Nova activitat

Hola a tots/es!

Ja acabant l'estiu em dirigeixo novament a tots vosaltres per a informar-vos d'una nova xerrada - presentació del Seminari "Connexió Divina", les jornades que canvien a tots aquells que hi asisteixen.

L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.

El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Presentació del Seminari a càrrec d’en Jordi Morella, creador del mateix, equilibrador, canal i Mestre Espiritual.

La asistencia es gratuïta.

La xerrada es farà en el centre Darsana de Granollers, situat al c/Bruniquer 1-3, baixos.

S'iniciarà a les 20h. del divendres 9 de setembre.

US ESPEREM!!!

Si voleu que les activitats que us vaig anunciant es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, em podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Tancant cercles amb les relacions viscudes

Quan algú estima, apropa els abismes.

Quan reconeixes a qui es troba a l’altre costat de l’abisme, tot el teu ser sintonitza amb el que va ser en altres temps.

Quan s’estima amb la puresa del cor, retalles les distàncies que hi ha entre vosaltres. Potser vau tardar un llarg espai del vostre temps, però al final, les vostres presències us van ser familiars i us vau apropar fins a sentir com el buit existent es converteix en terra sòlida on els nostres passos poden avançar fins trobar-nos un davant de l’altre.

Estant un davant de l’altre, pot passar que una de les parts no reconeixi a l’altre.

Les nostres relacions actuals tenen molt a veure amb el nostre passat, amb la capacitat de tancar els cercles no acabats.

A la meva vida he arribat, conscientment, a tenir dues relacions procedents d’altres temps amorosos quan els dos ens lliuràvem un a l’altre.

A les dues ocasions va ser en el període que érem indis nord-americans, sent jo el ser masculí. En relació a la primera, ens vam trobar en aquesta vida, i vàrem sintonitzar en el moment. Va haver una atracció entre nosaltres, a nivell físic i espiritual. en aquells temps vàrem ser parella y vàrem, també, tenir descendència. Estàvem connectats amb la terra y l’espiritualitat. En els nostres temps, quan ens vam conèixer, els dos també ens havíem endinsat en el món espiritual i volíem purificar i enlairar més les nostres ànimes. Tot va anar bé, d’amagat, perquè l’altre part tenia família en aquesta vida, fins que “l’encant” s’evaporà. Vàrem acabar com amics, continuant seguint cadascú el seu camí. Des del primer moment va haver familiaritat i uns anhels d’estar a prop de l’altre. Havia alguna cosa que ens va empènyer a estar junts. Eren els records en la nostra consciència cel•lular d’aquells temps.

En el segon cas, va haver un flash intuïtiu per la meva part vers l’altre persona que em va atraure, però després ens vam allunyar durant un període de temps. Va arribar un moment que vam coincidir novament, i aquest cop vaig sentir aquest amor especial vers ella. Si en el primer cas va haver una empatía conjunta, aquí només va ser per la meva part. Havia alguna cosa en ella que també li va fer decidir, amb els dies, el voler apropar-se i conèixer-me, però no era amb el mateix sentiment.

Amb aquesta segona persona, tampoc va ser la primera vegada que ens veiem en aquesta dimensió. Érem, també, com ja he dit anteriorment, indis nord-americans. En aquella vida, ella estava unida a un altre indi. En aquells temps ens trobàvem d’amagat, fora de l’aldea, de la tribu per a poder satisfer els nostres desitjos més íntims. Érem amants sense possibilitat de ser reconeguts davant de tots. Va ser una vida en secret el que portàvem. Bé, els temps que vivim ha fet que ens tornéssim a trobar, després de viatjar pel temps buscant-nos, i aquest cop, la vida ens ha donat alguna cosa diferent al que pensàvem.

Aquest cop, al trobar-nos, ella no m’ha reconegut, només jo a ella. Ha hagut un abisme entre nosaltres, i encara que li he donat i ofert el meu amor, ella l’ha rebutjat. Potser no era el moment. Potser ja no tornarem a estar junts perquè el que les nostres ànimes necessitaven en aquells temps era el saber estimar, acceptar des de la distància, la discreció, incondicionalment.

Ara ens hem tornat a trobar, però ella no ha acceptat el meu amor. Actualment la nostra relació és d’amistat, si així pot dir-se, degut que s’ha posat distància entre mig. Si era un cercle no tancat, ara no era el moment de fer-ho. Sí que he m’he adonat que a arrel del nostre encontre, el seu cor s’ha obert una mica més, i que estant al meu costat, ella ha arribat a reconèixer que se sentia bé, sentint l’amor en ella encara que no per a establir una relació afectiva de parella. Les coses han de seguir el seu curs i no quedar-nos atrapats en voler mantenir una situació on encara no es donen els pilars necessaris perquè fructifiquin. Sigui el motiu que sigui que en aquesta ocasió no arribéssim a connectar, la qüestió és que els dos vàrem sortir enfortits, cadascú seguint el seu camí.

