, i no ha estat el que jo he sentit, sinó el que ha vivenciat i experimentat, i sobre tot sentit, la majoria dels assistents a aquest Congrés, on per primera vegada en un acte com aquest, el CEL es va trobar a la Terra, cridat i convidat des de la llum del cor dels ponents, i sobre tot, de Sílvia Puig i viadimension.es.

Vull donar les gràcies a tots els que heu fet possible aquest esdeveniment únic, fins el moment, incloent als assistents a les ponències organitzades de sers amb el cor obert i conscients de la seva naturalesa.

A tots, Gràcies!

La FAMÍLIA es reuneix, i aquest acte va ser una confirmació dels temps que vivim.

GRÀCIES!.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

 

 

L'acceptació del crepuscle

(Aquestes paraules estan dedicades a uns ser estimat, i que el temps es va encarregar d’apropar-nos i poder compartir part del camí junts, de tu a tu).

Era un home parlant i recordant per a sí mateix:

 

“Recordant els inicis del dia que les nostres ànimes es van trobar, vaig sentir la gratitud de les benediccions que la vida m’oferia. Vaig sentir la il·lusió d’una llum que il·luminava el sentit del meu caminar.

Recordant aquells temps on la porta s’obria per a convidar-nos a seguir un sender que ens portaria, a cadascú, a una posició i un aprenentatge que ens enlairaria, amb la nostra voluntat, a la passarel·la que ens conduiria de l’humà al diví. “

Ara, aquest ser, convertit en avi, recorda els seus anys on la joventut permetia irradiar la jovialitat del que eren.

El dia ha anat avançant i, en aquests moments, va contemplant com la posta de sol fa presència en el ser que més ha estimat a la seva vida. Veu com el seu físic ha anat canviant, ja no podent desplaçar-se amb l’energia i vitalitat de temps enrere.

Els dies, mesos i anys han anat deteriorant aquest cos femení que durant tants anys li ha anat acompanyant a cada decisió presa pensant amb la família que junts van crear.

Fora al balcó contempla com els darrers raigs del que va ser, van apagant-se com a mostra del que a tots ens espera en el seu moment. La seva silueta es retalla en el blau enfosquit per l’absència de la plenitud de la llum.  Mira al cel i sent el pas dels temps al costat del ser que ha arribat a estimar.

Els records divaguen entre l’ahir i l’avui.

Entra de nou a casa i a través dels vidres dóna el darrer cop d’ull al dia que anuncia el seu adéu.

Així sent aquest home, amb la felicitat en el seu cor d’haver pogut sentir l’amor de la dona que durant més de cinquanta anys li ha anat acompanyant al llarg del camí. Encara es troba al seu costat, però la vida li ha marcat el seu cos i la seva ment.

Mira a la seva dona com el ser que li ha donat els fruits dels fills nascuts de la seva unió. Sent un gran respecte i agraïment, alhora, per ser com és encara. Sent el pas dels anys com han anat canviant els seus cossos i les seves manifestacions davant la vida.

El nostre home ara és feliç, lliure de les responsabilitats que en el seu moment va decidir tenir. Ara, jubilat des de fa temps, contempla el passar dels dies amb els hàbits apresos, però de tant en tant, recordant que les sorpreses poden obrir noves portes i alegrar la rutina dels seus passos.

Ara accepta el moment de la seva vida i està disposat que quan arribi el seu moment, oferir-se per a transcendir i sentir la plenitud més enllà del viscut.

Sap que la seva posa ja no és la que era, veient com va començant a oblidar els moments del present, del passat, tancada en el seu món interior; tot i així, encara sent el seu amor vers ell, i ell l’amor que no pot deixar de mostrar vers aquella dona que tants bons records li han omplert el seu esperit i el seu ser. Ara té el seu àlbum mental ple de bons moments compartits amb la dona que estima i li ha donat de la mà durant tants anys.

Ella ja no és la mateixa. Ell tampoc.

