Treure''m la motxilla del passat

En aquests moments sento un gran alliberament, com em va dir una amistat en relació a aquests temps, sento com si em tragués la motxilla del meu passat per a començar de nou, una nova vida sent jo.

Sento com si em trobés a la sortida d’un túnel, hagués deixat enrere una manera de ser i viure seguint uns anhels, i hagués arribat a la llum, a la claror, a l’inici de la realització de tot el que durant anys he anat sentint que volia fer i havia de fer.

Sento una força dins meu, un convenciment manifestat a flor de pell que em parla del moment tant esperat ja ha arribat.

He deixat enrere tot un camí ple d’experiències i sentiments manifestats, o reprimits en el seu moment, que han permès que ara pugui arribar a reconèixer el meu veritable ser i l’essència que estic feta. Sé qui sóc i cap a on vaig, i tot això no hagués pogut arribar a sentir i saber sense la mancança i les suposades adversitats trobades al llarg de la meva vida actual. Tot ha tingut un sentit per a la meva ànima, encara que a vegades no era,potser, conscient del què em succeïa.

Ara em trobo davant la llum, l’espai que em permetrà portar a terme la meva voluntat, el què he vingut a fer i poder compartir la meva vida amorosament, segons el que sentia. No ha estat desamor, sinó aprenentatge, per a poder avançar en el túnel que em podia arribar a trobar, encara que no sempre ha estat així.

Des de fa anys cap a aquí, la meva vida no és la que era. Jo no sóc qui era. Estic content d’arribar on he arribat a cada ara viscut. He seguit un procés fins a adonar-me que res és el que sembla en la nostra dimensió, i que tot el que vivim és fruit d’una intencionalitat divina, amorosa, que amb els anys, donen la raó a tot el que va ser degut que el nostre cor arriba a sentir l’amor i una plena calma i tranquil•litat d’esperit. Tot està en harmonia, en ordre. Tot va bé.

Ara, em trobo alliberat pel camí realitzat del despertar. ara sento que com no ho havia sentit fins ara, la força i el convenciment que és possible la meva voluntat, abraçada per la consciència adquirida del procés de l’Ascensió.

Em sento lleuger i com si un pes feixuc se m’hagués tret de sobre. Em sento preparat pel que ha de ser. Em sento content i segur que els meus anhels de fa anys, ara es començaran a fer realitat tal com crec que ha de ser segons la plenitud del meu ser.

És una sensació d’iniciar una nova vida segons el previst.

Es té la sensació que ara és possible , i que tot el que veig, en aquest final del túnel, ja en la claror, està allà per a mi, podent veure allò que el meu cor desitja, materialitzat. La Llar i jo som Un.

Sento l’alegria, l’emoció i la satisfacció d’haver arribat fins aquí i la il•lusió de començar a donar aquests passos segons sento que han de ser.

Ara sí estic molt a prop. Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient i sentint al llarg dels anys.

Han estat temps de deixar allò que no ens deixava ser nosaltres i poder manifestar-nos amb tot el nostre resplendor.

Dono gràcies als meus germans de la Llum per ser al meu costat durant tot aquest temps, al meu estimat Mestre i amic, i al Pare per ser en mi i permetre que jo el pogués arribar a sentir quan el necessitava.

Ara jo sé que Jo Sóc Divinitat aquí a la Terra.

Ara sé que Jo Sóc Llum i Amor.

Gràcies per tot, per tots, per ser-hi i per mi.

Gràcies.