Sentir qui som

Sento l’amor com corra per les meves venes, corretejant, entrant i sortint pels pors de la meva pell.

Una suau pluja de llum divina banya el meu cor, jugant per tot ell, el flux de l’amor que allunya tota presència absenta d’ell. El meu cos rejovenit, ple de salut i alegria, vessa el meu ser la seva presència radiant davant el nou dia ofert per a la meva ànima. Regal procedent de la Llar a la qual pertany, m’encoratja a seguir a l’ara i sentir la majestuositat de cada instant on el meu cor batega per suggerències del guió establert.

Em desplaço per la jornada terrenal dins del meu paradís. Floreix la saviesa de la meva essència al comprendre el meu entorn, cada situació i persona.

Sento el meu cor bategar els impulsos de la creació i bombejar el meu potencial espiritual vers els pors de la meva pell. Les meves cèl•lules festegen amb l’essència de la qual són creades, procedents de l’amor pur i incondicional de la Font Creadora de Vida, que les abraça i senten la plenitud de ser. Així tot el meu cos mostra aquesta eternitat de la meva essència.

Veig l’entorn que m’envolta com alguna cosa rígida, estàtica i limitada degut a la seva naturalesa de matèria, però quan miro al meu interior sento la immensitat de la llibertat i la presència de la Llar i tota la meva Família plena de Llum i Amor irradiant la seva presència cap a mi i cadascú dels presents en aquest instant. És un món, una dimensió il•limitada habitada per la nostra veritable naturalesa. Alguns dels presents pertanyen, al igual que jo en aquests instants, a aquest planeta anomenat Terra.

Sento la plenitud en mi i l’agraïment d’estar on em trobo, així com el fet de viure aquesta experiència al servei de la Divinitat Universal.

El meu interior pertany a les altres esferes de la Llum, al servei de la Llum i l’Amor, sent canal en aquesta dimensió per a activar el Despertar i la Voluntat Divina en aquest període en el qual em trobo de nom vida.

Sento l’impuls d’irradiar i transmetre aquest Sentir als meus companys de viatge, a la humanitat.

Sento la serena vocació de descobrir i alliberar la veritable naturalesa de la nostra biologia i el nostre ser. Les nostres ànimes reclamen cada vegada amb més força i nitidesa la seva presència a cada matèria vivent. Demana ser alliberada i escoltada a través del nostre cor. Aquest ens parla amb veu alta i ferma. La seva veu ressona a cada cèl•lula, cada part del nostre ser, vibrant i sentint-nos atrets vers unes portes que fins ara estaven tancades i necessitaven ser obertes per a poder respirar i recuperar el nostre estat inicial, recordant la nostra essència divina com quan ens trobàvem a la Llar. Per això, el nostre interior s’expandeix cada vegada més. Sento la ingravidesa del nostre ser quan ens dirigim vers l’Ascensió de la nostra ànima.

Quan obrim les portes de l’espiritualitat, de la nostra integritat, ens unim amb el fi de la Creació i l’Energia que ens empeny a donar aquests passos ferms i alegres, alhora, cap el veritable objectiu de la nostra existència. No es terrenal, sinó divina, i per tant, els nostres interessos que ens porten al nostre interior, procedeixen de l’Amor que hi ha en cadascú de nosaltres.

L’Amor obra les portes i eixampla i aplana el camí a seguir. A cada passa donada aquest es va il•luminant i anem veient a més sers que ens acompanyen i es troben a ambdós costats del camí, somrient, irradiant el seu amor incondicional vers nosaltres. Avancem i anem sentint l’il•limitat de la nostra essència. Tot el que pertany al racional desapareix i sentim d’una manera forta i visceral el benestar, la pau, la sensació de desaferrament i el lliurar-nos i deixar-nos anar a les mans d’aquest flux amorós, aquesta sensació de qui som en veritat. Sentim l’Amor diví, més allà del conegut en la nostra dimensió del dia a dia, dels sers que ens acompanyen indicant-nos el camí a seguir. És llavors, quan perdem totes les pors i ens abandonem a les mans de qui ens ha creat. Llavors ens adonem que res hem de témer i que tot se’ns donarà. És llavors quan la vida pren un altre caire en relació a l’aprés a la nostra terrenalitat. Res és el que sembla. Tot és. Tot ho tenim. Tot està en perfecte ordre i harmonia. Tot és Amor i Benestar.

Aquest és el nostre estat per naturalesa. No és una fugida de la realitat, sinó el ple contacte amb ella, amb qui som en veritat.

He arribat a sentir aquest estat i permanentment. He arribat a adonar-me del veritable ser que sóc, i amb tota humilitat i respecte per cadascú de vosaltres us diré que vosaltres també podeu arribar a sentir el que jo sento, perquè no hi ha diferència entre vosaltres i jo des de la Llar. Sóc un de vosaltres. No temeu. Obriu-vos i deixeu anar tots aquells aferraments que no us permeten sentir la pau, l’amor i la despreocupació, sabent que tu ets un ser diví, i que la teva divinitat, una amb la Divinitat Universal, et portarà a materialitzar allò que has vingut a fer, obtenint tot el necessari pel teu camí. Res has de témer.

Obra’t! Deixa’t anar! i sent la immensa pau i serenitat en el teu interior, passi el que passi a la teva vida actual.

Deixa que Déu en tu es manifesti.

Sent al veritable ser que ets.

Sent la sensació d’estar bé estant amb tu mateix/a, anant al teu interior i sentint el silenci i el flux de l’amor recorrent les teves venes, les teves extremitats, el teu cos i cada una de les teves cèl•lules. Les regaràs amb l’aigua beneïda de la perfecta salut. Tot flueix.

Tu ets el Déu en tu manifestant-se ara i aquí.

Una vegada, el Mestre Jesús em va dir:

- Quina diferència hi ha entre dues gotes d’aigua? Així som tu i jo, Un amb el Pare.

Així som tu i jo, qui estàs llegint aquestes paraules. Quan una gota s’uneix a una altra, pren més força i més consistència per a recórrer el camí i arribar al fi del pactat. Jo estic a punt. Aquí estic esperant-te fent el meu camí. No temis. Endavant! Tu pots!

Mai has estat sol/a, ni ho estàs sent ara.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.