I els meus passos avancen

Hi ha moments que sento la solitud de la meva consciència habitant segons l’acordat en els meus orígens. Entre sers tancats en les seves creences, desapareix la comunicació des del cor. El superflu de la nostra existència actual passa a un primer pla per a poder tenir una relació de convivència.

Com empès per una energia superior a mi, vaig ser portat on ara em trobo. Ja fa quasi tres anys des de la meva arribada, i el meu ser va haver d’adaptar-se a un nou lloc per a poder viure segons anava sentint en el meu cor.

Podria dir que em sento sol, però no és cert.

Podria dir que em sento incomprès,...bé, d’això bastant.

Podria dir que no se’m valora. Continuo sent no valorat i un desconegut per aquells que es troben al meu costat.

Tot i així, em sento acompanyat, comprès, valorat i estimat per aquells que pertanyen a la Llar d’on procedeixo.

Vaig venir aquí per a complir una Voluntat del Pare, i allò pel que vaig venir, ja quasi està realitzat. Sé que deixaré aquest lloc per a continuar el meu camí, perquè els meus passos continuen avançant entre la espessor dels aferraments que m’envolten, les pors i les creences limitadores del meu entorn. El dolor m’envolta, sentint els cors ferits i els cossos ressentits per aquest motiu. Per a la gran majoria, jo sóc com ells, el ser humà que viu una condició humana no podent fer res per la situació que viu i fent-se seves totes les pautes mentals adquirides a nivell social, polític, econòmic i religiós.

Els meus passos avancen sabent la direcció a seguir. La Llum m’indica el camí a seguir i, aquesta, de moment, es troba on estic en aquests instants.

Em veuen com qui no sóc.

Creuen en mi, com ells em veuen segons les seves creences. Per això no puc fer res per ells, ni creuen en mi conforme puc alleugerar les seves vides.

Respecto el lliure albir. Els estimo, i per això, senzillament estic i deixo que tot sigui. Per això, accepto la situació, perquè la meva consciència sap del meu paper en aquest lloc.

A vegades em reconforta el saber, degut a la meva consciència desperta. La meva ànima segueix el seu curs i s’alegra pels moments viscuts, encara que, en algun instant pensi que no hi ha que demorar més la meva marxa d’aquí on sóc, degut que no puc realitzar allò que el meu cor sent, segons els meus anhels.

La meva vida està al servei de la Font Creadora de Tota Vida. La meva ànima és guiada pel sender de l’Ascensió, la Llum i el servei d’Amor segons la Voluntat Divina.

Estar sol, sovint, fa que el meu interior senti la pau i el goig de saber qui sóc i qui em guia. Són moments de recordar la meva Llar i el que he vingut a fer. La meva paraula és el silenci en els moments que la meva presència es fa visible aquí on em trobo. Malgrat tot això, sento que els inicis d’una nova etapa comencen a donar-me de la mà per les sincronicitats que van succeint a la meva vida i els senyals que apareixen davant meu.

Per instants em trobo com algú que, amb tot el que hi ha per a fer, es troba en una gàbia amb la porta oberta, donant pas a una gàbia major i aquesta a una altre encara major. En algun moment he pensat que la porta oberta era per a la plena realització, però en canvi, encara que amb més espai, sento que on estic no és per a realitzar la meva voluntat, sinó la Voluntat Superior que hi ha en mi i dirigeix els meus passos. 

En aquests instants sento el meu cor, i trobo la fortalesa i el coratge de viure, sentint la plena llibertat, comprensió i alegria pel que estic fent.

Accepto el meu paper aquí on sóc. L’accepto, sincerament, amb alegria, humilitat i goig de servir al Pare. Estic veient els resultats de la meva presència aquí, així com les portes obertes des de que sóc aquí.

Aviat la meva vida tornarà a canviar, i aquest cop, amb la plena realització segons la Llum i l’Amor que guien els meus passos. Hi ha alegria en el meu ser i la serenitat sembla manifestar-se, cada vegada més, en la meva actitud davant l’entorn que m’envolta.

Accepto la Voluntat Divina, percebent que res em falta, i, des de la Llar se’m dóna tot el necessari i protecció. L’Amor procedent d’on la meva ànima pertany, activa la meva comprensió de la meva situació actual i el motiu pel qual furant anys he estat rebent una instrucció concreta per a la meva ànima i el que, anys més tard (ara), hauria i ha de passar en relació a la meva vida.

Accepto la solitud que estic vivint. La visió enlairada de la meva consciència em permet senti l’energia de la intencionalitat divina en mi. M’obro a ella i deixo que guiï els meus passos fins a portar-me just allà on la meva presència sigui necessària.

Sento el convenciment, la seguretat de saber que allò que sento acabarà sent.

Bé, abans he comentat el de les gàbies. En aquests moments sento la llibertat del meu ser, de la meva ànima, malgrat els possibles pesars de la meva situació. La meva condició divina m’allibera del terrenal al recordar qui sóc i el motiu de tot el que estic vivint. Sento un profund agraïment per aquests moments i poder servir a la Font Creadora de Tota Vida, a Déu.

Per més moments d’aparent solitud que pugui tenir, res és. En tot moment estic acompanyat pe aquells que pertanyen a la meva veritable essència, els meus germans de la Llum. La Llar està amb mi. Jo Sóc la Llar. Ells són la Llar. Ells i jo som Un. Allà on estic, ells també.

Tinc Fe, sabent amb certesa, de les meves paraules i el que sento. No és esperança, sinó FE, convenciment diví del meu camí. Quan així és, la vida ja no és d’aquest món i la visió que tens d’ella s’alimenta de l’Amor d’aquesta intencionalitat divina que ens uneix a tots i allibera els nostres cors i les nostres ments fortament arrelades a unes creences basades en el raciocini i l’ego.

Sento l’Amor del meu ser en mi.

Allò que aparenta ser a la meva vida segons els cànons de la dualitat, no és.

Hi ha molt de silenci a la meva vida. En ell trobo la veritable naturalesa del ser. La meva paraula és discreta davant el meu entorn, perquè no sempre l’expressat és comprès i acceptat per aquells que es troben a prop meu, per aquest motiu, sento i expresso la Llum i l’Amor en mi des de la meva presència silenciosa, mostrant alegria i comprensió vers aquells que la seva ànima es troba engarjolada per les rigideses de les seves ments plenes de por, dolor i ignorància a tot el que és nou.

Per la meva situació, la meva presencia on estic,...GRÀCIES PARE!!

 

Que l’Amor i la Paus siguin en tots vosaltres.