Amb David sobre la sanació

Per a mi és un plaer poder-vos mostrar el contingut d’una nova trobada amb David. Les seves paraules semblen emanar de la font de tota saviesa arrecerada en el cor de cada ser.

El temps passa, vivint el present intensament, quan ens trobem i creem aquest espai on sembla que només la veritable essència que som tingui cabuda.

Aquest cop ens parla de la sanació i d’una visió de la vida, més enllà de l’establert. Sembla com si visqués aliè al que li envolta, però res més lluny de la realitat. Un ser ple de claredat, assossegament i serenitat.

Per a vosaltres, aquí teniu una nova trobada amb David:

-        Hola David!

-        Hola! – em respon.

-        Avui m’agradaria tractar el tema de la sanació.

Ell, com impassible però obert i disposat a respondre a les meves preguntes, assenteix amb el cap, alhora que expressa:

-        Bé.

-        M’agradaria que ens diguessis com veus tu el tema de la sanació. Ens trobem en un període on sembla que cada vegada hi ha més sanadors i persones que s’interessen en el camp de l’energia. Què ens diries al respecte?

-        Les distàncies entre el Cel i la Terra cada cop són menors. La barrera que havia en el seu moment per a poder connectar amb els Sers d’altres dimensions s’ha esvaït. Ara, s’ha obert una gran porta, per a poder cadascú dels que estem encarnats, endinsar-nos i aprofundir en un aspecte del nostre potencial que sempre hem tingut. És la capacitat de poder comprendre i aplicar l’energia que som i habita a l’univers. La sanació és la capacitat de fer servir aquesta energia i aplicar-la per a establir l’equilibri en allò que es troba inestable, o allunyat de la seva essència. Sanació és sinònim d’Equilibri, de fer que allò que es trobava allunyat de la seva veritable naturalesa, torni a trobar-la.

-        Per què se sana? – li pregunto.

-         La sanació no és produïda per qui posa la seva intencionalitat perquè així sigui. La sanació es produeix per tornar a activar al veritable ser que hi ha dins de cadascú. Sanar és connectar amb la Divinitat que cadascú és. Quan aquesta intervé, es produeix la sanació, sent aquesta, a nivell no només físic, sinó també emocional o mental. Una sanació és tornar a l’estabilitat del nostre ser.

-        Llavors, tota sanació és una intervenció divina – intervinc.

-        Així és. No és el ser humà qui realitza la sanació, sinó la divinitat d’aquest ser, activant la divinitat de qui rep aquest amor.

-        Sanació és Amor?

-        Sí. Així sempre ha estat. Quan l’Amor fa presència, tot s’harmonitza. La nostra existència és la manifestació de l’Amor. El nostre sentit de la vida està unit a la Intencionalitat Divina, i aquesta Divinitat Superior, és la que dóna sentit, alhora, a la nostra presència en aquesta dimensió quan el nostre ser, manifesta l’Amor que som, llavors, és quan ens podem preparar per a veure els miracles i sanacions a la vida.

-        Llavors, no sanem “nosaltres”.

-        És la més alta vibració manifestada en cadascú, qui intervé per a l’harmonització.

-        Llavors?....

-        ....no som nosaltres qui sanem, sinó Déu en cadascú.

-        I el paper dels canals?

Després d’una petita pausa, respon:

-        L’aigua d’un riu necessita d’uns marges, una llitera per a poder arribar al seu final així seríem nosaltres en la sanació: aquest espai perquè l’aigua pugui seguir el seu curs fins allà on hagi d’arribar. Qui diu l’aigua, diu l’energia, l’Amor. Seria com un indicador per on hauria de passar. Quan més pur és el canal, més cabdal pot arribar a portar i regar més camps per allà on passi. És mostrar el camí per a estabilitzar la situació que ens podem trobar o al ser necessitat d’estabilitat. El grau de puresa està relacionat amb el que fa un temps es denomina el despertar i el recordar del ser. Aquest despertar i recordar ens porta a la manifestació de Déu en nosaltres. La nostra divinitat allibera els “obstacles” del ser perquè pugui fluir i estabilitzar la seva situació. (Silenci per a després continuar: ) És el seu Amor en ell qui estabilitza la seva vida, el seu desequilibri o allunyament de la seva ànima. Qui sana és degut a una intervenció divina, com abans he dit. La sanació no és fruit del ser humà, sinó del ser diví en cadascú.