Sent conscient, durant dues vegades m’he sentit atret per algú que ja ens coneixíem d’altres temps. Potser en aquesta segona ocasió, en el primer cas només va ser un contacte d’avís com volent dir que lo nostre ja ha acabat, i en el segon, em va aportà un gran aprenentatge per a la meva ànima i l’enfortiment del meu esperit i el meu ser per a poder portar a terme el que he vingut a fer en aquesta vida. He après molt, i sobre tot, d’aquest segon cas.

No sempre ens trobem en aquesta vida per a acabar coses d’un passat, encara que en ell no s’hagi finalitzat la nostra relació (la que sigui). A vegades, senzillament ens creuem en el camí per a fer-nos adonar dels sentiments més amorosos d’un mateix, així com per a sanar la nostra relació.

La nostra ment racional, a vegades, creu el fet de recordar aspectes de vides passades, que estem aquí per a finalitzar el que no s’ha finalitzat, quan el fet de tornar-nos a trobar és degut a donar-nos una empenta més per a avançar en el nostre camí o sanar la nostra relació, acceptant el que va ser en aquells temps inicials i volíem que fos d’una altre manera. Res més.

No sempre que ens tornem a trobar vol dir consumació o sanació; a vegades, és simplement una aportació a la humanitat per a enfortir el coratge de tots aquells que han despertat la seva consciència i segueixen el camí de l’espiritualitat. Som com un interruptor per a poder posar llum als que es troben en la foscor. Com els dos ja vam gaudir un de l’altre, aquest cop, els camins són diferents, però a la mateixa direcció, per això ens veiem, i d’alguna manera, ens sentim connectats.

A la meva vida m’he trobat amb persones, i em trobo, estant amb elles, que ja ens hem conegut en altres temps. Algunes estan aquí per a fer les paus, unes altres per a poder pujar nous esglaons vers l’Ascensió, d’altres per a sanar la nostra relació, i totes elles, sobre tot amb les que sóc conscient del què va passar en altres temps entre nosaltres, el nostre encontre actual serveix o ha servit per a sanar la nostra relació i aprendre a perdonar, com és en el cas dels meus pares.

Las empaties, rebuigs i coincidències es troben en el sac de l’aprenentatge en aquesta vida.

No sempre quan en un passat ha anat bé, ha de ser així ara també.

Estem tancant cercles per a enlairar la nostra energia i alliberar la somnolència de les consciències perquè les nostres ànimes puguin enlairar-se i sentir la plenitud en els nostres cors.

No hem de forçar situacions, només acceptar-les i aprendre d’elles.

El passat pot ser un trampolí per a la nostra vida, però no hem de permetre que sigui l’acomodament de alguna cosa que no pertany al present.

El que recordem de les nostres relacions han de servir per a poder estimar incondicionalment i apropar els abismes de les nostres diferències actuals.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules de Kryon

Avui m'agradaria regalar-vos unes paraules d'una de les canalitzacions de Kryon:

"Ha arribat el temps d'eliminar els lligams, començar un nou dia i viure uns matins, plens de llum, màgia, miracles, sense preocupacions ni pors de la manera que sigui correcte per a tu.
És molt important controlar els pensaments i les emocions, mirar cap a la llum divina i escoltar el que diu l'ànima. Dirigeix-te vers la llum, la despreocupació, la satisfacció i el poder de Déu. No continuïs tenint límits.
Reconeix que ets GRANDIÓS i FORT, reconeix la teva Missió a la Terra. Desperta!"


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

I el verb es va fer carn

Fa anys el Pare em va dir:

- Tu seràs la meva paraula.

Des de llavors, la meva paraula s’ha tornat més fluïda, més serena, més l’adequada segons cada moment. De la meva boca ha sortit la paraula justa i idònia a les situacions que calia intervenir. La meva mà ha anat escrivint, amb el temps, expressions i texts més amorosos, savis, tendres i dient allò just que calia dir de la manera més exacta, exposant-ho exactament tal com és o pot arribar a ser.

He arribat a canviar la meva manera d’escriure i el seu contingut. Veig la mestria en la meva paraula tan oral com escrita. No em reconec en relació a anys enrere. La meva manera de fer servir la paraula ja no és la mateixa, és com si algú que es trobés dins meu, posseïdor de la més absoluta saviesa i mestria s’expressés a través meu. Amb el temps, veig que aquest “algú” va a més i s’expressa millor.

Escriu d’una manera que a mi m’agrada. Profunditza en les emocions, en els aspectes essencials de la nostra existència, com a coneixedor de causa de tot el que diu. La meva mà es deixa emportar per la inspiració divina dins meu i com un llapis en mans de la divinitat, aquest va dibuixant la seva Voluntat.

Cada vegada personalitzo més les meves intervencions. Sento que així ha de ser. Transmeto més les meves experiències i sensacions al llarg del meu procés. El com fer-ho em surt de dins, com si “algú” em dictés. Confio plenament en aquesta veu interior, o exterior?, que emana del fons del meu cor i fa que escrigui el que escric, i cada vegada més, dir el que dic. Per moments sento que aquesta veu interior vol dir-me alguna cosa o vol transmetre’m alguna informació, bé per a mi, bé per als altres. Llavors em poso davant l’ordinador, o a voltes, agafo bolígraf i paper, i deixo que la meva mà escrigui allò que ha de comunicar, o la meva boca expressi el missatge a transmetre.

