Creuant la passarel·la

Arriba un moment, en  el procés de cadascú, que sembla que la vida hagi canviat d’opinió i hagi decidit afavorir-te segons la teva voluntat, obrint-se les portes que abans semblaven estar tancades. Alguna cosa, realment, ha canviat en tu. Quan veus que sembla que la teva existència et somriu, és perquè alguna cosa important ha succeït en tu, dins teu.

Això pot emocionar-te i sentir un moviment interior on l’amor abraça cada part del teu ser. Sents alegria, joia, goig i una sensació d’assossegament  com no t’havies adonat abans. Ara sents i t’adones de les benediccions que et van arribant cada dia, i on cada jorn sembla l’existència d’un proveïdor que t’omple de regals i ofertes constants, i tu, obres els braços per a rebre’ls i gaudir d’ells. No t’arriben més dels que necessites, i tu, no demanes més dels que ja t’arriben. Tot està en perfecte equilibri.

Aquest nou sentir interior fa que t’obris més a les forces externes de l’univers (Voluntat Divina, guies, germans de la Llum,...), sentint-te emparada per la Llar del qual tots procedim. Sembla que estiguis tu sola, però saps que no està sent així. Sents les seves presències i veus com a cada passa que dones t’aproxima a allò que el teu cor t’ha parlat per a tenir-lo en compte.

Tots ens trobem en el camí. Uns potser més endavant que d’altres, però no és important en quin punt estàs tu, sinó en el fet de no aturar-te i continuar al teu ritme. Així t’ho agraeix la teva ànima. Cadascú avança segons el grau de consciència que es troba a cada instant.

Veiem a molts en el sender que ens trobem. Tots estan centrats en la seva veu dels seus cors. Seguint-la, ens trobarem i, veient com la direcció és la mateix, encara que no així el ritme i la fluïdesa amb els que avancem.

En aquest instant de l’enlairament de la Terra i les ànimes que l’habiten, ja no hi ha cabuda pels titubeigs. És l’hora de trobar-nos al final d’un camí i a l’altre cantó de la passarel·la esperant-vos allò que en els nostres anhels més profunds emanats del cor de tant en tant, ens han advertit de les seves presències.

 No temeu avançar i creuar la passarel·la que us portarà al complert despertar del vostre ser. Aquesta estarà un temps determinat, després es retirarà i aquells que no l’hagin creuat hauran de continuar el seu camí més enllà del nostre estimat planeta. Ja no hi haurà cabuda per a ells, perquè necessitarà una consciència major per a la seva existència. Els adormits ja no tindran lloc; només els valents d’esperit donaran el gran pas de creuar de la vella energia a la nova, i aquesta li obrirà els braços per a rebre’l, fent que el seu ser s’enlairi més enllà del seu estat actual, vent la realització de Déu en ell i sabent que la seva voluntat té poder. Ara sembli que no té la força i el poder de materialitzar, però a l’altre cantó, es troba el teu veritable ser que et permetrà portar a terme allò que has vingut a fer segons la Voluntat Superior a la qual tots estem units.

No temis i vine a donar el pas. Jo t’estaré esperant a l’altre cantó, així com molts altres germans de la teva ànima. Deixa que el teu cor guiï els teus passos, avançant, i tenint la sensació que allò que vas ser, ja no seràs, i la teva vida donarà un tomb important per a mantenir-te en el camí de tornada a Casa i a la integritat del teu veritable ser, aquest ser que es troba dins teu i allunyarà totes les pors, dubtes i desconcerts que hagis pogut tenir fins el dia d’avui. Demà ja no existiran, i aquest demà ja és avui.

Mira la passarel·la. Observa-la com et porta per sobre un abisme d’un costat a l’altre per a allunyar el buit que havia en tu durant tot aquest temps. No temis. El que t’espera a l’altre cantó no és més que tot allò que alguna vegada vas somniar en relació a com t’agradaria sentir, estimar, realitzar-te i crear. Això és possible quan et lliuris totalment al procés del teu despertar, del teu recordar.

Sents la força del teu cor que com et va parlant cada vegada més, amb més fermesa, claredat i alt. Sobre tot alt. Sents que has de canviar la teva vida, o algun aspecte de la teva vida, d’una manera molt intensa. Bé,...és el teu cor que et parla, i pel que es veu, tu l’estàs escoltant. Endavant! Pren la decisió de seguir el cabdal que l’univers t’està indicant. Ells, els teus germans de la Llum, i tots aquells estimats que en algun moment de la teva existència vareu estar junts, ara es troben a l’altre cantó animant-te perquè creuis del passat al present constant de realització, benestar i AMOR. Ells i jo també vàrem prendre aquesta decisió en el seu moment. Ara puc dir-te que els resultats obtinguts van més enllà del que puguis arribar a imaginar. Ja ho crec que val la pena! Serà una de les decisions més importants que hauràs pres a la teva vida actual.

El ser humà no tindrà tot el temps per a decidir-se a creuar l’abisme. Quan arribi el moment de fer desaparèixer la passarel·la, molts s’adonaran del què representarà i es lamentaran no haver-la creuat. Per a ells hi haurà una altra oportunitat, però ja no en aquest planeta.

Quan arribi el temps de definir, i aquest ja ha arribat en els seus inicis, qui us trobeu a l’altre cantó veureu activats els vostres potencials divins i la vostra necessitat de servir a la Font Superior de Vida, de la qual tots procedim. La vostra vida ja no us pertanyerà, perquè sereu guiats per la veu del vostre cor, altaveu del Pare/Mare que nodreix i guia a tots els sers del firmament.

 Sent Déu qui dirigeixi la vostra vida, ja no hi haurà cap necessitat de controlar i organitzar, perquè Ell serà qui ho faci per vosaltres, però no en el sentit de “controlar racionalment”, sinó per a fer que l’Amor sigui a cada racó dels universos creats, i tots els sers que habitin en ells, visquin en harmonia uns amb els altres, sent vosaltres qui començareu a donar aquest pas per a deixar que tot sigui segons el Gran Pla Diví en el qual tots ens trobem. La vostra peça serà fonamental per a confeccionar el Nou Mapa Existencial per a tots els sers existents en aquest gran bressol planetari, universal, sentint la veritable Llar en vosaltres i sentint la Unicitat amb ell.

Endavant! Escolta el teu cor i deixa’t portar allà on ell et porti! No temis seguir les seves directrius, perquè van a treure’t de la boira que es troba el ser hum`’a, per a dissoldre-la i adonar-te del ser diví que ets, i que sempre ho has estat.

Quan creuis aquesta passarel·la, la boira desapareixerà per a sempre i sentiràs la força de la Unitat Universal en tu, i com l’Amor t’empeny a materialitzar allò que sents amb gran alegria i goig, al servei d’alguna cosa superior a tu, però que tu ets part d’aquesta “cosa superior”.

No temeu! Les vostres resistències són fruit d’aquest adonar-se que hi ha alguna cosa més que fer. Tu ja ho sents, i pensa, si mires bé, que nosaltres ens trobem a l’altre costat d’aquesta passarel·la, plens de Llum, com la teva, però sent conscients d’ella i mostrant-la amb gran intensitat.

Recorda: Tu ets Llum i Amor, i ara que estàs sent conscient com no ho havies estat fins ara, deixa que els teus passos s’allunyin del que va ser per a portar-te a la felicitat i repòs del teu esperit.

Vine! La Família t’estem esperant.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.