dijous, 8 de juliol del 2010

El sender del despertar

La Llum filtrant-se entre les branques dels arbres del meu camí, la vida i els sons que anuncien un nou dia, fan ressorgir del meu interior un estat de protecció, guia i esperança. Els meus ulls reben el missatge de tot el que veig i percebo amb els meus sentits.
Em trobo en el sender, iniciat fa anys, que em porta a la meva plena realització. El despertar de la meva consciència va més enllà del meu present adonant-me del meu procés i el per què del viscut.
Tots els senders porten al despertar. En algun moment del camí, en el qual un es troba, el porta a plantejar-se si realment el seu avanç es troba en la direcció adequada. En algun moment el ser humà s’asseu i reflexiona si la seva direcció és la correcta.
Tots els camins et porten, en el moment adequat, als inics del despertar.
Un dels motius pels quals hem arribat a aquesta dimensió, a la vida actual, és per a ajudar a la nostra ànima vers la seva evolució dins del lliure albir. La veritable maduresa s’aconsegueix al despertar la nostra consciència espiritual. l’adonar-nos de qui som nosaltres realment i d’on venim. Les clàssiques preguntes de: qui sóc jo? D’on vinc? A on vaig? i d’altres relacionades amb la nostra existència tenen una resposta, però no des de la vessant terrenal, sinó espiritual.
DESPERTAR és la paraula que la nostra ànima està esperant que succeeixi. Identificar-nos amb el que se’ns ha dit, viscut o escoltat ens arrela encara més en la ignorància de la nostra essència. Allò que veiem, experimentem no és el que sembla. És com si ens centréssim en un fotograma d’una pel•lícula i nosaltres creéssim tota la pel•lícula basant-nos en aquest fotograma. Realment el director coincidiria amb la nostra interpretació i el final? Despertar és adonar-nos que amb el que nosaltres ens hem identificat ha estat amb la interpretació subjectiva d’un fotograma.
Despertar és connectar amb el nostre cor, escoltar-lo i seguir les seves directrius.
Despertar és no identificar-nos amb el nostre passat.
Despertar és donar-nos compte que hem viscut en unes limitacions i som sers omnipotents, complerts i perfectes.
Despertar és saber que no ets cos, sinó esperit, i que aquest esperit posseeix la llavor estel•lar de l’energia creadora de tota vida, donant-te a conèixer que tu ets Déu. La teva divinitat et permetrà anar més enllà del dolor i el malestar i viure la vida en la felicitat, sentint-te estimat més enllà dels llocs físics on puguis trobar-te.
Avancem pel sender del despertar constantment i quan més ens alliberem de tot l’aprés i acceptat com a nostre segons els patrons de la nostra cultura, societat i convencionalismes, més serem nosaltres, i més ens adonarem del veritable sentit de la vida i la manera de viure-la segons cadascú.
La consciència espiritual ens portarà a la nostra Ascensió. En ella gaudirem de la nostra existència i l’amor apareixerà en nosaltres, l’amor pur i incondicional procedent de la nostra veritable Llar, més enllà del nostre estimat planeta.
Despertar és adonar-te de qui ets en veritat i connectar amb la saviesa del teu cor, perdent les pors per a arribar a ser tu i dirigir-te amb pas ferm i humil, alhora, cap al veritable ser que ets, deixant-lo manifestar i mostrar al món la teva Llum i el teu Amor.
La saviesa consisteix en conèixer-se un mateix, i aquest procés comportar una introspecció, un viatge interior per a conèixer la teva naturalesa, molt diferent a la que hauràs manifestat, segurament, fins el present. La pau, la serenitat, la calma, l’harmonia i una gran sensació d’amor, guia i protecció apareixen en el teu ser, sabent que res ni ningú pot alterar-te si tu no li dones permís perquè així sigui.
El veritable ser il•luminat sap de la seva naturalesa i el seu potencial espiritual. Sap que “Déu en ell” actua a través d’ell. No que “alguna cosa de fora” entra en ell i es manifesta, sinó que la veritable essència del ser es manifesta en ell, perquè és part de l’energia amorosa i creativa de l’univers. Ell és Déu. Quant més ens alliberem del nostre passat, més deixarem que el veritable ser que hi ha en nosaltres pugui manifestar-se. Quan així sigui, el benestar començarà a manifestar-se a la nostra vida de manera constant, gaudint d’una qualitat de vida inimaginada fins a aquells instants.
Tots avancem per aquest sender del despertar, uns amb consciència i d’altres inconscientment, però que els porta, en el seu moment, a replantejar-se si la vida és realment això o hi ha alguna cosa més en ella. Aquest “alguna cosa més” és l’inici del despertar. Endinsant-nos en ell, arribarem a nosaltres. Arribant a nosaltres, trobarem a Déu, la plenitud.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.