L'ona

Tinc la sort de viure en un poble de platja. Tinc la mar allà mateix i quasi cada dia puc passejar al seu costat veient-la i sentint-la donant música al meu caminar i bressolant el meu esperit al llarg de tot el trajecte.
Fa anys que la tinc com a companya i la inspiració produïda en mi ha permès asserenar la meva ment, els meus sentiments i mostrar la creativitat del meu ser.
Un dia, passejant a prop d’ella vaig adonar-me d’un dels seus aspectes: les ones. Sí, us heu fixat en una ona, des que neix fins que es deixa anar a la platja? Quan fa mal temps i el vent bufa amb més o menys intensitat, segons sigui aquesta, l’ona es fa més o menys gran. Us heu fixat en això? Us heu adonat del per què i el fet de produir-se davant nostre quan som allà?
A més vent, més creix l’ona. A més mal temps, mes presència fa mostrant la seva escuma espessa en el seu punt més alt. A mesura que es va apropant a la platja, la cresta blanca va rendint-se al que ha de ser i deixa de mostrar-se per a alliberar-se d’una imatge que ja no pot mantenir gaire temps més. Una ona és l’impuls de supervivència de l’aigua de la mar quan se li pressiona o impulsa cap a la inestabilitat, però tot i així, continua amb la seva bellesa. A més vent, més s’enlaira. Sobreviviu.
D’alguna manera, al ser humà li passa el mateix. Quan se sent acorralat, o la vida sembla donar-li l’esquena, ell ha de treure tot el seu resplendor i força del seu
interior per a vèncer la situació. Ha de ser ell. Pot ser un mecanisme de defensa, però aconseguirà arribar allà on ha d’arribar si es deixa anar. Quan l’ona es troba en el seu estat més àlgid, procura mantenir-se el màxim de temps possible, però finalment defalleix i deixa d’aparentar davant les suposades adversitats, deixant-se anar, acaronant la sorra amb les seves aigües, la vida amb el seu fluir.
Les ones són grans mestres pels humans. Observeu-les i aprengueu d’elles. Obriu els ulls al vostre entorn i observeu les aigües de la mar que us parlaran de vosaltres. Només cal que obriu el cor i us adonareu que esteu envoltats de grans mestres, i la majoria d’ells són natura.
Sigues com l’ona. Enforteix-te en els moments més crítics de la teva vida, i deixa’t anar pel procés, perquè el mateix impuls que t’ha portat a mostrar la teva majestuositat, et traurà d’allà, mantenint tu, la calma i la serenitat en tot moment.
Deixa’t emportar pel flux de la vida, sent tu,...com una ona.