El camí de les fulles caigudes

M’endinso en el mirall de la nostra existència actual.
Com els arbres alliberen les seves fulles a la tardor, deixant que el sender cap el nostre enlairament de l’ànima alliçoni al nostre ser, amortiguant el pas del nostre caminar; així el ser humà ha d’aprendre a deixar anar allò que caduca a cada present del seu ara. Amb el nostre canvi d’estació, la natura ens avisa que ha arribat l’hora de mudar la nostra “pell” per una altra més amorosa.
El nostre interior necessita recol•locar-se, i per això, hem de deixar anar la manera que hem estat sentint per a donar lloc a un nou ser que està trucant a la nostra porta per a ser manifestat.
Com les fulles dels arbres, així la nostra energia emprada fins el present, la nostra ment i les nostres pors han d’alliberar-se per a donar cabuda a una nova energia materialitzadora segons la nostra voluntat.
Ha arribat el temps de mudar.
Ha arribat l’hora de despullar-nos i reconèixer qui som realmente i deixar que la veritat es manifesti en nosaltres.
La naturalesa ens està avisant en les latituds on ens trobem. Aquesta tardor nostra ens dóna la benvinguda de una nova vida.
Comencem a deixar-nos anar, a no controlar la nostra vida, i menys, la dels que t’envolten, encara que siguin sers estimats. Hem de continuar acceptant la nostra situació i allunyar de nosaltres els estereotips de tot tipus que ens hem creat al llarg de la nostra existència actual. Cadascú és únic i perfecte. Cada ser conté l’essència perfecte per a nosaltres. Obrim-nos per a poder veure la seva llum i el seu amor. És en el cor del ser humà on trobarem el que cerquem. Deixem les aparences a un costat perquè només és el continent de la nostra ànima i el veritable ser que som.
Obrim el nostre cor i reconeixerem a aquells amb els quals la nostra vida necessita acceptar-los.
Obrim-nos per a rebre el bo que la vida ens té preparat, des d’un treball, una activitat concreta, una casa nova, fins la prosperitat a tots els nivells i l’amor compartit.
Som essència, no forma i quant més ens centrem en ella, més ens allunyarem dels nostres desitjos. La matèria ens confon si la sobrevalorem. Busquem alguna cosa de l’interior, i aquestes característiques les associem amb l’exterior. Llavors ho busquem en el món de la forma i no ho trobem. Ens queixem i apareix, per moments la impotència, al no poder materialitzar els nostres somnis, quan aquests somnis tenen a veure amb el nostre món interior, no amb la biologia.
Com l’arbre, deixem anar “les nostres fulles caduques” i no les aferrem a nosaltres. Deixem que se les emporti el vent. Ha arribat l’hora de desfer-nos d’una vegada per totes de la manera de ser que hem estat sent fins el present. Deixem que el nostre cor ens parli i, en el silenci i la quietud trobarem la pau, l’amor i les respostes que durant anys ens hem estat fent sense cap resultat.
Ha arribat l’hora de rebre el que ens mereixem. Ha arribat l’hora de delitar-nos amb aquesta vida terrenal que tant desconcert ens ha creat per permetre que la forma sigui l’eix de la nostra vida.
La felicitat demana pas entre remordiments, pors, queixes, i encara per a molts, dolor i patiment.
No creus que la saviesa dels arbres poden associar-se al recte procedir del ser humà? La naturalesa deixa anar, no s’apropia; deixa anar i no acapara per temor a deixar-ho. Els resultats estan a la vista: amb el temps floreixen amb una bellesa superior i una abundància immensa. Els fruits mostren el seu fluir. Així el ser humà ha d’avançar pel camí de la seva ascensió. Fluir i deixar anar. Acceptar i tenir la certesa que una vida millor apareixerà.
Hi ha per a tots. Hi ha per a tu, i just el que busques i necessites. L’Univers et té preparat allò que li vas demanar. Confia. Deixa anar i flueix. Confia i deixa que els teus passos et portin a la materialització de la teva voluntat, del teu Pla de Vida.
Obra’t! Obra el teu cor i sent l’amor en tu. Sent l’abundància en el teu interior i deixa que tot sigui.
Sent! Sent! Sent, germà/na!
Estàs a prop del que ens vas demanar, en canvi, defalleixes per moments al no obtenir quan tu ho vols. Més a prop del que et penses es troba la realització del teu camí. Escolta el teu cor que ell et dirà. No et donis presa, i deixa, com la natura, que tot segueixi el seu curs.
Actualment vius moments de decidir. No temis deixar anar, d’allunyar-te del que no és i flueix. Potser no has escoltat al teu cor que t’està parlant alt i clar?
Nosaltres estem amb tu. Tot va bé.
Aviat arribarà el temps on els teus anhels es faran realitat.
Sigues tu! Sent obriràs les portes del que el teu cor anhela, del que el teu ser desitja. Només sent un mateix obrirem les portes de la nostra realització i felicitat.
T’esperen l’alegria i la joia de viure.

Des del cor, en el silenci i la quietud t’abracem transmetent-te el nostre amor.
Tot va bé. Els temps esperats ja han arribat.