He sortit a caminar, i a mesura que anava caminant, sortint del
poble i endinsant-me en el bosc i els camins de muntanya, he tingut la sensació
com si aquests camins que estava recorrent, .....fos la meva vida. Ha estat una
sensació especial. És com si anés caminant des d’una objectivitat, un
enlairament, veient el trajecte que he fet i tot el què ha representat el què
he caminat, anava caminant i el què em quedava. Tot era tal qual com a la meva
vida.
Només sento esperança. Només hi ha confiança en mi. És una sensació
d’anar recorrent la meva vida a mesura que els meus passos anaven avançant per
aquests camins coneguts. Sentia l’energia del trajecte del ja viscut.
Tot el que fem en el nostre dia a dia ens porta a una interpretació
simbòlica del nostre procés d’Ascensió, del nostre procés espiritual.
Aquesta tarda he sortit a caminar, just quan el dia començava a
davallar. He començat sortint del poble i endinsant-me en el bosc, en els
turons que l’envoltaven.
Arriba un moment que m’aturo. Miro enrere i veig tot un camí recorregut
que m’ha portat al punt on ara em trobo. Aquest punt està més enlairat, veient
com el camí que he anat seguint fins ara, feia certa pujada fins on ara hi sóc.
Torno a mirar endavant i veig que el camí continua pujant.
Ha estat un camí amb pendent amunt, però no m’he adonat perquè estava centrat
en la bellesa que m’envoltava: el mateix camí, els arbres, les plantes, els
cants dels ocells, fet que m’encanta escoltar-los en el seu hàbitat.
Continuo avançant en aquest camí de muntanya en el qual em trobo ara.
Arriba un instant on em trobo amb un altre de més ample. El que seguia
s’ha acabat. Llavors m’aturo i pregunto:
-
I aquest? – referint-se al camí.
I el Pare em respon:
-
Cadascú té el seu camí, i tots arriben a un. I
aquest us portarà a mi.
Llavors veig com hi ha d’altres petits camins que desemboquen a aquest
més ample y de terra, donant-me la conformitat del què se m’havia dit.
Decideixo entrar en aquest nou camí. Aquí tot és molt més planer. Vaig
avançant i em sento bé. És com si anés pesant menys cada cop, a cada pas. Em
sento més lleuger com si el meu cos s’anés alliberant de motxilles que hagués
pogut estar portant fins ara, fins el meu present. Sembla com si no em cansés.
Avanço per aquest nou camí, més ample, tot i així, amb els meus ulls no
arribo a veure cap on em portarà, tenint alhora la sensació de saber vers on em
dirigeixo. No veig el final d’aquest camí en el qual ara em trobo. Sempre
apareix un revolt a l’esquerra o un altre a la dreta, i en algun moment també
m’he trobat en una bifurcació. A les primeres d’elles he decidit agafar la de
la dreta, dient-me:
-
Mira!, la del
meu cor, la de la meva essència femenina.
He estat conscient d’aquest fet, del què representava en el moment precís
de definir la nova direcció en la bifurcació. M’he deixat emportar pel què
sentia i pel camí elegit.
El camí continua ample vorejant la carena d’aquests cims, aquests
turons que em trobo. Continuo caminant. Em sento alliberat. Sento expansió dins
meu i acompanyat. Sento la presència d’aquells que són amb mi i sempre han
estat al meu costat. Em sento bé.
Continuo caminant.
Passant els minuts, he arribat a un camí que porta al poble, allà on
visc i d’on vinc. Immediatament he pensat i m’he dit:
-
Mira, aquest és el camí de tornada a casa,....de
tornada a la llar. ¡Ara ja estic de tornada!
Ha estat una caminada conscient.
Tot el que fem i ens passa en el nostre dia a dia, és una gran
metàfora, unes seqüències plenes de simbologia, on totes elles ens porten a una
presa de consciència si ens obrim a elles, i ens endinsem a l’aprenentatge del
seu contingut, de la seva representació, més enllà de la forma.
Aparentment ha estat una caminada, però el sentit d’ella ha estat una
conformitat i manifestació del meu camí vers aquell qui jo sóc.
Avui, la quasi hora i mitja en mig de la natura, ha estat acompanyada
per la consciència del meu ser.
Avui ha estat un dia especial, un dia diferent, on he sentit i he vist
la realitat de la meva vida, a través de mi mateix.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada