El cargol

El nostre univers interior es va estenent a distàncies inimaginables quan vàrem començar el nostre procés conscient. A mesura que anem creixent i despertant cap el veritable ser que som, van apareixent una sèrie d’estats i actituds, alhora acceptades i desitjades segons se’ns va mostrant. Són unes sensacions que saps que has de fer i seguir. El teu cor et parla alt i clar. Un d’aquests estats és el de voler estar amb tu, amb una necessitat de trobar-te amb la solitud, sense parlar, sense gent que t’envolti, on puguis sentir tot el que sents, i posar una mica d’ordre en tot el que t’està passant i estàs vivint. Són moments on necessites un temps per a tu, per a sentir el que el teu interior et fa florir, així com una aparició de coses del teu passat més recent, reflexionar sobre ell, sobre el que estàs fent en aquests moments i posar llum per a arxivar-ho com a cosa del què va ser, però que ara ja no hi ha raó de ser. Vols posar en ordre la teva vida i els moments del teu present actual. És quan sents la necessitat de tranquil•litat, calma i que ningú pugui arribar a molestar-te, que no és així, però sí la necessitat d’estar sol/a. Quan la teva vida arriba a punts com aquests, ha arribat l’hora de entrar dins la closca del cargol. Tots necessitem, algun cop, fer de cargol. Ens ajuda a posar en ordre tot el que estem fent, o els passos a fer i com fer-los. Ha arribat l’hora de sentir el cargol en nosaltres. Serem l’humà cargol un període de temps, segons cadascú.

Ens trobem en temps on el món, les noves energies ens conviden a interioritzar i aposentar els nous pilars del què ha de ser la nostra vida. Ella va canviant, i no hi ha res que puguem fer per a frenar-la. El ser humà s’està transformant en un ser que obra les portes del seu interior, donant permís per a mostrar la seva divinitat. Les emocions canvien, els pensaments i l’actitud també. Tot ell es va encaminant cap a un nou ser de llum i amor manifestades. Un ser radiant on el cor i l’amor demanen pas per a portar a terme el que han vingut a fer, la seva aportació de la Voluntat Divina.

Ens sentim cada vegada millor. Estem despertant les nostres capacitats espirituals. Sentim la Llar en nosaltres. Tot està canviant i això fa que ens arrecerem al nostre interior, com els cargols, quan ens toquen, en aquest cas, amb les energies d’alta vibració que fan canviar el planeta i la humanitat. Ens hem d’adaptar a elles i deixar, que Déu en nosaltres es manifesti.

Tot va bé. Tot està anant bé. Ho sentim fermament en la nostra consciència desperta, malgrat tot, sentim també la necessitat, a vegades, d’estar amb nosaltres i sentir el nostre interior, la nostra essència i els nostres germans de la Llum al nostre costat, com ens abracen i es comuniquen amb nosaltres. Necessitem de la Família espiritual, i més, en moments com aquests, on tot s’està re col•locant al seu lloc a la nostra vida i la de tots, perquè totes s’enllacin i s’ajudin uns als altres.

Un està obert, té ganes d’arribar a la gent, d’obrir-se, tot i així, sent com hi ha alguna cosa que el fa arrecerar-se en ell, en la calma i la companyonia del silenci i la solitud. Són moments de recàrrega energètica i regeneració. Són moments de deixar fer i sentir, sí, sentir l’amor, la pau i la serenitat dins nostre. Llavors, és quan intervé la importància d’anar dins la closca, de ser cargol, per a manifestar-nos novament, regenerats, més oberts i més íntegres.

És una mena de tancament no volgut, perquè per un cantó vols obrir-te i fer coses, i per un altre, tens la necessitat d’estar en pau, i fins i tot, a vegades, marxar d’on ets per a començar de nou. Tot és fruit dels canvis actuals. És una manera de dir-nos que ha arribat l’hora del canvi i necessites reflexionar sobre el teu present i adonar-te que els passos que estàs fent són els adequats per a arribar a la teva integritat, i alliberar tot allò del teu passat que ara ja no et serveix. Canvis. Canvis. Canvis cap a la nostra Divinitat.

