dijous, 11 de novembre del 2010

Ha arribat l'hora

La Terra gira diferent, a diferent velocitat.
Tots els integrants d’aquest planeta ens sentim diferents. Tot sembla accelerar-se sense poder fer res per a continuar controlant la nostra vida. Alguna cosa externa al nostre ser sembla apoderar-se del “modus vivendi” en el qual ens hem acomodat durant tots aquests anys, o fins i tot, vida.
Ens sentim portats per una energia aliena a nosaltres, però a la vegada familiar que ens permet prendre decisions a cada instant. Aquestes ens porten a unes altres, y amb les setmanes, mesos, sembla com si tots els camins ens portessin a un de sol, en el qual convergeixen els altres senders d’aquells que ens envolten.
Molts són reacis a endinsar-se en el camí. Titubegen, dubten y es plantegen què està passant, mentre que els altres, la seva expressió sembla transformar-se en felicitat, alegria i il•lusió per a obrir-se las comportes de l’esperança d’un nou món, tal com els seus cors els han parlat des de fa temps.
Tots ens trobem en la unió dels camins que porten a un de sol, més ample i lluminós.
Gran part dels assistents donen el primer pas per a poder viure l’experiència més radiant de la seva vida: ser ells. D’altres recelen d’aquesta unió, desapareixent les separacions i etiquetes a les que estaven acostumats.
Neix un nou dia. Resplendent en l’horitzó i el present.
Sembla com si la Terra s’hagués decantat cap a baix per a fer-nos declinar cap el que és inevitable. Cada vegada hi ha més sers que senten la força del seu cor, de la seva veu. Una veu que prové de les entranyes de la seva essència, de la seva divinitat i que ara ha trobat una escletxa on florir a la superfície i ser escoltada pels oïdes del propi ser.
El moment de la Gran Decisió ha arribat als peus de la humanitat. La Terra bat diferent, vibra i sent diferent. Ens avisa de la seva resurrecció i alerta als qui estan oberts de cor i han despertat del seu aletargament espiritual, donant-los a conèixer que la nova vida i el nou ser ja estan trucant a la porta. Ja estan aquí.
Els nostres pensaments, paraules, gests, actituds i presències han generat l’energia necessària per a crear el que és una nova raça humana, una nova consciència i un grau d’amor més proper a l’existent de la nostra veritable Llar.
Les nostres emocions s’intensifiquen i s’inquieten. Saben del moment. Ens sentim inquiets, oberts als senyals que el nostre dia a dia pot arribar a mostrar-nos.
Moments de celebració hi ha en les nostres ànimes pel Gran Despertar de la Consciència. Sers de més enllà de la nostra dimensió s’apropen al donar-se compta del gran moment i les energies despreses pel nou ser humà. En l’univers hi ha curiositat pel nostre procés d’evolució. El nostre lliure albir i la nostra capacitat d’evolucionar degut a la presència de la consciència, fa que les campanes i les melodies del firmament ressonin per arreu anunciant una nova vida, una nova manera d’avançar pel camí de l’Ascensió, atraient a sers de la nostra galàxia i de més enllà, al sentir la ressonància amb la vibració de la nostra Llar, de la qual tots procedim.
En el nostre estimat planeta s’està creant un espai perquè el Cel pugui estar a la Terra. S’estan unint les dues dimensions, i les energies del nostre món van enlairant-se creant la perfecció de la vida i l’equilibri, donant lloc a l’amor, la compassió, la tolerància i la unió entre tots els sers existents en ell.
Una emocionada melodia interpretada pels cors del ser humà, dirigida per la batuta de la Voluntat Divina, ressona en cada una de les cèl•lules de cada matèria vivent.
Les distàncies van retallant-se, les tensions dissolent-se, i els orgulls fonent-se per la dolça harmonia del nou ser que va apareixent a la Terra.
Hi haurà un final diferent al predit segles enrere pels vidents i mèdiums. La Terra no està seguint tal com es predestinava. Res serà com el dit. El nou i inesperat per les ments centrades en la forma, des estructuraran els cànons previstos i establerts fins el present. Ja, ara, res serà igual. Res és igual.
Ens trobem en la conjunció dels camins. Ara només hi ha un davant nostre, no varis com en un passat. Només un que ens porta a la nostra realització i manifestació del veritable ser que som. La nostra divinitat demana pas entre la incertesa, els recels i els dubtes.
No temeu. Res heu de témer, perquè el camí traçat ha estat creat pel vostre cor pel vostre major bé.
No temis, estimat germà de la llum, atrapat en aquest cos en el qual et trobes. Res has de témer perquè estàs sent estimat, protegit i guiat. Potser creus que has arribat fins aquí per pur atzar? Tot es troba en tu pel teu major bé. Deixa’t portar i confia. Res has de témer. Al final, tots haurem de donar el pas per a endinsar-nos en aquest únic camí, rondinant degut a les pors o no, però donaràs el pas. No creus que aquesta és la millor hora per a fer-ho?
Obra el teu cor, la teva ment i la teva consciència per a poder veure el camí de la teva ànima cap a l’Ascensió.
No pensar, no organitzar, només sentir el teu cor i aixecar-te per a dirigir-te pel camí de la Llum del teu interior. Només Amor, Pau i Unicitat amb tot, tots i amb tu mateix/a.
La Terra i l’univers ressonen amb gran intensitat per les vibracions d’una nova consciència florint pel despertar d’un nou ser.
Tu ets un d’ells. Benvingut.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.