Saber sobre el nostre futur

A vegades, hi ha situacions en la nostra quotidianitat que ens fan gràcia i les acceptem com a cosa normal en la vida que vivim, però que és perjudicial per la nostra ànima i esperit. Hi ha moltes situacions que les acceptem com a normals però només són fruit d’una educació rebuda basada en la infravaloració del ser humà, la crítica i el judici cap els altres. Res d’això beneficia a la nostra ànima.
Un d’aquests aspectes és la xafarderia, el voler saber coses que ni són beneficioses per nosaltres ni ens aportaran res de bo a la nostra vida. Voler saber per saber sense més altre finalitat que la d’omplir la nostra ignorància a través de les coses i situacions dels altres, és un acte inconscient del malestar i buit interior de les persones. La xafarderia no beneficia a la nostra ànima.. Quan més ens capfiquem en aquest aspecte, més ens indica l’allunyats que estem de nosaltres mateixos. Quan més vulguem saber dels altres, és un indici de la nostra ignorància espiritual, de girar l’esquena al nostre ser.
Aquestes persones omplen el seu ego a través dels altres, i així troben un sentit fictici a la vida, perquè continuen sentint la buidor en el seu interior.
Saber i saber dels altres està relacionat amb un altre aspecte, que és el que m’ha donat peu que avui escrigui unes paraules sobre el fet de saber coses de la nostra vida futura.
Aquells que assisteixen a les sessions de l’Escola d’Espiritualitat, saben que no totes les respostes els hi responc quan me les fan. Hi ha un motiu per a no donar- lis la resposta que esperen. D’alguna manera, ja els hi estic donant, segons aquell moment. Hi ha qui em retreuen que em venen per a trobar respostes i jo no els hi dono quan me les pregunten. Hi ha un motiu.
Hi ha altres persones, en la meva vida quotidiana, que s’enfaden perquè no els dic coses de la seva vida, conforme com els hi anirà o què passarà amb una situació concreta.
Tant unes com les altres, manifesten una curiositat i impaciència alhora sobre el seu procés a la vida. Cadascú segueix un ritme d’aprenentatge, Cadascú es troba en un punt del camí cap el despertar de la consciència i l’autoconeixement. Haig de dir, que no sempre, per més que insisteixin, vol dir que estan preparats per a acceptar o entendre la resposta que jo els pugui arribar a donar. No tothom es troba a punt de rebre el que ha d’escoltar o sentir.
Voler saber de nosaltres en un futur o sobre la nostra vida és un procés d’aprenentatge i paciència. És no estar concentrats en el present, que és l’únic moment que existeix. Allò que hagi de venir ja vindrà i quan més ens coneguem nosaltres, més ens adonarem quina és la direcció a seguir a la nostra vida i com acabarà.
Les persones volen saber del seu futur. Els fa gracia. Tenen curiositat de voler saber de la seva vida posterior, d’algun esdeveniment en concret, o trobar respostes en relació diferents àmbits de la seva existència. No tothom està preparat per a rebre les respostes adequades. Una cosa és el que diuen les seves boques, i l’altre, les seves ànimes. Per més que vulguin saber i insisteixin, no sempre les seves ànimes estan preparades. M’he trobat a vegades, que m’han fet una pregunta i no els he respost. Els he dit que més endavant, ells ja se la contestaran. Així va ser. En altres moments, a una pregunta d’algú, l’he ignorada dient-li que més endavant ja li respondré. Efectivament, quan la persona estava més preparada, llavors li vaig respondre. En altres ocasions, algú pot demanar aspectes més espirituals i profunds de la seva vida, però un ha d’estar preparat per a entendre perfectament el que se li respondrà i no sempre ho està. Recordo una situació personal que vaig voler saber quin era el meu pla diví en aquestes vida, i els meus guies espirituals, els meus acompanyants de la Llum, em van dir que encara no estava preparat i que d’aquí a 6 mesos tornés a preguntar- lis que llavors ja estaria preparada la meva ànima per a acceptar el que se m’havia de dir, però que abans, m’havia de treballar uns decrets (unes pregàries) diàriament. Així ho vaig fer i als sis mesos justos em van dir allò que volia saber.
Hem de ser pacients perquè, si ha de ser, tot ens arribarà, mentre estiguem preparats. Si se m’hagués dit quan no estava preparat, m’hagués apartat del camí, segons em van dir posteriorment.
Recordo una situació d’algú que va voler que li digués coses sobre una situació en concret de la seva vida, que ell notava que jo sabia. En un principi no li vaig voler dir, perquè no era el moment. Ell, d’alguna manera va insistir, i cosa no normal en mi, li vaig transmetre part del què sabia. Sabeu el resultat obtingut en aquella persona? Més confusió i indecisió.
Amb això us vull dir que no sempre estem preparats per a rebre una informació sobre la vida. Si quan demanem alguna cosa a Déu, als nostres guies o a la vida, i no obtenim allò que hem expressat, penseu que potser no esteu preparats per a rebre-ho encara, o que no és important per a vosaltres en aquell moment. Hem d’acceptar allò que la vida ens dóna. A vegades, hem de ser nosaltres qui ho hem de trobar, no que algú de fora ens ho digui. L’empeny, l’esforç i el treball personal per a arribar al resultat, serà el que necessitarem per a preparar-nos per a rebre allò que volem saber.
Volem que algú ens digui com ens anirà la vida o una situació en concret. De res serveix saber sobre el nostre futur si tu no estàs preparat per a acceptar-ho. Per tant, no vulgueu saber més enllà del present. Si ha de ser, ja ho sentireu dins vostre. Allò que no rebeu en el vostre cor, és que, potser, encara no esteu preparats per a rebre-ho. En el seu moment, tot serà.
Cadascú té un camí a seguir, amb un ritme concret. La predisposició és important, i el grau d’evolució espiritual també. Podem saber quasi tot, per no dir tot, de la nostra vida, però tot en el seu temps. Quan estiguem preparats, se’ns revelarà. No tinguem pressa per a saber coses que potser no entendrem en el seu moment. Quan aquest arribi, llavors sabrem el per què de la demora. Ara estarem preparats.
Visquem el present i només vulguem entendre el present, a nosaltres mateixos i deixem de voler saber dels altres (xafarderies) i voler saber del què serà de nosaltres més endavant a la vida.
Quan estiguem preparats se’ns farà saber.

Que l’amor i la pau siguin en tu.