dijous, 7 de novembre del 2013

La simbologia del dia

 
He sortit a caminar, i a mesura que anava caminant, sortint del poble i endinsant-me en el bosc i els camins de muntanya, he tingut la sensació com si aquests camins que estava recorrent, .....fos la meva vida. Ha estat una sensació especial. És com si anés caminant des d’una objectivitat, un enlairament, veient el trajecte que he fet i tot el què ha representat el què he caminat, anava caminant i el què em quedava. Tot era tal qual com a la meva vida.
Només sento esperança. Només hi ha confiança en mi. És una sensació d’anar recorrent la meva vida a mesura que els meus passos anaven avançant per aquests camins coneguts. Sentia l’energia del trajecte del ja viscut.
Tot el que fem en el nostre dia a dia ens porta a una interpretació simbòlica del nostre procés d’Ascensió, del nostre procés espiritual.
Aquesta tarda he sortit a caminar, just quan el dia començava a davallar. He començat sortint del poble i endinsant-me en el bosc, en els turons que l’envoltaven.
Arriba un moment que m’aturo. Miro enrere i veig tot un camí recorregut que m’ha portat al punt on ara em trobo. Aquest punt està més enlairat, veient com el camí que he anat seguint fins ara, feia certa pujada fins on ara hi sóc. Torno a mirar endavant i veig que el camí continua pujant.
Ha estat un camí amb pendent amunt, però no m’he adonat perquè estava centrat en la bellesa que m’envoltava: el mateix camí, els arbres, les plantes, els cants dels ocells, fet que m’encanta escoltar-los en el seu hàbitat.
Continuo avançant en aquest camí de muntanya en el qual em trobo ara.
Arriba un instant on em trobo amb un altre de més ample. El que seguia s’ha acabat. Llavors m’aturo i pregunto:
-        I aquest? – referint-se al camí.
I el Pare em respon:
-        Cadascú té el seu camí, i tots arriben a un. I aquest us portarà a mi.
Llavors veig com hi ha d’altres petits camins que desemboquen a aquest més ample y de terra, donant-me la conformitat del què se m’havia dit.
Decideixo entrar en aquest nou camí. Aquí tot és molt més planer. Vaig avançant i em sento bé. És com si anés pesant menys cada cop, a cada pas. Em sento més lleuger com si el meu cos s’anés alliberant de motxilles que hagués pogut estar portant fins ara, fins el meu present. Sembla com si no em cansés.
Avanço per aquest nou camí, més ample, tot i així, amb els meus ulls no arribo a veure cap on em portarà, tenint alhora la sensació de saber vers on em dirigeixo. No veig el final d’aquest camí en el qual ara em trobo. Sempre apareix un revolt a l’esquerra o un altre a la dreta, i en algun moment també m’he trobat en una bifurcació. A les primeres d’elles he decidit agafar la de la dreta, dient-me:
-         Mira!, la del meu cor, la de la meva essència femenina.
He estat conscient d’aquest fet, del què representava en el moment precís de definir la nova direcció en la bifurcació. M’he deixat emportar pel què sentia i pel camí elegit.
El camí continua ample vorejant la carena d’aquests cims, aquests turons que em trobo. Continuo caminant. Em sento alliberat. Sento expansió dins meu i acompanyat. Sento la presència d’aquells que són amb mi i sempre han estat al meu costat. Em sento bé.
Continuo caminant.
Passant els minuts, he arribat a un camí que porta al poble, allà on visc i d’on vinc. Immediatament he pensat i m’he dit:
-        Mira, aquest és el camí de tornada a casa,....de tornada a la llar. ¡Ara ja estic de tornada!
Ha estat una caminada conscient.
Tot el que fem i ens passa en el nostre dia a dia, és una gran metàfora, unes seqüències plenes de simbologia, on totes elles ens porten a una presa de consciència si ens obrim a elles, i ens endinsem a l’aprenentatge del seu contingut, de la seva representació, més enllà de la forma.
Aparentment ha estat una caminada, però el sentit d’ella ha estat una conformitat i manifestació del meu camí vers aquell qui jo sóc.
Avui, la quasi hora i mitja en mig de la natura, ha estat acompanyada per la consciència del meu ser.
Avui ha estat un dia especial, un dia diferent, on he sentit i he vist la realitat de la meva vida, a través de mi mateix.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.