La Mort

Fa temps que em vens a veure. La teva presència anuncia el fi d’una etapa de la meva vida, obrint-me la porta d’una altra, que encara que no me és desconeguda, no em ve de gust traspassar-la.
Fa dies que et presentes davant meu i oferint-me la teva mà. Sincerament, no em ve de gust acompanyar-te allà on em vols portar. Sé que es produirà un alliberament en mi i la sensació de placidesa i amor serà gran, però encara tinc coses a fer a la meva vida. No sé, tampoc, si em donarà temps a acabar-les, però de moment, prefereixo intentar-ho.
El meu cos es ressent cada vegada més i em dóna la sensació que no aguantarà gaire. Agraeixo tot el que he viscut fins ara i el que la vida m’ha donat. Em sento una afortunada de haver pogut experimentar en aquesta dimensió on sóc. La gent no saben el regal que se’ls està fent amb la seves presències en aquest planeta. El que he viscut, ara m’adono que, en el fons, tot estava previst i les vivències tingudes m’han portat a adonar-me del veritable ser que sóc. No tinc por a aquesta nova etapa que m’espera i em conviden d’un temps cap a aquí. He arribat a entendre el sentit d’aquests moments, i quan arribi, em deixaré anar, perquè encara que per voluntat pròpia vulgui quedar-me, sé que el meu camí ha de continuar, i per un temps, aquest no ha d’estar en aquest meravellós planeta Terra on m’ha tocat viure. També sé que he estat jo qui l’ha triat. Em sento contenta d’haver-ho fet.
Des dels darrers moments de la meva vida actual agraeixo la presència de totes aquelles persones que s’han presentat a la meva vida i he triat com a família. Junts hem après, i encara que ells no siguin conscients d’aquest aprenentatge, em sento satisfeta d’haver coincidit amb les seves ànimes.
La flama de l’espelma comença a apagar-se i no sé per quan de temps es mantindrà encesa. De tant en tant una petita brisa fa balancejar-la i penso, quan així sigui, que ja m’haurà arribat l’hora.
Sento amor i pau dins meu. Sé que on aniré em farà sentir com no he sentit en aquest món on sóc. Per un cantó tinc ganes d’anar-hi, però hi ha tant a fer encara aquí! Ella torna a presentar-se davant meu, oferint-me novament la mà, i em dóna la sensació que no tardaré gaire a acceptar-la.
Tinc una sensació de lleugeresa, per moments, en mi. Hi ha alguna cosa que m’impulsa a llevar-me i anar amb ella, però m’agradaria dir unes paraules a tots els que esteu llegint les meves paraules en aquests moments, sigui quan sigui:
Estic tranquil·la i serena. Sé que tot està anant bé, i que allò que molts penseu com un fet inevitable trist, res més lluny de la realitat. En aquests instants que em trobo escrivint aquestes paraules a la meva habitació de sempre, puc dir-vos que la sensació de plenitud és gran. Que quan us arribi el vostre moment, no temeu, i confieu, que tot anirà bé. En algun moment m’he enlairat del meu cos i he vist una gran Llum amorosa que em deia que no temés i que tot està anant bé. En aquests instants vaig sentir tant d’amor! Em sentia acollida, vetllada, protegida i molt estimada. Per moments vaig sentir aquesta sensació de plenitud interior i que tot estava en perfecte ordre. Han estat petits moments que vaig sentir això, perquè després tornava a ser conscient que era dins del meu cos, estirada al meu llit.
Sé que no tardarà gaire el meu moment, perquè cada vegada ella fa més presència al costat del meu llit. No és com la imatge que han volgut fer-nos creure quan ella ens ve a convidar per a seguir-la. La seva expressió és dolça i serena alhora, fins i tot, diria que una mica acollidora. La imatge que ens han fet tenir d’ella només ha estat deguda a les pors de qui ens ho han ensenyat. Hi ha una por social vers aquests temes, però jo que d’un temps cap a aquí estic dirigint-me cap a aquest pas puc assegurar que no és com diuen.
No ha d’haver tristesa ni pena pel meu allunyament, perquè aquest no és tal. Estaré sempre amb vosaltres. En aquests moments que m’he trobat davant la Llum, aquesta em parlava, encara que no amb paraules, però em parlava d’aquest procés del ser humà. Les seves paraules eren dolces, plenes de tendresa i saviesa. Una gran pau, llavors, envaïa el meu ser. Em sentia tranquil·la, perquè encara que jo no ho sabés, d’alguna manera, sentia que el que se’m deia era cert. És com si la part més profunda i sàvia de mi reconegués la Veritat del que sentia, per això ara, no tinc por, i us dic a tots que quan us arribi el moment, no temeu. Tot anirà bé, i el dolor que pugueu arribar a tenir desapareixerà en el moment. Us sentireu lliures i plens d’amor, perquè el deixar el nostre cos és un acte d’amor. No sé com explicar-vos, però sé que així és i serà. Aquella Llum em va parlar de tantes coses...! que quan vaig tornar al meu cos, tot neguit em va desaparèixer i un somrís em va aparèixer als llavis. Això és el que em deien els que em cuidaven i estaven amb mi al costat del llit.
Ara quasi no em puc moure perquè tot el cos em fa mal, però em sento joiosa per aquests moments, perquè sé que el que havia de fer en aquesta vida, ja ho he fet, i bé. Estic en pau i preparada per a donar el pas que es veu que ja em toca.
Estic escrivint però sento la pesadesa dels meus ulls com se’m volen tancar. Sento amor, molt d’amor en mi i això és el que em fa deixar-me anar. En aquests moments hi ha la presència davant meu però aquest cop insistint que li agafi de la mà i la segueixi. Segurament ho faré perquè també sento que ara sí que ho haig de fer. Sento amor en mi i per part d’ella cap a mi. Ostres! Veig al meu avi i a la meva mare que em venen a buscar! Els veig que em criden que hi vagi. Estic plorant emocionada perquè fa anys que no els veia i que van marxar com jo ara sento que també ho haig de fer.
. Avi, què contenta estic de veure’t! Mare, com et vaig trobar a faltar!
Veig com m’obren els seus braços per a abraçar-me.
. Sí, ara sí que vinc.
La flama de l’espelma va ser apagada per una petita brisa que va entrar per la porta.

Quan la seva filla entrà a l’habitació es va trobar el cos de la seva mare amb un rostre plorós però amb un somrís i una expressió de pau. A les seves mans uns fulls escrits amb aquestes paraules que acabeu de llegir.
Aquella dóna va traspassar la porta que se li havia obert per a continuar el seu camí. Va seguir el seu procés de vida, ara, a un altre nivell.
Només existeix l’amor i és aquest amor el que dóna la vida a qualsevol nivell, tant físic com espiritual.
No temeu quan us arribi el moment, perquè és l’amor qui us portarà cap a la vostra resurrecció com a ser divins que sou. La mort només és un pas més cap el vostre alliberament humà i obrir les portes de la vostra veritable essència. És part del vostre procés existencial. És Amor.