dimecres, 25 de juny del 2008

Meditació

Passejar sota la pluja, deixant que les gotes llisquin per la teva cara i tu sentir les seves formes acaronant el teu cos; asseure’s al costat d’un rierol, potser amb els peus a l’aigua, sentint com la seva força i vitalitat inunden el teu esperit; caminant per la natura, a l’aire lliure i sentir com el vent remou els teus cabells i colpeja el teu rostre, emportant-se els teus pensaments; banyant-te en aigües tranquil·les abraçant-te i purificant el teu cos i el teu esperit, són totes elles, maneres de meditació on et sents un amb el lloc i el lloc és un amb tu. Sents el benestar dins teu i tot el teu ser asserena el teu cor i el permet obrir-se més per a sentir la unicitat divina de la creació en aquell instant.
En aquests moments no penses, només sents la teva essència en mig d’un paratge on tot es troba en harmonia, i la calma i l’ordre diví es manifesten allà on els teus ulls s’aturen. Tu, llavors, ets part d’aquesta creació manifestada des de l’amor. És quan sents el benestar en tu i sobren les paraules. Les emocions més subtils apareixen i Déu es manifesta a l’obrir les portes del teu interior. Tot floreix i el benestar obtingut és immens. No calen paraules, només deixar-se emportar pels moments plens d’emocions i sentiments de plenitud emergits del teu interior. La veritable calma fa presència i el temps s’atura per instants. Llavors, tu ets tu.
A vegades necessitem aturar-nos i parar el nostre moviment. Ens cal buscar un lloc on reposar i, en el silenci i la quietud, deixar que la nostra ment reposi una estona de tot el control que ha volgut tenir fins ara a la nostra vida. Permetre’ns no pensar ens porta a tornar a connectar amb aquell ser que som i recobrar la integritat. Deixar que la nostra ment descansi de la responsabilitat que s’ha agafat per voluntat pròpia, ens permetrà recordar qui som, i no qui ens pensem que som. Ens induirà a la connexió amb la nostra veritable essència, i llavors, les portes del ser que som s’obriran de bat a bat i tornarem a Casa.
Asserenar el nostre esperit ens induirà a manifestar la nostra divinitat i a netejar el camí en el qual ens trobem a la vida. La ment s’aturarà i apareixerà el silenci després de tant soroll hagut a la nostra part mental. Quan el silenci apareix, un gran buit es manifesta dins nostre, podent sentir la unió amb l’infinit del “no-res”, del Tot. Senzillament ets i les portes de la saviesa i el món espiritual es manifesten davant teu. Només sents i la plenitud del ser que ets, s’eixampla per tot el firmament, sent un amb ell i ell un amb tu. Llavors sabràs de la teva grandesa, a l’adonar-te de la teva magnificència espiritual per a poder sentir el que sents.
Quan deixem que la nostra ment no ens dirigeixi i silenciem les seves ordres per a descansar una estona, és quan el benestar interior apareix. Es reben sensacions especials i totes relacionades amb l’amor, la calma i l’harmonia. Llavors, tu ets tu. Les portes de l’autoconeixement s’obren de bat a bat, experimentant un estat interior on la teva ment no té cabuda. Déu, llavors, es manifesta en tu.
Som sers divins, sers espirituals amb una experiència dins de la forma. Si aconseguim no identificar-nos amb la forma, la nostra vida prendrà una altra dimensió, més pròpia de la nostra divinitat.
Meditar ens permetrà sentir el que som i adonar-nos qui som i el què hem de fer a cada moment de la nostra vida. Meditar és estar connectat amb el veritable ser que ets i estar obert de cor.
Passejant, planxant, cuinant, conduint, corrent, banyant-te, són moments que, aturant la teva ment, pots arribar a sentir el veritable ser que ets i renovar-te de l’amor, procedent de la Font que tots provenim, per a continuar el teu camí.
En la meditació, Déu es manifesta en tu.