El ser humà va evolucionant, i quan més ens deixem anar i siguem conscients del què sentim i ens diuen els senyals de la vida i el nostre cor, més acceptarem els moments com oportunitats per a la nostra Ascensió.

La nostra essència espiritual està trucant amb força a la nostra porta. Ha arribat l’hora de donar-li el paper que li correspon. Durant anys, segles, vides, probablement ha estat amagada en algun racó profund del nostre interior, degut a ser incompresa i no acceptada en aquells temps. Ara estem preparats per a obrir-li la porta i deixar-la manifestar a la nostra vida. Ha arribat l’hora de mostrar al ser espiritual que som i desenvolupar els dons i capacitats que cadascú té segons la seva naturalesa.

Tot el que ens està passant i en el planeta és fruit de fer-se pas l’espiritualitat entre la dualitat. Aquesta va minvant per moments. Està allunyant-se de la nostra dimensió degut que la divinitat del ser humà està començant a manifestar-se d’una manera accelerada. L’Amor i la Llum es manifesten en el nostre ser, en el nostre món.

Per tant, no és d’estranyar que a vegades tinguem sensacions d’estar sols. Necessitem connectar amb el veritable ser que som i poder recordar quin és el camí a seguir. No estem enfadats amb ningú, ni volem deixar als amics o familiars, però sí necessitem un espai on aclarir, en els nostres moments actuals, on es col•loca cadascú i nosaltres en relació a tots ells.

Noves portes es presenten davant nostre. Durant molts anys les hem estat esperant o somniant on eren, i de sobte, es presenten davant nostre i l’alegria és immensa. Sentim diferent. Pensem i actuem diferent, doncs, per què no obrir noves portes a la nostra vida si ja estem preparats i disposats a fer-ho?

En el nostre dia a dia, estem oberts a tots, tenim ganes de servir a la Creació, a la Voluntat Divina, malgrat tot, sentim la necessitat d’arrecerar-nos a la nostra closca i, per moments, convertir-nos amb el ser cargol per a rebre més informació sobre el nostre caminar i direcció a seguir a partir d’ara. És com si ens truquessin per telèfon i haguéssim d’anar al despatx per a parlar amb tranquil•litat. Tanquem la porta i ho fem. Doncs així és en moments com aquests. Necessitem fer nous acords amb nosaltres mateixos. Necessitem que “ningú ens interrompi” perquè necessitem prendre decisions importants per a la nostra vida a partir d’ara. Per això necessitem la closca, per a sentir qui som nosaltres i continuar el nostre camí d’integritat i connectar amb el Déu que cadascú és. Estem oberts a la gent, però necessitem, degut que vivim en una dualitat, reafirmar la nostra espiritualitat i així, poder ajudar millor encara, a tots aquells que ens envolten, començant per a nosaltres mateixos.

Quan estem de servei de la Font Creadora de tota Vida permanentment, necessitem alimentar-nos d’aquests espais íntims, únics, on la Família es reuneix. La Llar es reuneix i compartim l’Amor existent en ell. Amb ell, ens adonem què fer a partir d’ara i recuperem el coratge, la fortalesa i la visió clara per a continuar amb el què hem vingut a fer.

No estem enfadats amb ningú, només són moments de recés per a saber que estem ben arrelats a la nostra espiritualitat.

En el fons, és el que som, sers espirituals amb una funció divina en aquesta dimensió de densitat.

En moments del Gran Canvi, necessitem el nostre espai per a créixer rectes i poder donar fruits abundosos cada vegada que arribi el nostre moment.

Tot va bé i el nostre amor és immens. Fins i tot en els instants d’arrecerament irradiem la nostra estima i compassió amb una força inusual vers tot l’univers.

Escoltem el nostre cor, que ell ens dirà.