dijous, 5 de maig del 2016

L'exemple com aprenentatge

Sóc un ser de poques paraules, però quan la meva presència està servint a la Divinitat, llavors aquestes, flueixen de la meva boca, lligades i donant sentit a la meva presència allà on em trobi.
Sóc un ser discret que m’agrada estar amb mi mateix i en silenci, sentint la immensitat de la creació i de la meva existència, trobant-me com a casa, com en la meva veritable Llar, no la terrenal, sinó la d’on tots procedim, més enllà de tota densitat.
No m’agrada parlar per parlar i em trobo bé en el silenci i el cor obert. Poder sentir la meva vibració, la meva veritable essència obre les portes de la realitat i de la Veritat el sentit de la nostra presència en aquest món que vivim.
El meu interior s’expandeix i sent l’amorositat de la nostra veritable essència. Sent aquell qui sóc i diverses llums apareixen davant meu. La majoria les reconec com a llums angelicals, els meus germans de la Llum, i d’altres, molt més intenses, sento la familiaritat de la Llar que es troba amb mi en aquests moments. Estar amb ells sempre aporta una harmonització de tot el teu ser al sentir l’Amor que transmeten i reps. És una reafirmació de l’Amor que tu ets al sentir-lo, perceps d’altres sensacions i sentiments àlgids, els més subtils i enlairats que puguin arribar a existir, i per a alguns d’ells, no sempre trobo paraules per a expressar-los. Van més enllà de tot coneixement racional. Són purs, profunds i amorosos, sentint-te recolzat, respectat i protegit, entre d’altres sensacions a un nivell absolut, sabent que res pot succeir-te i només el millor pots arribar a esperar que t’arribi.
A vegades semblo un observador de mi mateix a l’adonar-me de la facilitat d’expressió que puc arribar a tenir quan estic complint la missió que he vingut a fer. És com si hagués dos ses en un, però els dos estan, alhora, de servei constant. Un és com si fos per lo terrenal, el més proper, incloent els cercles que tinc a la meva vida quotidiana i l’altre és com si fos per a transmetre la Voluntat Superior, els missatges procedents de la nostra veritable Llar, i presentar-los, així com la nostra procedència aquí en aquest món de matèria.
Sóc conscient de la meva vida i del meu camí. Sento la guia del meu cor xiuxiuejat per la Llar de la qual tots procedim.
Em trobo bé sol, en contacte amb la natura i els nens. Sento el meu resplendor i la immensitat que hi ha en mi i sóc. Sento la meva veritable naturalesa i l’Amor que habita en el meu interior i en tot el meu ser, transmetent-me la seguretat i la confirmació dels moments que cada instant visc i sento.
Una de les coses que he anat aprenent al llarg del meu procés, és el d’ajudar sense intervenir. Quants miracles realitzat sense cap paraula ni cap intent d’apropament conscient per a fer que la situació o aquells sers canviïn! Els miracles són possibles sense cap intervenció física. Tot depèn de l’energia.
En lloc de voler donar passos vers la persona o situació necessitada d’estabilitat, dins d’un ambient terrenal amb un gran arrelament mental, racional, respecte la seva decisió i els moments que viuen. Som font emanant Llum, Amor i Pau quan estem disposats a acceptar-la, preparats per a disposar-se a canviar, a alimentar-se espiritualment d’una altra manera a com ho venien fent fins ara, llavors, veuran la font que tenen a prop de sí, i s’obriran a tu per a sentir i veure materialitzat en les seves vides, allò que sentin en el seu interior, relacionat amb la seva voluntat.
Som font Divina emanant l’energia sanadora pel nostre camí i el dels altres, quan la nostra consciència sap del camí de la nostra ànima o està disposada a arribar a ella, a connectar-se, després d’anys d’allunyament, i sentir l’estabilitat en un mateix.
