Entrevista a Jordi Morella, creador d'aquest blog

- Bon dia!
- Bon dia!
- Per a començar, què destacaries d’aquest blog?
- Les seves paraules sorgides del cor, els missatges procedents de la Llum, donant peu a la reflexió i a l’enteniment del ser humà i el planeta.
- Creus que la gent no entén la vida que viu?
- El que crec és que el ser humà es basa en unes creences preestablertes des del seu naixement, i amb elles ha anat interpretant i confeccionant el seu món.
- És a dir, viu en un món irreal, imaginari?
- Per a ell és ben real, però no s’ajusta a la realitat de la creació. És com si visqués d’una manera en concret allunyat de tot contacte humà, i quan torna a la civilització, veu que els altres actuen, fan i pensen diferent. La realitat és subjectiva, i les interpretacions que es fan del que es veu i es viu limitades.
- Vols dir que el que succeeix en el món no és ben bé així i irreal?
- El que vull dir és que un veu la vida depèn del filtre que li han ensenyat a veure-ho. Però què passaria si se li treiés tot filtre que pogués tenir? Doncs que llavors veuria les coses tal com són, i no segons unes creences adquirides.
- Però sempre hem de tenir present el que hem après per a interpretar, no creus?
- És culpable aquell que menysprea a un altre? És culpable aquell que no ajuda a qui li demana ajuda? No podem decantar-nos cap a un o un altre sense entendre els motius de cadascú que els ha portat a la situació que veiem.
- Però en situacions com aquestes hi ha un que sempre té la culpa.
- Primerament, ningú és culpable de res. No hi ha culpables, però sí responsables, perquè no hi ha res en la vida d’un que no ho atregui segons se és. Si tu has atret a la teva vida algú que et maltracta, qui diries que és el responsable de la situació, la víctima o l’agressor? Mentre hi hagi víctimes, aquestes crearan als agressors. Quan un deixa de ser víctima i d’anar com a víctima per la vida, llavors fas que els agressors s’allunyin o desapareixin de la teva vida. Tot funciona segons una llei espiritual que diu que energies iguals s’atrauen. Atraiem allò segons nosaltres som.
- Vaja, que no podem prendre partit per ningú perquè tots, en el fons tenen el seu grau de responsabilitat.
- Exacte!
- No creus que es rentar-se les mans?.
- Algú, en el seu moment va dir: “Qui estigui net de tota culpa que llenci la primera pedra”. Com sabeu, ningú la va llençar. No hem de jutjar, ni criticar, i acceptar i entendre el per què succeeix el que succeeix, i no hi ha res que amb amor no es pugui resoldre.
- Què en penses de la vida’
- La vida és part d’un camí per a recordar qui ets.
- Però jo ja sé qui sóc.
- Potser tu sí, però saps què has vingut a fer i quin és el teu paper a la vida? Saps quin és el teu potencial espiritual i la teva relació amb l’univers?
- Uy! Uy! Uy! Què filosòfic et poses.
- No!, només nombro alguns dels aspectes que permeten adonar-te quin és el teu paper en el món on vivim i que et permetrà trobar el sentit de la vida. Mira, quan el ser humà pateix i viu en el dolor, les preocupacions i el desencís constant, està oblidant qui és i el veritable sentit d’aquesta vida.
- Home, és normal passar per moments així, en algun instant o altre!
- No dic que no, però donem per entès i “normal” que hem de patir per a viure i que la vida és molt dura. Serà dura i difícil, com molts diuen, mentre s’aferrin a les creences apreses i acceptades per la seva ment al llarg dels anys viscuts. Els aferraments a les creences apreses, limiten.
- ...
- Som sers complerts, il•limitats, lliures. Som sers infinits, eterns. Som sers espirituals en una experiència terrenal. Això, a molts, ens confon.
- A tu també?
- Durant anys sí. Després vaig adonar-me que la vida no era com me l’havien ensenyada, sinó una altra cosa molt diferent i més planera, on ser feliç era possible.
- I ho has aconseguit?
- Sí.
- I com podem aconseguir ser feliços?