Sovint llegeixo el que escric i penso que no he estat jo qui l’ha creat. A través meu, algú superior en mi em fa omplir fulls o parlar d’aspectes concrets.

Sempre, quan acabo, m’adono que prové d’una font amorosa, divina, volent arribar a tots aquells que ens trobem en aquesta dimensió.

Allò que es llegeix o dic, resulta ser el que es necessita llegir o escoltar en aquells moments. Em veuen a mi, però no sóc jo qui arriba a ells. La meva humanitat s’ha apartat per a deixar lloc a la meva divinitat.

Tots tenim una part divina segons la nostra naturalesa, i els missatges de la meva presència, estan connectades a l’essència espiritual de cadascú.

El meu ser ha canviat, i està rebent en aquests moments, missatges més amorosos i exactes per a tots aquells que estiguin oberts de cor i disposats a donar nous passos en el camí del seu recordar i Ascensió.

Sento la divinitat en mi, i és des d’aquest estat que deixo que les paraules flueixin. Algun cop m’he preguntat: i de què haig d’escriure ara? O, què els haig de dir que ja no sàpiguen ?. Llavors apareix aquesta veu interior que em diu que m’hi posi, i escoltant el meu cor, escolto la saviesa de la meva divinitat, i surt la comunicació fluïda i el contingut exacte a transmetre. A vegades m’hi poso i no sé què “sortirà”, però una vegada començat, els meus dits no paren de teclejar o escriure, com si estigués escoltant una conversa i jo fos el secretari dels comunicadors i estigués prenent nota de tot. Al final veig que ha sortit un text perfecte, havent expressat exactament el punt del missatge d’aquella trobada entre la meva divinitat i jo, com a canal.

I el verb es va fer carn.

El que se’m va anunciar s’està complint al peu de la lletra, i cada vegada més, més i més. Estic content que així sigui. Estic content que Déu vulgui expressar-se a través meu.

En el moment que se’m va anunciar, vaig dir-li un absolut i rotund SÍ!!!. Em va fer molta il•lusió i vaig tenir una gran emoció al saber d’aquesta manifestació.

Actualment sóc Un amb la Font. Ajudo a les persones a trobar-se a sí mateixes, a sanar i que connectin amb la seva divinitat.

Actualment estic sent guiat, estimat, protegit i vetllat per tot l’Univers i més enllà de tota densitat.

He lliurat la meva vida, la meva ànima i tot el meu ser a les mans de Déu, a l’Amor pur i incondicional. Sóc Font al servei de la Divinitat Universal, donant de beure a tots els viatgers que passen a prop meu o venen a mi.

Noto com a vegades, qui m’escolten o llegeixen m’admiren i em valoren pel que dic i faig. No és aquest el missatge que transmeto. No és això el que vull que sigui. No s’ha de valorar el canal, sinó el missatge transmès. Només sóc un canal agraït de poder-ho ser. Estic al servei del Missatge Universal de l’Amor. Sense la Voluntat Divina en mi, jo no faria el que faig i tindria les capacitats que estic tenint per a fer el que faig.

Em sento agraït i satisfet de poder escriure i parlar en les xerrades, el Seminari i algun que altre taller que puc arribar a fer, perquè tots ells són obra de la Font Creadora de tota Vida. Jo Sóc Font d’Ella. Sense Ella, no seria qui sóc. És cert que tinc una part important de responsabilitat i capacitat de decisió, però per més que un vulgui ser una Font espiritual, sinó s’està preparat o no entra en el projecte del teu camí actual, no sempre així serà. Per això, el meu ser es posa a les mans de qui m’ha creat i deixo que Ell dibuixi la seva Voluntat segons creu que ha de ser. Jo ho accepto, flueixo i em deixo emportar segons el pactat abans de néixer.

Veig la meva manera de parlar i d’escriure actuals. Ja res tenen a veure amb aquell noi que es preparava les coses i es creia que sabia moltes coses sobre espiritualitat. M’he adonat que de res serveix pensar que en saps, perquè quan així és, deixes que l’ego espiritual, l’ego personal et dirigeixi i intervingui en les teves actuacions, veient als altres com algú inferior a tu. És subconscient, però una bona jugada de l’ego humà.

No t’has de creure que en saps, senzillament SENT l’Amor en tu i la veu del teu cor! Ell et parlarà d’una vida de servei a Déu. Ell et parlarà de l’amor incondicional i de la Unicitat entre totes les ànimes existents.

Quan ens alliberem de l’ego, de les pors i obrim el cor sense vanitat, llavors arribarem a sentir a la nostra divinitat individual, Una amb la Universal. Quan arribi aquest moment, llavors t’adonaràs que ets un llapis a les mans de Déu en tu, perquè dibuixi la seva Voluntat a través teu.

Sí, en el seu moment Ell em va dir que jo seria la seva paraula, i des de llavors, el meu interior s’ha anat alliberant de tot allò que no fos amor pur i incondicional, netejant tots els conductes interiors del meu ser perquè Ell es pogués manifestar a través meu, lliure i plenament.

M’agrada el que faig i em sento agraït per tot el que la vida em dóna i m’ofereix.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Gràcies Pare!

El Camí de l'Ascensió

Una vegada es trobaven en un racó dels jardins d’un monestir, uns deixebles amb el seu mestre.

Aquest els va dir:

- El camí de l’Ascensió és com un jardiner que va traient les males herbes del seu jardí. Cadascú de vosaltres és aquest jardiner disposat a mostrar el millor d’ell.

A continuació, un dels seus deixebles li preguntà:

- Mestre, he entès el que ens has volgut dir, però no tinc clar quines poden ser les males herbes del meu jardí.

El mestre li va respondre:

- Heu d’extraure i alliberar de cadascú de vosaltres allò que no us permet mostrar la vostra veritable naturalesa.

Es va fer un silenci.

El vell savi observà als seus joves alumnes i continuà:

- Els vostres pensaments no sempre es mostren segons la vostra essència. Quan no és així, necessiten ser alliberats i tenir nous pensaments. Quan apareix la por, heu d’arrancar-la des de l’arrel perquè frenen el vostre procés. Necessiteu revisar el vostre jardí, les vostres creences, pensaments, emocions, actituds, gests i intencionalitat, perquè alguns d’ells no segueixen el flux de l’univers. Us esteu omplint de males herbes, i la vostra bellesa queda relegada a un segon terme, no podent-la mostrar per les distraccions d’aquestes males herbes, entorpint el vostre procés de purificació.

En aquell moment, un deixeble va exclamà:

- Ja ho he entès, Mestre! Hem de regar el jardí amb l’aigua de l’Amor.

- Això és – va respondre somrient i mirant al jove amb una expressió de compassió i bondat.

- I què hem de fer amb les males herbes? – li va preguntà un altre dels seus deixebles.

- Aquestes no us pertanyen. Són les vostres il•lusions davant el convenciment que sou un cuc, quan el que en veritat sou és una papallona: lliure, pura i plena de bellesa.

El mestre s’aixecà i se’n va anar.

Mentre s’allunyava va sentir al penúltim noi que va intervenir, dient-li en veu alta:

- Mestre! L’Amor ens farà volar, oi?

El savi s’aturà. Es va girà i va fer un somrís al noi, assentint amb el cap.

Es tornà a girar i continuà el seu camí.

Un món en la densitat

El món que hi ha en mi, no pertany a aquesta dimensió. El que sento no concorda amb l’establert del meu entorn. Visc en un món subtil, on l’expansió del ser és la màxima expressió del meu ser. Sóc tot. Sóc Un. Sóc el Cel i l’Univers en la vestimenta de la dualitat.

Hi ha un món esperant florir per a mostrar la bellesa de la nostra veritable naturalesa.

L’esperit que som va més enllà dels núvols i els estels.

En el silenci i la natura sento la meva essència entrar a la Llar de la qual provinc. El meu cos es troba en un entorn alliçonador per a enfortir el meu ser i alliberar la meva ànima.

Quan sento el meu cor, tot canvia. Les Llums apareixen i la saviesa truca a la porta per a mostrar-me la veritat del moment.

Sóc sensació manifestada, oblidant-me del meu cos, quan dono de la mà i abraço la meva veritable essència. Res és igual. La sensació obtinguda no pertany al meu entorn. Sento la llunyania de la biologia que protegeix el meu món.

Quan m’endinso a la natura se’m recorda del lloc d’on provinc i qui sóc. Harmonia atrau harmonia. Tot està en ordre i tot jo sento la perfecció de la creació en mi. La bellesa que sóc la veig reflectida quan em miro en l’espill de la natura i en els cors que m’envolten.

S’avança per la vida ressaltant la forma de la nostra existència, i això, sovint, despista al ser humà. Quan sentim la seva essència, llavors, només trobarem amor, sense tenir en compte les pors habitades en cadascú i els ressentiments d’un passat, manifestats en les actuacions del dia a dia de l’home que viu en la dualitat.

El despertar no representa una puresa immediata, sinó l’adonar-te que tu ja és puresa i l’anar netejant la teva llar interior per a deixar que la llum i l’amor que hi ha en tu vagin, cada vegada més, irradiant-se en les teves actuacions, en la teva presència.

El despertar és un estat de passar de la foscor de la ignorància a la albada, conforme apareix un nou dia amb molta més llum i claror, on l’amor, la pau, la tolerància i la comprensió són patents a cada instant. Saber del teu món interior t’obrirà les portes de la Veritat que creus estar vivint.

Les il•lusions desapareixen, i una claredat i sensació de certesa conforme allò que estàs sentint, no procedent de la teva ment, sinó del teu cor, és el camí a seguir, que fent-ho, et porta a la teva veritable Llar.

El món pintat amb els nostres colors, desapareixerà del nostre àlbum dels records y dogmes establerts.

Despertar a un món millor, ple de tendresa, compassió, unicitat, bellesa i harmonia és el camí que, no sempre sent conscients, ens dirigim cap a ell, pel sol fet de pregar o demanar per un món millor.

Els núvols s’aparten, les tempestes s’allunyen, i un nou dia fa presència en el nostre present. Un dia on la humanitat es relaciona amb el cor obert, un somrís de bon matí i la joia d’estar fent el que sent que ha de fer i sentint alhora, la presència de la nostra Llar amb nosaltres. Sentir l’Amor en el nostre cor, alliberarà la nostra ment del control i els aferraments.

Un món està apareixent, somrient per la fortalesa i la presència de les llums existents en cada continent, com a fonts en el camí, per a humitejar les terres àrides del nostre interior i permetre el brotar la nostra essència en cadascú del ser humà que truca a les portes del seu entorn per a trobar l’aliment de la seva veritable naturalesa.

Els nens ens parlen i els ocells volen per sobre de nosaltres indicant-nos el camí a seguir. La natura es predisposa a ser part important de nosaltres, al recordar-nos que nosaltres som molt més del que a vegades ens pensem que som.

El cel s’obra per a deixar passar les llums existents en ell. Molts ja les percebeu. Deixeu que les vostres vides siguin com les aigües d’un riu, deixant-se emportar pel flux provenint de més enllà del lloc on ens puguem arribar a trobar en aquests instants.

Una nova terra, amb un nou ser fa presència en aquesta Terra en mig de l’univers.

El flux de la vida ens empeny a trencar la crisàlide en la qual hem anat a parar a través de la nostra voluntat i deixar que la bellesa que hi ha en nosaltres pugui ser manifestada al món, a l’univers. La papallona demana pas per a volar i mostrar els seus colors al món. L’etapa de l’eruga queda molt enrere, per més que alguns encara s’identifiquin amb ella, però el procés del ser que viu en aquesta dimensió està destinat a evolucionar, a tancar-se en sí mateix, reconèixer el veritable ser que és i mostrar-se amb tot el seu resplendor.

Sou molt més encara.

Una vegada voleu i esteneu les vostres ales, llavors és quan us podreu dirigir cap el que heu vingut a fer i tenir una visió més general de la vostra essència, entenent el per què de tot el viscut i cap a on us dirigiu.

Quan arribeu a aquesta fase, encara us quedarà una nova fase: la de crear amor a voluntat. Totes les vostres obres, actituds, manifestacions y oportunitats es presentaran en abundància y seran realitzades, no per vosaltres sols, sinó pel veritable ser que sou. Una vegada així sigui, magnificareu el sentit de la creació, la qual, us va crear a vosaltres.

Els nens demanen pas, els cors el paper que els correspon, i el ser que sou, truca a la vostra porta per a deixar volar la vostra ànima i sentir com el cel, el paradís, es troba en el vostre interior. Quan així sigui, ja no dubtareu, ni preguntareu el per què de tot.

Quan la porta del vostre món interior sigui oberta, notareu un gran relaxament en vosaltres perquè no tindreu res a amagar, i tot allò que havia de gris, sortirà de dins vostre, notant com l’amor que sou asserena cada cèl•lula del vostre cos. Les vostres energies seran abraçades per l’Amor del ser Diví que sou.

La Divinitat en cadascú està trucant a la porta. Que no la sents? Deixa enrere el que pensaves fins ara. Allibera les teves creences i no tinguis por de quedar-te sense res, perquè t’adonaràs que tot ho tens. Sempre ho has tingut, i mai has estat sol/a. Llavors, la claror del dia il•luminarà el teu interior y despertaràs a un nou dia, a un nou món, on allò que et teu cor somniava de fa temps, es començarà a manifestar davant teu. SENTIRÀS, i a arrel del Sentir, t’obriràs a noves dimensions segons la teva naturalesa.

Energies d’alta vibració t’esperen que donis aquest pas, i una vegada ho facis, o continuïs endinsant-te, sentiràs quina és la teva veritable Llar i el teu potencial diví.

Ets un ser de Llum i Amor. No és qüestió de saber-ho, sinó de Sentir-ho. Aquesta és la gran diferència d’un ser il•luminat amb un que ha despertat o ho està fent.

Tal se val! endavant estimada papallona! Jo t’esperaré en el centre del teu cor, animant-te a volar junts cada vegada més alt.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Respecte a mi

Amb el temps, algú de vosaltres ha volgut saber més coses de mi, preguntant-me aspectes més personals sobre el meu procés. Particularment crec que no és important el que hom pugui haver arribat a estudiar, o fer a nivell de cursos, tallers, trobades,…, sinó el que és veritablement important és el com actua segons el que ha anat aprenent al llarg de la seva vida. Per a mi, això és l’important: el què diu, com viu i què fa, davant el dia a dia, segons ha viscut i ha après. Aquesta actitud és la que permetrà ser un exemple per a la resta dels sers que puguem arribar a envoltar-lo i apropar-nos a ell. No és el que s’ha estudiat, sinó el que s’ha après de la vida i com es porta a terme.

Tenint present els moments que vivim i sent conscient que la nostra ment encara demana, per a molts, unes fonts intel•lectuals, a continuació us ofereixo unes paraules, sobre la meva persona i d’on vinc:

La meva vida en aquests moments té una única direcció: mostrar el camí de l’auto coneixement, l’esperança i la sanació pel ser humà, el camí vers la divinitat. La meva vida gira a l’entorn d’indicar el camí de l’Amor per a aquell que decideixi canviar la seva vida i deixar enrere al vell ser vivint en la infelicitat i desconnexió amb la seva pròpia ànima.

En el seu moment vaig entrar a la universitat i em vaig diplomà com a mestre d’escola, però amb els anys em vaig adonar que havia de ser mestre, però no en una escola de nens.

A continuació, durant disset anys em vaig dedicar al món del ritme i l’expressió. Disset anys dedicats al ball i a la dansa, però tampoc havia de ser professor de ball ni d’expressió.

Finalment, i degut a situacions que la vida et brinda, vaig començar a interessar-me per l’auto estima, amb la intenció de treballar-me jo, degut al que havia viscut al llarg de la meva vida. Aquest període, d’anys, em va anar obrint les portes del meu interior i entrant en contacte amb experiències no viscudes ni sensacions sentides fins a aquell moment.

Els dies van anar passant i la meva vida anava encarant esdeveniments que em feien anar sanant el meu passat i aspectes que em limitaven com a ser humà.

El canvi de mil•lenni va ser, i està sent essencial per a “desbloquejar” aquelles parts de cadascú que necessiten alliberar-se i arribar a ser un mateix. Jo Sóc part de la humanitat i les influències de les noves energies també em van influenciar, permetent definir més el meu camí i la meva feina a realitzar.

Fa vint anys que sóc especialista en el camp del control mental, somnis, el pensament positiu i autoestima, amb tot el que representa cadascun d’aquests aspectes.

Fins llavors, és a dir, fins l’any 2000, el meu treball es basava en l’antiga energia, realitzant-lo a nivell xamànic, però amb el canvi de mil•lenni, he entrat en contacte amb les noves energies, sent una força superior al xamanisme amb resultats molt més evidents i exitosos, permetent que el ser humà pugui connectar amb el seu potencial espiritual. Aquest és il•limitat, poderós, i sobre tot, amorós, perquè la força que s’obté és a través de l’Amor, l’essència de la Nova Era, la Nova Energia. Aquesta és l’Energia Crística, que permet que el ser pugui mostrar-se tal com és, gaudint de la vida, vivint en la felicitat, harmonia i Amor amb ell i el seu entorn.

Des del canvi de mil•lenni estic dedicat a ensenyar aquesta energia Crística que habita en cadascú de nosaltres, superior a qualsevol altra naturalesa que pensàvem que havia en nosaltres. Amb ella poden canviar la nostra vida i transmutar la infelicitat en felicitat, la misèria en prosperitat, la infravaloració i inseguretat en reafirmació, seguretat i coratge, i les suposades adversitats de la vida, en regals per a l’evolució de la nostra ànima.

Sí, em dedico de ple a ensenyar a la gent com connectar amb la seva espiritualitat per a aconseguir el benestar que tant s’anhela en els temps que vivim. A la tardor del 2007 vaig crear una Escola d’Espiritualitat per a tal fi. Per fi vaig arribar a saber quin tipus de mestria havia de transmetre! Actualment estic impartint el Seminari de “CONNEXIÓ DIVINA”, creat per mi mateix , com a fruit de concentrar en unes jornades tota l’essència espiritual del ser com a divinitat que és, obrint les portes del cor del ser humà i connectar i sentir el Déu que cadascú és per a poder sanar, crear, connectar amb els sers de Llum i la Llar, materialitzar i adonar-se del potencial espiritual que hi ha dins de cadascú i saber aplicar cada una de les eines que ja es troben dins nostre des del nostre naixement. El camí de la Divinitat és la finalitat d’aquest Seminari, per a alliberar-nos de la dualitat en la qual ens trobem i poder mostrar d’una manera plena al Sanador y al Mestre que tots portem dins. És per això que estic aquí, arribant a saber el per què de la meva existència. Jo vaig trobar el meu camí després d’un procés de treball interior que em va portar anys realitzar-lo.

He passat per la universitat i diferents escoles de parapsicologia o similars. He estudiat control mental,hipnosi, auto estima, parapsicologia pràctica, màquines de la felicitat, Reiki (mestria inclosa), massatge Tibetà,… Tinc diferents títols, diplomes i certificats, però el que realment compte és el treball que un pugui arribar a fer amb sí mateix. Aquest procés d’auto treball és el que permetrà adquirir la saviesa per a arribar a conèixer-se a un mateix i als altres, i així poder ajudar de la millor manera als qui t’envolten.

Crec en l’Amor, sent la meva única creença i pilar a la meva vida. Em dedico a ell, acompanyat pel món espiritual de la Llum. Em trobo molt bé amb els nens, perquè són els transmissors d’aquest amor diví. Són purs i innocents. Són els grans mestres del cor per a la humanitat.

Actualment em dedico a impartir el Seminari, així com tallers sobre la Mort, xerrades i a les sessions individuals (teràpies i sanació). Gaudeixo amb el que faig, i per a mi no és un treball, sinó una sort de poder fer el que estic fent, servint sempre al Pare, a la Voluntat Divina.

Des de 2003 em dedico en ple a l’espiritualitat, a transmetre-la i ajudar a aquells que s’han allunyat de la seva veritable naturalesa, de la seva ànima, perquè tornin a retrobar-se amb el veritable ser que són.

Sóc feliç, i puc dir, amb agraïment, que això no ho hagués pogut aconseguir sense els meus “acompanyants de la Llum”, els quals sempre m’han recolzat, donant-me el consell i la guia necessàries per a saber què fer a cada moment de la meva vida. A ells, gràcies.

Durant quatre anys he estat col•laborant amb el món de la ràdio, i durant dos anys, fent un programa propi sobre Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. El programa es deia “La Veu del Cor”.

Actualment tinc un parell de blogs, un en català, http://emael.blogspot.com, on publico setmanalment articles relacionats amb l’espiritualitat i l’existència. En ell també trobareu altres aspectes relacionats amb la meva activitat. Aquest blog té traductor al castellà, francès i anglès. Tinc un segon blog en castellà: http://jordimorella.blogspot.com, també amb traductor. També col•laboro amb les meves publicacions en dues webs d’àmbit internacional.

Si algú volgués posar-se en contacte amb mi, pot trucar-me al 606098752 (Jordi). També podeu enviar-me un mail a: emaeljordimorella@hotmail.com

Sóc un ser humà en procés d’evolució deixant que l’Amor guiï els meus passos i el món de la Llum m’acompanyi en el meu camí.

Sóc Mestre d’Espiritualitat i de l’Energia Crística.

Tot a la meva vida té un sentit i el meu ha permès arribar a vosaltres.

Gràcies per tot.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Només des de l’Amor podràs arribar a ser tu. Coneix-te i t’adonaràs de la bellesa que hi ha en tu i el meravellós ser que ets.

El cargol

El nostre univers interior es va estenent a distàncies inimaginables quan vàrem començar el nostre procés conscient. A mesura que anem creixent i despertant cap el veritable ser que som, van apareixent una sèrie d’estats i actituds, alhora acceptades i desitjades segons se’ns va mostrant. Són unes sensacions que saps que has de fer i seguir. El teu cor et parla alt i clar. Un d’aquests estats és el de voler estar amb tu, amb una necessitat de trobar-te amb la solitud, sense parlar, sense gent que t’envolti, on puguis sentir tot el que sents, i posar una mica d’ordre en tot el que t’està passant i estàs vivint. Són moments on necessites un temps per a tu, per a sentir el que el teu interior et fa florir, així com una aparició de coses del teu passat més recent, reflexionar sobre ell, sobre el que estàs fent en aquests moments i posar llum per a arxivar-ho com a cosa del què va ser, però que ara ja no hi ha raó de ser. Vols posar en ordre la teva vida i els moments del teu present actual. És quan sents la necessitat de tranquil•litat, calma i que ningú pugui arribar a molestar-te, que no és així, però sí la necessitat d’estar sol/a. Quan la teva vida arriba a punts com aquests, ha arribat l’hora de entrar dins la closca del cargol. Tots necessitem, algun cop, fer de cargol. Ens ajuda a posar en ordre tot el que estem fent, o els passos a fer i com fer-los. Ha arribat l’hora de sentir el cargol en nosaltres. Serem l’humà cargol un període de temps, segons cadascú.

Ens trobem en temps on el món, les noves energies ens conviden a interioritzar i aposentar els nous pilars del què ha de ser la nostra vida. Ella va canviant, i no hi ha res que puguem fer per a frenar-la. El ser humà s’està transformant en un ser que obra les portes del seu interior, donant permís per a mostrar la seva divinitat. Les emocions canvien, els pensaments i l’actitud també. Tot ell es va encaminant cap a un nou ser de llum i amor manifestades. Un ser radiant on el cor i l’amor demanen pas per a portar a terme el que han vingut a fer, la seva aportació de la Voluntat Divina.

Ens sentim cada vegada millor. Estem despertant les nostres capacitats espirituals. Sentim la Llar en nosaltres. Tot està canviant i això fa que ens arrecerem al nostre interior, com els cargols, quan ens toquen, en aquest cas, amb les energies d’alta vibració que fan canviar el planeta i la humanitat. Ens hem d’adaptar a elles i deixar, que Déu en nosaltres es manifesti.

Tot va bé. Tot està anant bé. Ho sentim fermament en la nostra consciència desperta, malgrat tot, sentim també la necessitat, a vegades, d’estar amb nosaltres i sentir el nostre interior, la nostra essència i els nostres germans de la Llum al nostre costat, com ens abracen i es comuniquen amb nosaltres. Necessitem de la Família espiritual, i més, en moments com aquests, on tot s’està re col•locant al seu lloc a la nostra vida i la de tots, perquè totes s’enllacin i s’ajudin uns als altres.