Ella ha disminuït les seves facultats mentals i ell s’adona com la vida ha començat a descomptar el temps que li queda. A cada passa de la seva estimada, veu allunyar-se el que va ser per a donar pas al nou ser, necessitant de la seva presència i comprensió per a seguir al seu costat. La seva acceptació de la realitat actual va adquirint més naturalitat al veure la posta de sol d’aquella jove que en el seu moment es va convertir en la dona dels seus somnis.

El procés s’accelera i els que estem al seu constat sentim una compassió i un amor profund vers aquella ànima que va perdent la memòria de la seva condició humana, així com la vitalitat del seu caminar. El temps s’ha encarregat de facilitar-li noves llums a la seva vida. Ara riu més, està més expressiva i veu com el seu sentit de l’humor, que encara que mai ha estat el seu do més preuat, comença a deixar-se veure. Se sent compresa i estimada.

Sembla ser com si el que va ser a nivell del seu entorn, ara quedés en un segon grau, florint el seu interior com el major do d’aquests moments: major expressió, alegria, humor, somriures i poder ser abraçada més sovint per qui escriu aquestes paraules.

Qui comparteix la seva vida des dels inicis de la seva joventut contempla tot això i sent la gratitud per tot el que li ha concedit. Mira a la seva dona i sent un amor profund, en el silenci de l’observació, a l’adonar-se que ella va minvant les seves capacitats, cada vegada amb més notorietat. Sent que estarà al seu costat fins a la fi dels seus dies, perquè així ho desitja.

Hi ha un amor incondicional al saber d’aquella dona tot el que ha fet per a estar al seu costat. Va acceptar el paper que se li va encomanar, i ara, arribant quasi als 60 anys de casats, observa com el dia de la seva estimada, lentament va apagant-se, acceptant el molt que li ha donat i que potser, a partir d’ara sigui ell qui hagi d’aportar, acceptant i comprenent el seu crepuscle, en aquest període de vellesa, on els valors d’altres temps queden ja lluny i trobant-se en moments on només el cor pot decidir què fer a partir d’ara.

Són lliures, i junts, agafats de la mà, es disposen a realitzar el darrer tram de la seva unió.

Ell la mira als ulls i veu a la dona que va conèixer fa molt de temps enrere. Aconsegueix veure a aquell ser que li va captivar el cor, proposant-li, ell, compartir el seu camí fins el present.

Ella, com sempre, li mira als ulls i accedeix a la seva petició sense paraules. Ella el segueix i li és fidel en el camí de crear la seva nova llar.

Aquest home, ja avi, sent la realització en el seu interior i la fortalesa de saber que algun dia no molt llunyà haurà de donar a aquella jove, ara ja àvia, el que ella sempre li ha donat fins arribar al seu estat actual.

La posta del dia va manifestant-se cada vegada més, però aquest home sap que no està sol. Sent la força del seu interior que li empeny a seguir i a acceptar el que cada dia li manifesta la seva estimada. Potser arribarà el dia que li hagi de recordar qui és i explicar-li una i una altra vegada, fet que ja ha començat a succeir, allò que ella ja no recorda per sí mateixa.

Aquest ser, ple de fe i sentint-se comprès, avança cap a la seva estimada esposa, li mira als ulls i la besa fent-li saber el molt que l’estima.

Fortalesa es necessita per a acceptar el crepuscle humà d’algú que li ha acompanyat durant tants anys.

Endavant pare! Deixa que la mare senti l’amor i la companyonia de qui l’estimem, encara que sigui en la distància.

 

Us estimo.

 

El Centre

 

Tot cercle té un centre.

Tot entorn té un centre.

Tot esdeveniment pertany a unc entre, i aquest centre ets TU.

En el més profund del teu ser es troba la font de creació de tot el que vius. Ets el centre de tot el que pots veure, sentir i escoltar.

Tu ets el centre de la teva vida.

Allò que perceps i se t’apropa, surt de tu. Tu ho atraus perquè no hi ha res que no et correspongui i es trobi en el teu cercle.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.