Rebent senyals del nostre procés

Vivint en un món de matèria, el nostre ser s’obre pas entre el que sent el nostre cor, tenint la sensació que hi ha alguna cosa més del que els nostres sentis poden percebre.

Estem envoltats de molts moments relacionats amb el nostre procés com a planeta i humanitat.

Més enllà de la nostra dimensió i el nostre espai planetari s’està produint una sèrie de moviments i enviaments vers el nostre ser que ens permet avançar en el nostre procés segons la Gran Intencionalitat Divina.

Estem immersos en un camí ple d’instants clau que tots ells ens permeten alliberar aquella part de nosaltres que ens impedeix manifestar-nos com a plens sers divins.

Dates i esdeveniments procedents de més enllà del nostre espai, fan que es produeixin un conjunt d’oportunitats per a donar nous passos cap a la nostra divinitat. aquells sers oberts de cor i que escolten la saviesa dels seus interiors, poden sentir les seves essència en aquests dies assenyalats com idonis per a connectar amb el veritable ser que som i tots aquells sers d’alta vibració d’altres dimensions que conviuen amb la nostra.

Hi ha avisos de canvis i de possibilitats per a poder sentir la connexió amb la veritable essència que cadascú és. Aquestes connexions permeten activar i predisposar-nos a acceptar la realitat de qui som. Estem, al llarg del nostre any natural, plens de dates i moments, segons diuen, ideals per a fer aquestes connexions i rebre la puresa de l’energia amb la qual es regeix cadascú dels nostres cors.  Cada encontre o situació assenyalada com a punt d’enlairament de les nostres ànimes, fa que hi hagi una predisposició per part de tots aquells que viuen en una dualitat, com un ritme de vida segons es connotacions socials establertes. És com un treballador que té els seus moments per a alimentar-se i així, poder continuar la seva vida amb salut. La diferència està que aquest aliment no és físic, sinó espiritual. la nostra veritable essència.

S’ha d’esperar a aquests esdeveniments, moltes vegades amb els seus rituals establerts per a rebre el manà del nostre esperit? Bé, a vegades, són un bon motiu per a començar a donar els primers passos vers qui som nosaltres i començar a sentir com la Llum i l’Amor comença a vibrar en nosaltres.

Hi ha qui espera moments com aquests per a viure l’experiència de qui se és: erupcions solars, prediccions de nadius del planeta, solsticis, rituals d’antigues civilitzacions (Lemúria, essenis,…), moments de lluna plena,….Tots aquests esdeveniments o instants poden arribar a influir en el procés d’evolució del ser humà. Aquests i més es tenen en compte com moments importants de cara al procés evolutiu de la nostra ànima si els tenim en compte.

Torno a dir que poden ser tinguts en compte per a dedicar una part de nosaltres a ells, encara que personalment tingui una visió diferent a com ens ho presenten.

A vegades s’intenta mantenir uns hàbits de civilitzacions ancestrals, tal com es van fer antigament. No només a nivell de cerimònies, sinó a nivell de ritualística (vestimentes, decoració, altars, ungüents, …).

Va haver un temps on la forma, d’alguna manera, va ser important per a transmetre a la humanitat amb una consciència adormida que allò que ells creien com a realitat no era tal, i allò que consideraven com a irreal, en el fons, era el real. Servien per a anar apropant l’espiritualitat al ser que habitava la Terra. Han anat passant els segles, els anys, i encara avui hi ha qui intenta arribar a tots aquells disposats a donar nous passos vers el Gran Despertar que s’està produint amb un tipus de rituals que no pertanyen al nou ser de la Nova Era. El quer va ser, ja no és. L’essència pot perdurar, però no els mètodes ni mecanismes. Ens trobem en uns Nova Era: l’Era de l’Energia Crística, on la divinitat que cadascú és pot arribar a ser manifestada. Ara sí!.

Tots aquests esdeveniments que estem vivint, anomenats alguns d’ells, anteriorment, així com per exemple algunes dates de certa rellevància energètica com el 11-11-11, i d’altres, només són mostres del nostre procés espiritual com a humanitat i planeta. Estem rebent molta ajuda per sers de la Llar espiritual, a la qual pertanyem, on els nostres germans de la Llum, així com la Gran Voluntat Divina, disposa per a nosaltres, els sers d’aquest planeta allunyat de tot centre galàctic de nom Terra (Gaia).

Hi ha qui s’aferra a la manifestació del seu ser en aquestes dates assenyalades. Aprofiten aquestes successos per a pujar-se al carro del Despertar i l’obertura del cor. Torno a presentar la pregunta anterior amb unes altres paraules: aquests moments anomenats són els que ens fan enlairar la nostra ànima? Són aquests esdeveniments procedents, part d’ells, del nostre sistema solar i galàxia els que ens fan evolucionar o són fruit del nostre procés individual d’evolució que provoquem que aquests succeeixin?

No hem de confondre els senyals del nostre procés, amb la realitat del nostre procés. Amb això vull dir que el que nosaltres advertim veient, escoltant o sentint en el nostre interior no són les claus mestres per a la nostra ascensió, sinó, el resultat de la predisposició del ser humà. Degut que cada vegada hi ha més ànimes amb una evolució conscient, l’univers ens recolza amb tots aquells esdeveniments vers nosaltres.