Un està obert, té ganes d’arribar a la gent, d’obrir-se, tot i així, sent com hi ha alguna cosa que el fa arrecerar-se en ell, en la calma i la companyonia del silenci i la solitud. Són moments de recàrrega energètica i regeneració. Són moments de deixar fer i sentir, sí, sentir l’amor, la pau i la serenitat dins nostre. Llavors, és quan intervé la importància d’anar dins la closca, de ser cargol, per a manifestar-nos novament, regenerats, més oberts i més íntegres.

És una mena de tancament no volgut, perquè per un cantó vols obrir-te i fer coses, i per un altre, tens la necessitat d’estar en pau, i fins i tot, a vegades, marxar d’on ets per a començar de nou. Tot és fruit dels canvis actuals. És una manera de dir-nos que ha arribat l’hora del canvi i necessites reflexionar sobre el teu present i adonar-te que els passos que estàs fent són els adequats per a arribar a la teva integritat, i alliberar tot allò del teu passat que ara ja no et serveix. Canvis. Canvis. Canvis cap a la nostra Divinitat.

El ser humà va evolucionant, i quan més ens deixem anar i siguem conscients del què sentim i ens diuen els senyals de la vida i el nostre cor, més acceptarem els moments com oportunitats per a la nostra Ascensió.

La nostra essència espiritual està trucant amb força a la nostra porta. Ha arribat l’hora de donar-li el paper que li correspon. Durant anys, segles, vides, probablement ha estat amagada en algun racó profund del nostre interior, degut a ser incompresa i no acceptada en aquells temps. Ara estem preparats per a obrir-li la porta i deixar-la manifestar a la nostra vida. Ha arribat l’hora de mostrar al ser espiritual que som i desenvolupar els dons i capacitats que cadascú té segons la seva naturalesa.

Tot el que ens està passant i en el planeta és fruit de fer-se pas l’espiritualitat entre la dualitat. Aquesta va minvant per moments. Està allunyant-se de la nostra dimensió degut que la divinitat del ser humà està començant a manifestar-se d’una manera accelerada. L’Amor i la Llum es manifesten en el nostre ser, en el nostre món.

Per tant, no és d’estranyar que a vegades tinguem sensacions d’estar sols. Necessitem connectar amb el veritable ser que som i poder recordar quin és el camí a seguir. No estem enfadats amb ningú, ni volem deixar als amics o familiars, però sí necessitem un espai on aclarir, en els nostres moments actuals, on es col•loca cadascú i nosaltres en relació a tots ells.

Noves portes es presenten davant nostre. Durant molts anys les hem estat esperant o somniant on eren, i de sobte, es presenten davant nostre i l’alegria és immensa. Sentim diferent. Pensem i actuem diferent, doncs, per què no obrir noves portes a la nostra vida si ja estem preparats i disposats a fer-ho?

En el nostre dia a dia, estem oberts a tots, tenim ganes de servir a la Creació, a la Voluntat Divina, malgrat tot, sentim la necessitat d’arrecerar-nos a la nostra closca i, per moments, convertir-nos amb el ser cargol per a rebre més informació sobre el nostre caminar i direcció a seguir a partir d’ara. És com si ens truquessin per telèfon i haguéssim d’anar al despatx per a parlar amb tranquil•litat. Tanquem la porta i ho fem. Doncs així és en moments com aquests. Necessitem fer nous acords amb nosaltres mateixos. Necessitem que “ningú ens interrompi” perquè necessitem prendre decisions importants per a la nostra vida a partir d’ara. Per això necessitem la closca, per a sentir qui som nosaltres i continuar el nostre camí d’integritat i connectar amb el Déu que cadascú és. Estem oberts a la gent, però necessitem, degut que vivim en una dualitat, reafirmar la nostra espiritualitat i així, poder ajudar millor encara, a tots aquells que ens envolten, començant per a nosaltres mateixos.

Quan estem de servei de la Font Creadora de tota Vida permanentment, necessitem alimentar-nos d’aquests espais íntims, únics, on la Família es reuneix. La Llar es reuneix i compartim l’Amor existent en ell. Amb ell, ens adonem què fer a partir d’ara i recuperem el coratge, la fortalesa i la visió clara per a continuar amb el què hem vingut a fer.

No estem enfadats amb ningú, només són moments de recés per a saber que estem ben arrelats a la nostra espiritualitat.

En el fons, és el que som, sers espirituals amb una funció divina en aquesta dimensió de densitat.

En moments del Gran Canvi, necessitem el nostre espai per a créixer rectes i poder donar fruits abundosos cada vegada que arribi el nostre moment.

Tot va bé i el nostre amor és immens. Fins i tot en els instants d’arrecerament irradiem la nostra estima i compassió amb una força inusual vers tot l’univers.

Escoltem el nostre cor, que ell ens dirà.

La Llum de les Paraules (48)

  

"Tampoc pot percebre la veritat una ment plena de coneixements; només pot fer-ho una ment que posseeix complerta capacitat d’aprendre (Khrisnamurti)"

Durant tot aquest mes d'agost podreu continuar trobant-me per a aquells que vulgueu demanar hora per a una sessió individual, al centre La Font de Cardedeu. Caldrà que demaneu hora amb anticipació trucant al mateix centre (938455556), o bé al 606098752 (Jordi), Us recordo que el centre La Font tanca els dilluns pel matí.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.