I el verb es va fer carn

Fa anys el Pare em va dir:

- Tu seràs la meva paraula.

Des de llavors, la meva paraula s’ha tornat més fluïda, més serena, més l’adequada segons cada moment. De la meva boca ha sortit la paraula justa i idònia a les situacions que calia intervenir. La meva mà ha anat escrivint, amb el temps, expressions i texts més amorosos, savis, tendres i dient allò just que calia dir de la manera més exacta, exposant-ho exactament tal com és o pot arribar a ser.

He arribat a canviar la meva manera d’escriure i el seu contingut. Veig la mestria en la meva paraula tan oral com escrita. No em reconec en relació a anys enrere. La meva manera de fer servir la paraula ja no és la mateixa, és com si algú que es trobés dins meu, posseïdor de la més absoluta saviesa i mestria s’expressés a través meu. Amb el temps, veig que aquest “algú” va a més i s’expressa millor.

Escriu d’una manera que a mi m’agrada. Profunditza en les emocions, en els aspectes essencials de la nostra existència, com a coneixedor de causa de tot el que diu. La meva mà es deixa emportar per la inspiració divina dins meu i com un llapis en mans de la divinitat, aquest va dibuixant la seva Voluntat.

Cada vegada personalitzo més les meves intervencions. Sento que així ha de ser. Transmeto més les meves experiències i sensacions al llarg del meu procés. El com fer-ho em surt de dins, com si “algú” em dictés. Confio plenament en aquesta veu interior, o exterior?, que emana del fons del meu cor i fa que escrigui el que escric, i cada vegada més, dir el que dic. Per moments sento que aquesta veu interior vol dir-me alguna cosa o vol transmetre’m alguna informació, bé per a mi, bé per als altres. Llavors em poso davant l’ordinador, o a voltes, agafo bolígraf i paper, i deixo que la meva mà escrigui allò que ha de comunicar, o la meva boca expressi el missatge a transmetre.

Sovint llegeixo el que escric i penso que no he estat jo qui l’ha creat. A través meu, algú superior en mi em fa omplir fulls o parlar d’aspectes concrets.

Sempre, quan acabo, m’adono que prové d’una font amorosa, divina, volent arribar a tots aquells que ens trobem en aquesta dimensió.

Allò que es llegeix o dic, resulta ser el que es necessita llegir o escoltar en aquells moments. Em veuen a mi, però no sóc jo qui arriba a ells. La meva humanitat s’ha apartat per a deixar lloc a la meva divinitat.

Tots tenim una part divina segons la nostra naturalesa, i els missatges de la meva presència, estan connectades a l’essència espiritual de cadascú.

El meu ser ha canviat, i està rebent en aquests moments, missatges més amorosos i exactes per a tots aquells que estiguin oberts de cor i disposats a donar nous passos en el camí del seu recordar i Ascensió.

Sento la divinitat en mi, i és des d’aquest estat que deixo que les paraules flueixin. Algun cop m’he preguntat: i de què haig d’escriure ara? O, què els haig de dir que ja no sàpiguen ?. Llavors apareix aquesta veu interior que em diu que m’hi posi, i escoltant el meu cor, escolto la saviesa de la meva divinitat, i surt la comunicació fluïda i el contingut exacte a transmetre. A vegades m’hi poso i no sé què “sortirà”, però una vegada començat, els meus dits no paren de teclejar o escriure, com si estigués escoltant una conversa i jo fos el secretari dels comunicadors i estigués prenent nota de tot. Al final veig que ha sortit un text perfecte, havent expressat exactament el punt del missatge d’aquella trobada entre la meva divinitat i jo, com a canal.

I el verb es va fer carn.

El que se’m va anunciar s’està complint al peu de la lletra, i cada vegada més, més i més. Estic content que així sigui. Estic content que Déu vulgui expressar-se a través meu.

En el moment que se’m va anunciar, vaig dir-li un absolut i rotund SÍ!!!. Em va fer molta il•lusió i vaig tenir una gran emoció al saber d’aquesta manifestació.

Actualment sóc Un amb la Font. Ajudo a les persones a trobar-se a sí mateixes, a sanar i que connectin amb la seva divinitat.

Actualment estic sent guiat, estimat, protegit i vetllat per tot l’Univers i més enllà de tota densitat.

He lliurat la meva vida, la meva ànima i tot el meu ser a les mans de Déu, a l’Amor pur i incondicional. Sóc Font al servei de la Divinitat Universal, donant de beure a tots els viatgers que passen a prop meu o venen a mi.

Noto com a vegades, qui m’escolten o llegeixen m’admiren i em valoren pel que dic i faig. No és aquest el missatge que transmeto. No és això el que vull que sigui. No s’ha de valorar el canal, sinó el missatge transmès. Només sóc un canal agraït de poder-ho ser. Estic al servei del Missatge Universal de l’Amor. Sense la Voluntat Divina en mi, jo no faria el que faig i tindria les capacitats que estic tenint per a fer el que faig.

Em sento agraït i satisfet de poder escriure i parlar en les xerrades, el Seminari i algun que altre taller que puc arribar a fer, perquè tots ells són obra de la Font Creadora de tota Vida. Jo Sóc Font d’Ella. Sense Ella, no seria qui sóc. És cert que tinc una part important de responsabilitat i capacitat de decisió, però per més que un vulgui ser una Font espiritual, sinó s’està preparat o no entra en el projecte del teu camí actual, no sempre així serà. Per això, el meu ser es posa a les mans de qui m’ha creat i deixo que Ell dibuixi la seva Voluntat segons creu que ha de ser. Jo ho accepto, flueixo i em deixo emportar segons el pactat abans de néixer.

Veig la meva manera de parlar i d’escriure actuals. Ja res tenen a veure amb aquell noi que es preparava les coses i es creia que sabia moltes coses sobre espiritualitat. M’he adonat que de res serveix pensar que en saps, perquè quan així és, deixes que l’ego espiritual, l’ego personal et dirigeixi i intervingui en les teves actuacions, veient als altres com algú inferior a tu. És subconscient, però una bona jugada de l’ego humà.

No t’has de creure que en saps, senzillament SENT l’Amor en tu i la veu del teu cor! Ell et parlarà d’una vida de servei a Déu. Ell et parlarà de l’amor incondicional i de la Unicitat entre totes les ànimes existents.

Quan ens alliberem de l’ego, de les pors i obrim el cor sense vanitat, llavors arribarem a sentir a la nostra divinitat individual, Una amb la Universal. Quan arribi aquest moment, llavors t’adonaràs que ets un llapis a les mans de Déu en tu, perquè dibuixi la seva Voluntat a través teu.

Sí, en el seu moment Ell em va dir que jo seria la seva paraula, i des de llavors, el meu interior s’ha anat alliberant de tot allò que no fos amor pur i incondicional, netejant tots els conductes interiors del meu ser perquè Ell es pogués manifestar a través meu, lliure i plenament.

M’agrada el que faig i em sento agraït per tot el que la vida em dóna i m’ofereix.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Gràcies Pare!