Els temps canvien i som cada ú de nosaltres que hem de connectar amb el veritable ser que som i recordar el ser que en realitat Jo Sóc. Quant més ens dediquem i ens endinsem en aquest camí d’auto coneixement, sentir i obrir el cor, més permetrem que tot sigui sense necessitat de valorar tant el que van dir sers de gran saviesa, ancestres als nostres dies. No valorem tant aquests esdeveniments per a donar nous salts quàntics en el nostre procés d’evolució.

Encara existeix la creença en els dies claus, rituals concrets i estacions de l’any conforme ens ajuden a avançar. No és del tot correcte interpretar així certs matisos de la nostra existència. El ser humà és un ser perfecte que pot per sí sol, abatre i alliberar totes les resistències, pors, egos i ignorància en qualsevol moment i lloc. La nostra essència no necessita un decorat concret i unes invocacions concretes per a mostrar la nostra divinitat. Només necessita obrir el seu cor, escoltar la seva paraula i el que se sent.

Tot el que necessitem saber ja es troba en el nostre interior. Som molt més del que moltes vegades ens sembla ser.

M’agradaria dir-vos que no és necessari aquestes trobades, perquè quan més les busquem, ens identifiquem amb elles i depenguem d’elles, més cedirem el nostre poder perquè, inconscientment, crearem dependència i una energia de: “jo sol no puc”.

Si voleu podeu assistir, però penseu que no ho necessiteu com a sers complerts i divins que sou. Només serà una reafirmació del que ja sou. Hi ha tats sers de Llum que obren les portes del seu Pla Diví sense crear ni assistir a aquests esdeveniments! L’important es troba dins de cadascú, de cada ser.

Per a avançar vers el nostre camí de l’Ascensió no és necessari tenir present el que succeeix al nostre exterior, perquè el més important es troba en el teu interior.

El que veus i escoltes només és un reflex del teu interior i la consciència col·lectiva del ser humà. Quan més siguis tu, menys t’identificaràs amb tot el que succeeix al teu entorn, sabedor a la vegada, que tu ets part d’ells.

El treball a fer és personal i diari, estiguis on estiguis.

A la nostra societat i cultura, es destinen petits espais on a certes hores a la setmana, mes o trimestre podem trobar-nos amb d’altres semblants a nosaltres, i junts, fer pregària, peticions, meditació o sanació vers nosaltres mateixos o a distància, així com al planeta on vivim. Nosaltres som part d’ell, i ell part de nosaltres. Tots som Un.

Volia fer aquesta reflexió conforme crec sincerament que encara estem massa pendents d’actes i circumstàncies del nostre entorn per a ser nosaltres o practicar el nostre grau de vibració.

Cadascú de vosaltres pot evolucionar sense assistir a aquests esdeveniments ni realitzar cerimònies, perquè tu ets la Font de l’Amor i la Llum. Tu ets Llum i Amor. Una cosa és compartir, i una altre voler anar per a jo donar nous passos en el meu camí perquè ho necessito.

Si veus que en el teu procés cada vegada intervenen més els rituals, decoració o utensilis per a connectar o invocar, m’agradaria que reflexionessis sobre aquest fet, perquè per a ser nosaltres no necessitem les crosses de l’exterior.

Ens trobem en temps on una energia de més alta vibració ens abraça i ens acompanya en el nostre procés de creixement. És una energia pura, on la divinitat que cadascú és, ara pot ser manifestada. Creieu que aquesta energia superior (Déu, Alà,…) necessitaria de crosses per a manifestar-se, o per si sol ja podria? Si diem que Déu ho pot tot,… què és el que no pots fer tu?

Som divinitat que truquem a la porta del nostre ser per a manifestar-nos. Deixem que el vell ser s’allunyi de nosaltres. Alliberem-nos d’ell, i deixem que el veritable ser que som es mostri resplendent, radiant davant el món que vivim actualment!

L’energia crística pot manifestar-se en qualsevol lloc i moment, només és qüestió de ser nosaltres. El veritable treball es troba en el nostre interior. Potser no anem ni realitzem cap ritual o cerimònia en aquests dies concrets. No importa! Tan se val! El procés és intern. Malgrat tot, la humanitat continua basant-se en patrons ritualístics, creant dependència i anul·lant l’empoderament que hi ha en cadascú de nosaltres. 

Hem de cultivar més el potencial que tenim sense més, sense tanta  parafernàlia o cerimònies. No són necessàries. Hauríem de potenciar, sobre tot aquells que ens trobem en el camí de servei a la Font, el fer que cadascú manifesti el seu veritable potencial espiritual a través del recordar qui és, l’auto coneixement.

No necessitem més que la nostra integritat, el SER NOSALTRES MATEIXOS.

Potser algú de vosaltres no cregui que aquestes paraules siguin les més adequades segons la seva visió i sentir de la vida. Us respecto, estimades ànimes, però penseu que quan més potenciem els moments de l’entorn que ens envolta i ens oblidem que existim cada dia i que cada jornada és l’adequada per a manifestar-nos plena i lliurement; quan més siguem conscients que som cada dia nosaltres, amb tot el que això comporta, llavors, no necessitarem tenir present els moments que ens recorden anomenats anteriorment: solsticis, llunes plenes, rituals concrets, ….perquè cada dia tu seràs tu, i sent tu, la teva ànima s’enlaira i obre les portes de la Llar, de la Llum i l’Amor. Llavors, ja estarem ajudant a la humanitat i al nostre estimat planeta.

L’era del xaman ha finalitzat. Ha arribat l’hora del ser crístic.

Gràcies per SER.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.