La Força del Silenci

He caminat entre el desconcert de la solitud del meu temps.

He estat sentint l’estar sol envoltat d’altres sers que seguien també el seu camí.

He sentit en moments de la meva vida una mena de desconnexió amb tots aquells que eren part del meu entorn. Durant anys ha hagut una línia invisible entre amb qui vivia i el meu ser. No em sentia part d’ells, i vaig haver de viure i adaptar-me a les circumstàncies que em van tocar viure.

Tot allò em va portar a valorar la importància d’estar amb mi mateix i el silenci. Era, estant en ell, quan em sentia a mi mateix i l’alleugerament del sentit de la meva vida. era el refugi d’un ser que vivia en un entorn desfasat a com sentia. Era com si la voluntat de tota existència m’hagués deixat en mig d’un “Fort Americà” i jo fos un indi apatxe. Tinc la imatge d’aquesta joguina que en el seu moment els Reis Mags em van portar de petit i jo vaig jugar i jugar, fent que “els bons” no fossin vençuts.

Durant anys vaig haver de viure abraçat per una energia que no era la meva. Vaig haver d’acceptar, perquè no havia una altra sortida, el fet de conviure amb sers que només transmetien el rebut per la societat i el seu ambient familiar adaptat a aquesta societat.

Vaig haver de cercar un espai, un refugi per a trobar-me amb mi mateix i saber que existia alguna cosa que em feia sentir bé. Aquest quelcom era el silenci creat per a estar amb mi mateix. Sí, només estant amb mi sentia el benestar, perquè la meva inexperiència en aquesta dimensió amb el meu cos actual no sabia com encaixar-lo per a poder ser jo i seguir les pautes adquirides que tots feien imperar per a mantenir-te en el estatus de grup social. Sentia que potser no era el meu.

El silenci m’ajudà a avançar per l’enteniment del meu procés terrenal. Era com una melodia després d’escoltar música house o heavy. Tot era so fora de mi sense cap sentit ni coordinació. Notes for de lloc que no encaixaven amb la meva partitura. Necessitava de la batuta del meu ser per a recol·locar a cada instrument i nota en el seu lloc perquè la composició fos música per a la meva ànima. Aquesta batuta era el silenci i la solitud, perquè sense la soledat no hi ha silenci conscient.

Pots deixar d’emetre so, però les teves energies continuen desfasades. Quan permets que el teu ser no escolti res més que la teva melodia interior, llavors és quan relaxes el teu cos, la teva ment i el teu cor s’obra per a poder respirar una mica davant tanta remor.

Vaig créixer i arribar al que es coneix com a edat adulta. Bé, aquí estic, però amb un aprenentatge a través de la meva voluntat del ser íntegre, honest i jo mateix davant de tot. No va ser una decisió que m’ensenyessin, però aquell qui jo era m’empenyia vers aquesta direcció.

On posar ordre i veure clar la direcció a seguir? Doncs estant en el balanceig del silenci, que com una bressol, et gronxa fins arribar a un estat de deixadesa espiritual i poder ser estimat per qui pertanyen més enllà de la nostra realitat i sentir el benestar que hi ha a cadascú de nosaltres.

El silenci és l’estat d’escoltar allò que hi ha en tu i poder alliberar tot l’inclòs que no et pertany per naturalesa. El silenci és la Llum de la teva ànima, que et xiuxiueja amorosament indicant-te la presència d’aquell qui ets. Quan et deixes envair per aquest espai i estat interior on res predomina per sobre del que hi ha en tu, llavors sents com la porta del sentit de la teva existència s’obra de bat a bat per a mostrar-te les arrels de les quals provens i tot el que se t’ha acumulat de la densitat del teu entorn. Oh, sí! Tot això apareix i ho perceps d’una manera molt clara, sabedor que el que es manifesta davant teu és la teva situació actual davant la densitat del teu entorn.

El silenci et fa connectar amb aquella força que hi ha en el teu interior, i fins i tot, amb la teva Família, la teva veritable Família.

Estar en silenci és com endinsar-te a la cova del teu apoderament i les teves capacitats adormides o descol·locades degut a la possible identificació amb tot el que t’ha envoltat fins ara.

Quan m’endinso en ell, sento un gran alleugerament i assossegament que permet relaxar la meva ànima i tot el meu cos.

En el silenci, Jo Sóc.

En el silenci es produeix la connexió amb qui en veritat sóc i guia la meva vida.

És un camí que s’obra davant meu, podent sentir la immensitat del meu ser, encara que a vegades, pot arribar a crear una desolació i plor per com està funcionant la teva vida. Res és el que sembla. El silenci és el veritable mirall de com ets en aquell precís moment. No el trenquis. Sent el que estàs sentint i respira. Podràs veure com el buit que pot haver en tu s’anirà tranquil·litzant i la calma anirà apareixent poc a poc. Continua respirant i sigues un observador del teu interior, de tot el que sentis i dels teus pensaments recurrents que puguin fer presència en aquells moments. Observa’ls i deixa’ls anar, perquè ells no poden amb tu. Ets tu qui els ha creat i ara es manifesten perquè sàpigues què és el que ha estat part de la teva creació en estat de no silenci.

El teu camí vers a tu, porta inclòs aquesta eina per a trencar amb tot l’establert i unir aquelles parts de tu que estaven descomposades o oblidades. Ajunta-les en aquest espai i deixa que la sensació de benestar en tu t’abraci i puguis sentir el veritable ser que ets.

No temis al silenci, estimada ànima que estàs llegint aquestes paraules. Aquestes van dirigides a tu. No és perquè si, que les estiguis llegint. Tingues-les present i aposenta aquest pilar a la teva vida a partir d’ara. Deixa que el silenci sigui part de tu, però no per a allunyar-te i distanciar-te del teu entorn, sinó per a recordar-te d’aquell qui en veritat ets i el que has anat acumulant al llarg dels dies o anys i no et fan sentir bé.

El silenci t’activa l’apoderament i posa Llum a la teva vida.

Surt al camp, a la natura i fes silenci! Observa, escolta i t’adonaràs com percebràs molt més la vida que t’envolta. Aquesta vida és el reflex de la teva.

Obra la porta del teu interior i deixa que tot flueixi.

El silenci pot mostrar-te la Veritat del camí que estàs seguint. Agafa-la de la mà, perquè en veritat, en el teu dia a dia, hi ha poc a dir, i les paraules poden no tenir sentit per a qui les escolti davant teu. És la teva presència lo que es necessita, no les teves paraules.

El silenci pot ajudar-te en la plena manifestació del teu ser, d’aquell qui en veritat ets. Quan aquest es mostra, la majestuositat de la teva presència envaeix el lloc i sobren les paraules. La teva companyia és la que es necessita en aquells moments.

Deixa que el silenci t’abraci en els moments de reconnexió. Veuràs la Llum i les respostes que pots arribar a necessitar a la teva vida.

Des de l’Amor del silenci del meu cor expandit, et desitjo que l’Amor i la Pau siguin en tu.