No t’adones que et sens impulsat a fer canvis a la teva vida?
Segur?
Sent el teu cor bategar vers el despertar i la manifestació de la seva
veu en el teu camí.
Alguna cosa en vosaltres ressona com no ho havia fet abans. El nostre
interior demana pas per a enlairar la nostra ànima i sentir la magnificència de
qui som en veritat, esperant al llindar de la nostra voluntat perquè li donem
l’assentiment d’entrar i aposentar-se a la nostra vida i així, poder volar vers
els confins de la nostra ànima.
Encara no tens les ales? Que no te’n recordes que un dia en el passat
les vas arraconar a l’altell de la impotència pensant que mai arribaria aquest
dia? Doncs bé, encara que hem tingut que esperar “un temps”, ara és el moment d’anar a agafar-les i posar-nos-les al
nostre ser per a començar a volar segons el que hem vingut a fer.
Elles et portaran a la divinitat que hi ha en tu.
Què no te’n recordes on les vas deixar? No et preocupis, sent la calma
i la pau del teu interior i apareixerà la llum que et guiarà vers el teu volar.
Jo ja les tinc i veig com molts de vosaltres també, encara que alguns
tinguin que treure-li la pols cada vegada que practiquen el vol.
No us preocupeu. És normal. La falta d’ús fas que s’encallin per
moments, però quan escolteu el vostre cor i sentiu la immensitat de qui sou,
elles, “s’engreixaran i engrandiran”.
Només és qüestió de provar-les, sense por, i llançar-se al buit del que sentiu
en el vostre interior.
Sempre heu tingut les ales, la vostra voluntat i lliure albir. Elles us
portaran allà on la vostra ànima va pactar en els seus inicis amb el Pla Diví
Universal.
Elles us portaran al lloc adequat segons el vostre procés, a la vegada
que us permetran anar més enllà de tota terrenalitat per a convertir-vos en el
ser diví que sou.
Quan més les utilitzeu, més brillantor i intensitat tindran; més la
seva puresa es manifestarà per a donar a conèixer a tots aquells els que
t’envoltaran el gran ser que ets.
Cerca en el bagul del teu passat on vas deixar les teves ales i segur
que encara estaran esperant el teu present per a tornar-les a trobar i
instal·lar-se en tu pel que van ser creades.
Quan te les posis sent la força del teu interior per quan et donis
l’impuls puguis arribar més enllà del teu present. T’adonaràs, llavors, de la
importància de recordar qui ets, perquè aquest recordar donarà “ales” a les teves ales.
Arribarà un moment que elles soles sabran quan enlairar el vol i on
portar-te. Tu només necessitarà escoltar el teu cor en el silenci i la teva
voluntat serà portada a terme.
Tots tenim les nostres ales que ens permetran transmutar el ser que
som, passant de la humanitat a la divinitat.
Juga amb elles! Practica!, i deixa’t emportar allà on elles estan en
contacte amb qui et va crear. Ets part d’ell, i les teves ales saben del camí a
seguir per a arribar a ell,....a tu.
Despenja les ales! Agafa-les i posa-te-les!, perquè ha arribat l’hora
de volar, de sentir al veritable ser que ets i el recordar el potencial que hi
ha en tu.
Potser començaràs a moure-les, semblant un encarcarat en els teus
inicis, però no t’amoïnis, perquè al principi a tots ens sorprèn i ens pot
arribar a costar, però quan ja les mous amb certa gràcia i agilitat t’adonaràs del
fàcil i la sensació agradable que és portar-les i utilitzar-les.
Arribaràs més lluny del que mai hauràs pogut imaginar-te. Els teus
somnis es faran realitat, i la teva voluntat serà la màxima expressió de Déu.
Quan planegis més enllà dels núvols t’adonaràs de tot el teu procés i
del sentit de la vida. Llavors sentiràs la Llar en tu, l’Amor que sempre has
estat. Només es necessita recordar, i quan ho fem, apareixen les nostres ales.
Tu ja les tens?
Va, anem a volar junts! T’acompanyo.
(Ah!, per cert, no és necessari “tunejar-les”, perquè quant més
senzilles, més t’enlairaràs.)
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada