dimecres, 11 de febrer del 2009

Aigües tranquil·les


La veritable naturalesa del ser humà seria la d’un riu d’aigües plàcides, tranquil·les, serenes, que guien una barca en direcció al seu destí. Tu et trobes dins d’aquesta embarcació deixant-te emportar pel flux de l’amorós moment de la teva existència. La teva ànima reposa contemplant el meravellós paisatge que va trobant-se a cada instant.
Gaudeix del procés fins a arribar al fi del teu present! Deixa de negar, de témer, de voler controlar el teu viatge! Deixa que tot sigui perquè l’abraçada de la teva saviesa interior sap d’aquests moments. Potser tu no els entenguis, però una força superior vetlla per tu, portant-te a espais on puguis manifestar el teu veritable ser. No et qüestionis cada pas que donis perquè només crearàs més confusió en el teu interior. Accepta aquesta serenitat de ser portat aigües més enllà per a poder trobar el teu lloc en la immensitat de l’univers. Ara, tot i així, ja et trobes en el lloc adequat per a donar un pas més cap a la teva integritat.
Gaudeix contemplant i aprenent de tot el que veus des de la barca on et trobes! Sent cada moment com l’únic instant que existeix a la teva vida, i deixa que la bellesa del teu entorn reflexi la teva divinitat! Observa-ho tot des de l’harmonia del teu cor! Permet que la teva ànima reposi en aquest viatge i accepti el Pla Diví que vas decidir accedir en aquesta dimensió en la qual et trobes. Mantén-te serè i ferm. Agafa’t a la barca i deixa que aquesta et porti al que es va pactar amb anterioritat, abans de conviure amb el cos que et trobes en l’actualitat.
Les aigües saben on portar-te pel teu major bé. La teva ànima sap del procés, i encara que a vegades protestis o et queixis, ella s’alegra per la transició per la qual estàs passant.
Una transformació s’està produint en tu. Enrere queden els vestigis d’una vella energia i una vida ja obsoleta. A mesura que vas avançant pel cabdal del riu, la teva essència va enlairant-se, apropant-se més al Déu que hi ha en tu, al Déu que tu ets. Deixa que et portin a la plenitud, encara que t’agradaria més, potser, “distreure’t molt més” en el viatge. No tinguis por de deixar-te portar, perquè el que hi ha esperant-te és molt més que el somniat fins ara.
Els somnis del teu passat s’aniran presentant davant els teus ulls, potser en el proper giravolt del riu. Agafa’t a la barca i gaudeix del viatge de la teva vida, perquè és únic i no tornarà a presentar-se tal com el coneixes actualment. Sent el silenci i la melodia de la Llum i l’Amor envoltant-te vessant sobre tu la seva presència per a alleugerir una ànima adolorida per les pors d’un passat.
Si mires al teu entorn, probablement veuràs a altre barques amb algú a dins, que com tu, són portades, cada una d’elles, al seu lloc més preuat per que puguin sentir la plenitud de la seva divinitat. Tu també et dirigeixes al pactat inicialment, encara que en aquests moments no te’n recordis.
No pensis, no et qüestionis, no protestis, i deixa que tot sigui segons el Pla Diví de la vostra Creació. Tot va bé. Confia i mantén-te ferm escoltant la veu del teu cor. Ell et parlarà d’aquests moments i et taral·lejarà la melodia més dolça i tendra sobre la teva vida. Relaxa’t i dorm-te amb els sons de qui t’estimen des de l’altre costat del vel i es troben a prop teu, encara que tu, potser, hagis negat les seves presències.
Ets un ser estimat, i no saps de quina manera! Ves al teu interior i treu-te la vestimenta del teu passat per a poder vestir segons els nous temps. Relaxa’t i deixa’t portar per la tendresa de la mà que bressola el teu ser.
Et dirigeixes cap el teu major bé. Tot va bé. Deixa’t emportar.