En aquests casos, només serveis la màxima presència del teu ser. Sigues tu! Sigues tu! Sigues tu! Els que estiguin preparats s’adonaran de la teva presència. Tu estàs aquí per a aquells que vulguin continuar el seu camí i obrir-se al procés vers el seu veritable ser. No estem aquí per a aquells que no volen canviar! Hem de respectar el seu lliure albir per a l’evolució de la seva ànima!
Fins fa pocs anys, es volia convèncer a tots perquè canviessin, i dedicàvem molt de temps perquè així fos. A vegades ens creava malestar degut que veiem que no ens feien cas i ens consideraven persones estranyes, rares i amb unes “creences perilloses”, sense tocar de peus a terra. “La vida no és així, a veure si despertes d’una vegada i baixes dels núvols! – ens van arribar a dir, fent burla en algun moment sobre la nostra manera de ser”. Sé el que és això perquè ho he viscut a la meva vida.
Va arribar un dia on comences a adonar-te que no has d’anar i arribar a tots els que t’envolten, sinó que, l’únic que has de fer, és SER TU, on la teva llum i el teu amor ja arribaran i seran percebuts per a aquells que estiguin preparats per a donar aquest canvi i obrir la porta del seu interior, del seu cor tancat en el més profund del seu ser, ferit i desconfiat pel viscut fins llavors. Quan és un qui dóna el pas, llavors tot és possible. Quan vols que un el doni sense estar preparat, ell no ho sent, i per tant, serà una pèrdua de temps, energia, alimentant l’ego de qui insisteix en voler que arribi on un vol.
Sabeu? Les ànimes que ens envolten, els nostres familiars, amistats, parella, fill,...necessiten una energia pura i de més alta vibració per a seguir els seus camins. Quan la troben o la senten, tots ells començaran a obrir-se, i al fer-ho s’adonaran d’on estaran les fonts, i de saber discernir en els seus camins, el que és llum o foscor, el que és Amor o por. Poc a poc s’aniran decantant per tot el que emani del cor, perquè començaran a viure, no des de la ment racional sinó des de la guia dels seus cors. Quan així comença a ser, només el millor poden esperar a les seves vides.
Aquell qui viu obert de cor, sentint la vida des d’ell, sabrà de tu i de l’univers aquí a la Terra.
Sigues tu i sent tu, arribaràs als altres i els podràs ajudar, a l’irradiar l’energia de l’amor procedent de la Llar de la qual tots procedim. Serà a través de l’Amor que els miracles succeeixen. La teva presència amorosa, sent conscient de la teva essència i sentint-la, alliberarà a les ànimes de les resistències, les pors i les densitat que els envolten com si estiguessin en una gàbia, limitant el seu procés i permetent que les pors i els egos enterrin el camí a seguir vers la llum i la realització a la nostra vida.
Sent tu, alliberaràs qualsevol intent de submissió, dominància o limitació en el teu camí i en el dels altres. Quan tenim l’aire adequat pe a respirar, la humitat perquè les llavors puguin activar el seu creixement, així nosaltres, els sers encarnats, fruit d’una Intencionalitat Superior, albergant una Divinitat en el nostre interior, quan sentim la nostra veritable essència, l’Amor que som, la Pau que habita en nosaltres, i el nostre potencial espiritual, llavors, obrirem el nostre cor i ens desprendrem del nostre passat, recuperant l’empoderament com Déu que som, vivint una experiència en aquesta dimensió. 
Som Divinitat encarnada. Som ànimes en procés d’evolució per a arribar a manifestar, d’una manera plena i majestuosa, la nostra presència, la nostra realització al món, a tota la humanitat, com a part de l’univers que som, i permetre que totes les lleis espirituals existents en ell, també puguin ser aquí, aplicant-se lliurement i a voluntat dels seus habitants en procés d’evolució.

Sigues tu!, i deixa que tot sigui.
Sigues tu!, i sentiràs la Divinitat manifestant-se i enlairant als qui t’envolten.
Sentiràs l’Amor vers tots ells, i els respectaràs i valoraràs per viure el que viuen pel seu major bé. Seràs el recolzament que necessitaran, sent, senzillament tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.