-        Els canals serien com interruptors per a donar llum?

-        Alguna cosa semblant. L’Amor existeix, però no tots troben aquest interruptor. Nosaltres, cadascú de nosaltres seríem aquest interruptor per a nosaltres mateixos i els altres. La nostra presència dóna a qui ho necessiti, la possibilitat d’il·luminar la seva situació.

-        Però no sempre es produeixen les sanacions – afegeixo.

-        Cert. Tu pots tenir una molt bona i perfecta instal·lació, però s’ha de respectar el lliure albir. Aquest està en consonància amb el procés de l’ànima. (Pausa). El camí a seguir per a cada una, depèn de l’aprenentatge a realitzar per a la seva evolució. (Pausa curta). Perquè la sanació es produeixi, ha de complir-se dos requisits: el primer és que aquell qui podríem denominar “pacient”, estigui preparat  per a rebre-la, i segon, qui fa de transmissor, el canal.

-        Llavors, la divinitat no té plena llibertat per a manifestar-se?

-        Ha, ha, ha – es riu dient-me: l’Amor sempre hi és. Quan connectem amb aquell qui som, l’Amor flueix. Nosaltres som divinitat. Som part de Déu, així com una gota d’aigua és part del mar, i cadascuna d’elles, conté la mateixa essència del mar o oceà al que pertany. Tu bé saps que cada gota és igual a les altres. Totes porten la mateixa essència. Cada gota és la representació del mar allà on es trobi. Així, d’alguna manera, també nosaltres som Déu.

Després d’un silenci una mica llarg, continua dient:

-        L’Amor és la més alta manifestació del ser. Tu ets Amor, i l’Amor sempre tendeix a l’equilibri. Tu pots estimar, però no obstaculitzar el camí vers la sanació de l’altre. La Consciència desperta sap quan intervenir i quan no, i aquest moment implica a les dues parts un aprenentatge en els seus respectius camins.

-        Llavors, el sanar o no, depèn d’un mateix.

-        Exacte! – diu. Estàs preparat per a sanar? Estàs disposat a alliberar part del teu passat i voler acceptar el motiu pel qual has arribat fins aquest punt?

Fa una nova pausa, per a finalitzar:

-        La sanació no depèn exclusivament del canal, sinó de la preparació i disposició de qui la demana. No tots estan disposats a acceptar-la. Molts – diu amb una expressió com de tristesa – són els que la desitgen, però en fons, només volen millorar. Això és el lliure albir.

-        Personalment he pogut constatar les teves paraules – li dic. Precisament, els que més es queixen i lamenten, són els que més resistències tenen al canvi, a donar passos cap el seu benestar.

Després d’una petita pausa, continuo dient:

-        A vegades tinc la sensació que no vols parlar, com si ja estigués tot dit – li comento al percebre el seu estat i energia.

-        Com diries, Jordi, el que un pot voler saber, es troba en el seu interior. Les paraules, entenc la utilitat de la seva presència, però no sempre són escoltades. (Pausa). El més important es troba dins d’un mateix. Només s’ha d’anar al seu interior i sabran d’ells mateixos. Aquest és el camí del recordar. Allà trobaran l’Amor que són i el camí de la seva ànima.

-        Sé que ets de poques paraules, però hi ha qui encara necessita d’elles per a encendre l’interruptor del seu camí.

-        Sí, és cert en aquests moments – em respon.

-        Malgrat tot, hi ha alguna cosa més que vulguis afegir a la nostra trobada?

Em mira i em somriu, com volent-me dir: no t’he parlat ja prou per avui? Després fa una respiració i amb una expressió de pau i serenitat, acaba dient:

-        Tots som sanadors i sanats per nosaltres mateixos.

-        Gràcies novament per les teves paraules i per permetre que aquestes puguin ser llegides a través de les xarxes socials. Gràcies.

Finalitzem la conversa deixant que el silenci i les energies del seu ser i els que ens envolten ens abracin, sentint – com ha dit abans David – aquell qui som.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.