La verbalització d'un sentiment

Hi ha vegades que em resulta difícil trobar una paraula que pugui definir un sentiment concret. Haig de pensar quina paraula o paraules fer servir per a poder-vos fer arribar el que un pot sentir quan està connectat amb la seva veritable essència, la seva divinitat.

Allò que habita en el nostre interior procedent de la nostra naturalesa prístina, no té una traducció racional per a entendre el que se sent. Aconsegueixo sovint, trobar una paraula que se sembla amb la majestuositat del sentiments o sensació experimentat o sentit d’una manera constant. No el que pertany a la nostra Divinitat té una traducció en la humanitat. Aquest és un dels grans regals i obtencions que podem aconseguir quan ens endinsem al nostre interior i ens trobem amb aquell qui en veritat som. Les portes comencen a obrir-se de bat a bat, i quan creues el llindar de cada una d’elles, et porta més lluny i et fa sentir, alhora, la plenitud amorosa del nostre ser.

Només aquell que arriba a ell, pot arribar a sentir els més subtils i àlgids sentiments més purs i d’alta vibració que el nostre ser pot arribar a sentir. som Déu, i l’essència que hi ha en nosaltres s’allibera de tota influència humana per a fer-nos sentir l’esplendorosa i immensa capacitat d’estimar que el nostre ser pot irradiar. Absoluta plenitud quan estem connectats amb nosaltres mateixos, quan som nosaltres sense cap interferència del nostre passat. És en el nostre present que podem transcendir qualsevol limitació o sostre en el qual haguem cregut fins llavors.

No sempre he pogut transmetre-us  en els missatges dels darrers temps, la intensitat del sentit, perquè quan se sent, no hi ha paraules, només presència total del teu ser, com Font amorosa de l’univers que ets.

Alguna vegada ja us he parlat d’aquest aspecte. No podem tenir un coneixement racional d’alguna cosa que és etèria i espiritual. No sempre el que pertany a la nostra veritable naturalesa té una traducció per a ser expressada.

Hi ha moments i situacions que un ha de viure-les. Aquesta experimentació li portarà a uns sentiments. Quan aquests et creïn la major pau que hagis pogut imaginar-te algun cop, és que us esteu apropant a aquell qui en veritat sou.

Quan sentim la Unicitat amb l‘energia de Déu que som, Déu i tu us uniu sent Un, creant l’absoluta Unicitat que heu escoltat o llegit en algun moment.

No pot explicar-se l’Amor, però si el que succeeix quan aquest es manifesta. No podem transcriure el que és la puresa i la simplicitat, però sí adonar-nos quan la veiem manifestada.

No sempre els sentiments poden ser descrits amb les paraules, perquè l’essència Divina en cadascú ha de ser sentida i experimentada, no sonoritzada. És en el silenci i la quietud on podrem sentir-la i adonar-nos del sentit de la nostra existència.

Només sentint podreu entendre aquestes paraules i la intensitat de la nostra naturalesa interior.

Sentiu l’Amor en els vostres cors. Quan així sigui, tot el vostre ser alliberarà el que va ser per a donar pas a qui és. Només l’Amor pot transcendir el nostre ser i enlairar la nostra ànima.

Amor és la clau d’un mon millor, sentir la felicitat en nosaltres i permetre que el nostre cos s’alliberi de tota densitat.

Amor no és una paraula, és el sentiment de més alta vibració existent. Quan sentim “aquesta paraula”, el fons d’aquesta paraula, deixa de ser forma per a convertir-se en divinitat manifestada. Quan així no és, es mal interpreta i distorsiona segons els interessos humans d’aquesta encarnació.

Sentir és el llindar del teu alliberament.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Des de la Llar

Estimats, les ports del Cel ja es troben a la Terra.

Durant anys heu esperat i esperat la seva vinguda, però ara, aquesta vinguda ja es troba en el vostre interior.

Cada una de les vostres cèl·lules comencen a ressonar les seves consciències per a unificar-se i emanar el manà diví que sou.

El vostre interior està deixant de ser aquell qui éreu, per a convertir-vos en aquell qui sempre heu estat.

És ara, amb el fi de l’exterior, que l’interior de cadascú obre les portes de la seva manifestació segons l’acordat. Ara il·lumineu! Ara comenceu a il·luminar els camins vers la vostra essència. Ara és el moment d’entendre que el viscut va tenir el seu sentit.

És ara, els temps que viviu, que Cel i Terra s’uneixen perquè la Voluntat Superior pugui manifestar-se a la vostra dimensió.

Ja no hi ha motius per a lamentar-se, perquè el dolor anirà quedant enrere a mesura que aneu sentint la vostra veritable essència en vosaltres. Llavors sentireu aquell qui en veritat sou, i quan així sigui, cada vegada amb més intensitat, el sentit de la vostra existència començarà a manifestar-se en la puresa, integritat, Llum i Amor.

Grans moments viviu en l’ara!

Tot l’Univers sap del vostre procés i hi ha alegria en nosaltres.