- Començant a escoltar al teu cor i no a la teva ment. Començant a fer el major viatge que mai un pot arribar a realitzar que el portarà a la plenitud del ser: el viatge interior. Un viatge que el permetrà connectar amb el seu món més ocult i treure a la Llum tot allò que s’arrecerava en els racons més íntims i profunds negant-se a ser manifestats. Quan ens alliberem tot el que hi ha dins nostre que no ens deixa ser nosaltres, llavors, mostrarem al veritable ser que som i no el que hem estat mostrant, aparentant fins el present.
- De la manera que ho dius, sembla que sigui temptador i ens convides a endinsar-nos dins nostre.
- L’autoconeixement és el camí que et portarà a la saviesa, i aquesta al benestar interior, a la tranquil•litat, la pau, la calma i la serenor. Savi és aquell que es coneix, com diu la frase, i aquell que dóna passos cap el seu interior va veient com la seva vida va canviant cap el seu major bé.
- I com és que la gent no fa aquest viatge?
- Cada vegada hi ha més sers humans que s’endinsen a ells mateixos, i també hi ha qui continua negant-se a la veritat i a donar passos cap a la seva felicitat i a crear un món millor.
- Però si tant benestar ens aporta aquest camí, per què no el fan?
- Per por, per les resistències que hi ha en ells. Molts tenen por al desconegut. Han tardat tants anys a acostumar-se a viure en el patiment, que ara no saben viure d’una altra manera, identificant-se plenament amb ell. Ignoren quin és el seu veritable poder. Tot el que el ser humà ha creat, ho pot des crear.
- M’estàs dient que els dolors físics que un pot arribar a tenir se’ls ha provocat ell mateix?
- I també el dolor emocional, mental i espiritual en general. Som molt més de qui ens han dit que som. Som Déu.
- Una mica fort, això, no?
- Comprenc la teva reacció, però tot és degut a la nostra ignorància espiritual. Sabent qui ets, t’adonaràs de la teva divinitat.
- Què pot fer la persona perquè mostri la seva divinitat?
- Estimar, perdre les pors, i no preguntar tant!
- Home, si no et pregunto, l’entrevista s’acabarà!
- Preguntem i abans d’acabar d’escoltar la resposta ja tenim una altre pregunta a fer. Què tal si escoltem, reflexionem sobre el sentit i aprenem des del cor? Si rebem la informació del nostre entorn a través de la ment, arribarem, sovint, a un carrer sense sortida. Si rebem la informació des del cor, sabrem la certesa del què és i la veritat existent en allò, la informació o situació rebuda. Aprenguem a controlar la nostra ment, i el nostre cor ens parlarà clar i alt.
- I si callem la ment i continuem sense escoltar el nostre cor?
- Llavors sigues més pacient perquè segur que necessitaràs més temps per a què el teu interior et parli. Després de tant de temps impotent per a no poder-te parlar, ara deixa-li una estona perquè s’adoni que aquest cop sí que estàs disposat a escoltar-lo.
- Has aconseguit tot el que volies a la vida?
- De moment sí, i encara tinc aspectes que estan en camí i que en el seu moment així serà.
- Com ho fas per tenir aquest serenitat i calma?
- Sabent qui sóc, i adonant-me que jo, com tu, som Déu. Res hem de témer. Hem de viure el present i gaudir d’ell.
- I això és el que ensenyes a la gent?
- Sí, a conèixer-se, a obrir-se i a escoltar el seu cor.
- Per això la creació de l’Escola d’Auto coneixement i el Despertar de la Consciència.
- Sí, és un espai on es pot trobar tot tipus de informació, teràpies i ajudes per a arribar a ser un mateix i poder interpretar i viure la vida segons és realment i no com ens ho han dit.
- Hi ha molta diferència, entre una manera i l’altra?
- Hi ha molta diferència entre el color negre i el blanc? Doncs aquesta és la diferència. Ens han fet creure que som limitats i hem d’anar com a víctimes, amb pors, i en canvi, som sers poderosos, on podem crear la nostra vida i ningú ens pot alterar si nosaltres no ho permeten. Ser feliços és possible, i d’una manera constant, no només a estones al llarg de la nostra vida.
- Vols dir alguna darrera paraula?
- Amb Amor podeu transmutar la més absoluta foscor que us envolta en una radiant Llum on viure en pau i harmonia és possible.
- Gràcies.
- A tu.