L' Amor no pren partit

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

Demanar a Déu per alguna cosa o algú, és voler el millor per a la situació o la persona sense que ningú pateixi o pugui patir, volent dir que s’estalviï el passar-ho malament.

Sabeu? És bo pregar, perquè l’energia que es crea és de compassió; tot i així, el que podem arribar a demanar, per a alguna cosa en concret, només beneficia els nostres interessos per després dir: “veus? Déu sempre t’ajuda. Tu li demanes y Ell t’atend (segons l’expressat)”.

Moltes vegades, tal com actuem sembla ser que Déu és alguna cosa o algú a qui pots confiar en moments determinats quan no saps cóm resoldre alguna cosa de la teva vida. Algú aliè al teu ser intervé per a solucionar el que s’ha demanat.

És cert que quan succeeixen esdeveniments, diguem miraculosos a les nostres vides, és que alguna cosa ha succeït dins la suposada adversitat que ens trobàvem.

Déu no és un heroi que s’amaga perquè no el vegis però que en moments determinats apareix, a tu et sembla veure’l, notar-lo o percebre’l, ajudant-te en la teva situació. En aquest cas és esperar que en determinats períodes de la teva vida, llencis un S.O.S. a l’univers i Ell vingués i et tragués i solucionés la situació que estàs vivint.

Quan parlem d’Amor, no podem esperar que prengui partit; dit d’una altra manera, que es decanti en la seva resolució vers nosaltres.

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

Només la ignorància pot distorsionar la visió de la vida i d’un mateix. Quan més allunyat s’està de la nostra ànima, més mal interpretem el que succeeix en el nostre entorn i la nostra vida. pensar que alguna cosa o algú pot interactuar al nostre favor quan ho necessitem és haver cedit tota la capacitat d’estimar vers un mateix. És com voler dir: “com jo no puc estimar-me perquè atrec i em faig viure situacions doloroses, llavors, que vingui algú i m’ho solucioni”.

Quanta ignorància al no obrir el cor i començar a recordar qui som! El malestar creat pel nostre ser al no responsabilitzar-nos de les nostres vides, ens porta al dolor y patiment emocional, mental, espiritual i físic.

Ha hagut conferències que he donat, on ha sortit aquest aspecte. Demanem i demanem, i normalment no rebem. Us heu preguntat el per què? Per què tot i així, continuem demanant i demanant una corda on agafar-nos per a sortir de la situació que estem vivint, i evitar-nos el dolor de passar per allà i sentir el malestar en el nostre interior?

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

Quan volem que l’Amor sigui a la nostra vida, o dit també, que Déu intervingui al nostre favor, estem desprestigiant e infravalorant aquell qui en veritat som. Esteu cedint el vostre poder interior perquè alguna cosa de fora intervingui i us solucioni les vostres suposades adversitats.

Déu no està fora de vosaltres, sinó que la seva essència, que és l’Amor, sou vosaltres!

La nostra veritable naturalesa és divina. Estem preparats per a sanar el nostre passat, el nostre ser i materialitzar la nostra voluntat. Tot això és possible si estem connectats amb aquell qui som. Una bombeta no pot il·luminar sinó hi ha un interruptor que està connectat al corrent. Si no hi ha corrent, no hi ha llum. D’alguna manera, nosaltres som la bombeta i la nostra essència divina el corrent elèctric. Si no connectem amb nosaltres mateixos, la nostra veritable naturalesa, no hi haurà llum en nosaltres, ni discerniment ni claredat per a veure què estem vivint i el per què del que ens passa.

Som Amor, i quan sentim l’Amor en nosaltres, només podem esperar el millor. Quan despertem del nostre aletargament espiritual, més obrirem els ulls del cor i començarem a veure la realitat de la nostra vida.

Tu ets AMOR, un Amor infinit, pur i incondicional, però aquest només es manifesta si obrim el cor i comencem a recordar qui som; llavors, el nostre ADN començarà a modificar-se perquè siguis conscient, activant-se aquelles parts del teu potencial diví adequades per a poder portar a terme allò que has vingut a fer. 

Si hem de demanar algun cop alguna cosa, hauria de ser perquè puguem sanar (a nivell d’ànima i el nostre ser) i poder portar a terme el que hem vingut a fer en aquesta vida, segons l’acordat per la nostra ànima.

Déu és l’energia d’aquest despertar en tu. No procedeix d’algun lloc de l’univers. Tot l’Univers és Amor, i tu també formes part d’ell, de l’Univers. Obra’t per a endinsar-te en el camí vers a Déu, cap a tu. Tu ets part del Déu Universal.

Busquem i busquem sense parar. Aquesta recerca et porta a anar més enllà del teu ser, degut que et trobes com empresonat davant una situació concreta i no hi ha manera d’alliberar-te d’ella. No sempre indaguem a la direcció correcta. El teu cor et parla i el que sents dins teu creus que pot ser solucionat fora de tu. Aquesta és la major equivocació del ser humà, perquè està fomentant la seva condició humana encara més. Aquesta condició et fa pensar i sentir el dolor que hi ha en tu i la incapacitat de solucionar la teva vida.

Ens estem dirigint vers la divinitat. Els temps que vivim ens porten cap a ella, llavors, què fem que encara estem pendents del nostre entorn o d’alguna cosa aliena a nosaltres per a estar bé?

Allò que busquem ja ho tenim en el nostre interior. Allò que demanem, en el fons, és l’activació del nostre veritable ser perquè “ens tregui del sot” que vivim.

Nosaltres som la Sortida, Solució i Sanació de les nostres atraccions a la nostra vida. Ets un ser complert, sencer i omnipotent. I saps per què?

Perquè tu ets Déu manifestat a la matèria, però aquesta biologia que veus reflectida en els miralls et confon.

Arrecera’t en el teu cor obert, i des d’allà veuràs amb claredat la situació harmonitzada i el camí a realitzar fins a ella. I saps per què?

Perquè tu ets Déu. Ets Amor. Ets part de la Creació de l’Univers, i tot el que en ell existeix procedeix de la Intencionalitat Divina de l’Amor. És aquest Amor que hi ha en tu. És Déu en tu.

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada divinitat.