Us honrem per estar on esteu i accedir a la Intencionalitat Superior, a la qual tots pertanyem.

Us animem a continuar el vostre camí, malgrat els dubtes, els desconcerts o les suposades inseguretats degut que us adoneu de la rapidesa de cóm està canviant la vostra vida i no arribeu a percebre més enllà del vostre present.

No temeu, estimades ànimes! No temeu perquè aquell qui sou us guiarà i us acollirà en els moments més gloriosos del vostre camí.

Esteu sent protegits. No temeu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres. 

El dolor del vostre present

L’ànima desconcertada i perduda és la no consciència manifestada.

Quan sentim el dolor dels nostres actes i la conseqüència del nostre passat en el present de la nostra existència,...tingueu present que vosaltres vareu posar la passarel·la per a arribar fins aquest punt del camí com una benedicció del vostre procés per a arribar a la consciència

Sento el vostre dolor interior. Veig la vostra impotència per a alliberar-vos d’allò que altera la pau i l’assossegament dins vostre. No ho rebutgeu. Accepteu-lo com a saviesa inconscient del vostre ser per a arribar a la Llum. No ignoreu el viscut i sentit, fins i tot ara en el vostre present actual. Sabeu el que no voleu. Quant més us centreu en allò, més s’intensificarà en cadascú.

Centreu-vos en el que el vostre cor us xiuxiueja. Centreu-vos en el que sentiu, perquè serà en aquest sentir, el que us permetrà discernir entre el que voleu per a vosaltres, i el que no. Allò en el que us centreu, atraureu a la vostra vida.

Sentiu la pau i el benestar en vosaltres. Sentiu l’Amor. Encara que per a molts de vosaltres, estimades ànimes, no pugueu arribar a sentir l’amor en el vostre interior, no vol dir que no el tingueu. A vegades em comenteu el desamor que heu viscut a la vostra vida i de petites, dolces ànimes. No temeu. No esteu soles.

No us centreu en el que no voleu i que de bon grat us alliberaríeu. Centreu-vos en el que sí que voleu i en com us voleu sentir, feu el que feu.

Ara, en aquest present és el moment idoni per a arribar a vosaltres.

Comença a sentir la teva nova vida i allò que vols irradiar des del teu cor.

Aquell qui tu ets, truca a la porta.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

La fi dels somnis

Durant encarnacions, segles, i fins i tot anys en la vostra vida actual, hem somniat. Necessitàvem somniar per a poder-nos alliberar de la situació viscuda i allunyar-nos de l’entorn que ens envoltava. Els somnis ha estat com una vàlvula d’escapament per a les nostres pressions i impotència. Eren com un espai us sentíeu lliures i amb empoderament per a sentir el benestar en vosaltres.

Somnis i somnis, on sovint ens allunyàvem per a estar sols o desconnectàvem del nostre hàbitat i així poder sentir la nostra capacitat de crear un món nou, un món on nosaltres, per fi, podríem trobar-nos bé.

La nostra ment ens portava a delirar per a sentir-nos nosaltres. Eren moments especials on enyoràvem una manera de viure i el nostre interior pogués trobar-se com a Casa.

Ara us dic, estimades ànimes i germanes d’aquesta Gran Voluntat a la qual totes pertanyem, que l’hora ha arribat. Ha arribat el moment anunciat on els somnis han arribat a la seva fi, com a tals. La seva hora ha finalitzat.

Ja no necessiteu somniar per a sentir-vos bé, sinó Realitzar per a materialitzar el que sentiu en el vostre interior. Ara se us dóna l’oportunitat perquè el vostre interior creï el vostre exterior.

Els temps que viviu ja no són de somniar, sinó de viure en acord al que sentiu. Aquesta és la gran benedicció que se us ha concedit per a la vostra plena realització. Ja no necessiteu somniar pensant que ja no podeu viure en un món on només es troba en el vostre interior sinó que aquest món ideal ara ho pugueu materialitzar. Ja no es conforma amb estar a la vostra imaginació, sinó que la imaginació que durant anys vàreu tenir, ara és el moment de plasmar-la a la matèria. Vosaltres sou els creadors de la nova Terra, de la nova humanitat.

Tot el viscut fins ara, us ha portat vers la manifestació del veritable ser que sou.

El passat s’allunya i deixa d’influenciar-vos cada vegada més. Ja no té la força d’abans per a gran part de vosaltres. Cada vegada sou més. Ara sentiu l’empoderament de l’Amor en els vostres cors.

Els somnis ja no són passius, ja no formen part d’una desconnexió amb el vostre entorn, sinó l’emanació de la creació. El que varen ser els vostres somnis formen part de la vostra voluntat, en el present, per a crear la vida que sentiu en el vostre interior.

Deixeu que els somnis s’allunyin, com a part del vostre passat. Ja no són l’espai per a fantasiejar, sinó per a crear el camí de la vostra ànima.

Aquests temps no són el període de voler i pensar que “potser”, sinó de poder i crear allò que la vostra voluntat emana des del cor. 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.