L’home va asseure’s davant la taula del seu despatx. Va agafar un full en blanc i començà a escriure:
Un estel s’ha apagat davant meu. Feia temps que la seva llum anava minvant poc a poc. El cel ja no comptava amb ell.
Un estel ha deixat d’existir, però de nous han aparegut al llarg del firmament. Per cada un que s’apaga hi ha de nous que apareixen. Sembla com si l’essència del que desapareix alimentés als nous vinguts.
A vegades, quan em trobo assegut davant la taula i escrivint en el silenci amb unes notes de suaus melodies de fons, em dóna la sensació com si em parlessin, com si tot l’espai en el qual em trobo estigués ple d’amics que em xiuxiuegen a cau d’orella i amb la seva tendresa i amor, em transmetessin el sentit de la meva vida.
Des de la taula estant, veig el cel il·luminat per la vida subtil de la creació. Em dóna la sensació com si algú de més enllà em vetllés i em mirés. (La música continuava sonant).
Tanco els ulls i els veig al meu entorn enlluernant tot el despatx en el qual em trobo. Amb els ulls tancats sento les seves presències. Els obro, i continuo sentint-los allà amb mi. Les seves vibracions, presències subtils, m’envolten i em transmeten el seu amor. Em sento com si fos un d’ells, com si s’hagués reunit la Família Espiritual. Jo Sóc un d’ells en aquests moments, i puc dir que aquests instants són la unió d’ànimes i energies amigues al llarg de l’eternitat.
L’home es deixa emportar per la seva ploma a la mà esquerra, i com si fos guiada, escriu i escriu com si fos dirigit i dictat pels sers que l’envoltaven:
El silenci és l’espai on el ser humà pot connectar amb la seva essència i el món del qual procedeix. Sentir l’energia i l’estat interior de quan era a Casa li permetrà recordar la seva procedència i qui és en veritat. La seva majestuositat i omnipotència és entesa quan deixa que el seu interior es manifesti. L’ordre diví i el per què dels esdeveniments dels nostres temps són entesos i acceptats quan t’endinses en la infinitat del teu interior. Sentiments procedents de la nostra identitat es manifesten tots alhora creant uns moments on el Déu que portem dins recupera el paper que li correspon. Llavors, tu ets tu. Déu es manifesta. Només harmonia, pau, llum i amor, així com una visió clara del nostre present i de més enllà del temps recobren la saviesa entenedora de la Voluntat Divina. En aquests moments, tu ets part d’ella.
L’home continuava escrivint sense parar ni pensar amb les paraules, mentre la música sonava de fons, acompanyant cada mot imprès en aquells fulls que havia tret i eren davant d’ell.
Tots els d’aquella habitació eren un de sol. Tots formaven un esglaó per a entendre el missatge que el món necessitava saber. Els sers de Llum feien servir el canal d’aquell home per a poder despertar la seva consciència i enlairar les seves energies, així ell, en el seu dia a dia transmetria la nova vibració obtinguda per allà on anés. Aquell ser era com la petita pedra llençada en un estany d’aigües tranquil·les, com l’ona que neix al rebre la presència d’aquella petita pedra amb unes energies de més alta vibració. El procés havia començat.
Un sol home cal per a canviar el món. La cadena continuarà per sí sola. Una presència influeix a una altra, i aquesta a una altra, i així successivament fins arribar a la resta de la humanitat.
Aquell home se sentia afortunat i agraït per poder estar a Casa aquí a la Terra. Una de les coses que aquell home escriví tenia a veure amb el procés de l`evolució humana:
Cadascú de vosaltres (referint-se al ser humà) porta la llavor de l’univers en ell. Cal que us despulleu del vostre passat i us allibereu de tot allò que us ha transmès el vostre món fins ara, perquè el que va ser ja no serà i un nou món està naixent. Necessiteu integrar-lo en vosaltres i deixar els hàbits habituals que us han fet creure sers inferiors en relació a la veritable naturalesa que sou. Heu de començar a veure les coses, no pels vostres ulls físics, sinó a través de les vostres percepcions. La paraula, cada vegada tindrà menys presència en les vostres comunicacions. Quan més desperteu la vostra consciència menys necessitat tindreu de parlar, i més us comunicareu a nivell mental. Rebreu la informació i us comunicareu per percepcions, telepàticament. Les vostres energies es comunicaran entre elles i nosaltres serem part de vosaltres. Cada vegada prendrem més part en el vostre procés d’ascensió, i aquells que s’obrin a les nostres presències i es predisposin ens “sentiran” i “veuran”.
Aquell home sentia la pau immensa de la seva divinitat. Escrivia des de la seva plena consciència. Cada vegada rebia més informació del món espiritual. Era un amb Ells.
Finalment, després de molta estona, deixà d’escriure adonant-se que aquell dia havia estat diferent, com cada dia. Quan més sentia la seva divinitat, més s’adonava de la capacitat de crear i viure la vida que s’havia proposat.
La seva saviesa anava en augment i la bondat i l’amor que desprenia la seva expressió i tot ell, atreia a la gent necessitada de Llum i sanació.
El nostre home guardà els fulls, tancà el llum del despatx i sortí a fora a contemplar una estona els petits punts lluminosos del firmament. Una catifa de punts blancs cobria tot el seu cap fins on divisaven els seus ulls amb el cap enlairat. Era una nit clara i freda. Hi havia vida en aquell indret i en aquell silenci enlairat que contemplava. Se sentia un amb aquell lloc. Llavors sortí la seva parella. L’abraçà per la cintura i després d’una petita estona abraçats, contemplant junts aquell paisatge, entraren a dins de la casa per a sentir en la intimitat, la presència d’aquell ser que estimava.
La vida té un sentit no explicat en els llibres ni en la infantesa, que t’empeny a voler viure i llevar-te novament, sabent l’existència d’un Pla Mestre Diví procedent de les més altes esferes de l’univers.
Un estel s’apagà en la vida d’aquell home, però de nous aparegueren per a indicar-li el nou camí a seguir . Tot estava en perfecte ordre.
Només des del cor i la “no – ment” s’arriba a entendre l’existència i la motivació de llevar-se cada dia sentint-se agraït i afortunat per les benediccions que la vida ens dóna. Aquestes no tenen res a veure amb el que podem tocar, sinó amb el que rebem i ens fa sentir.
Que pugueu sentir el Cel en el vostre interior i ser abraçats per l’amor de la Creació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada