dijous, 10 de març del 2011

Més enllà de l'essència humana


Més enllà dels núvols, allà hi sóc.
Visc en la matèria però estic arreu de la història, on la meva ànima ha experimentat vivències d’aquesta dimensió, deixant les seves energies.
Sóc terra i la resta d’elements. Sóc part integrada d’aquest planeta.
Sóc energia, llum i presència al llarg del temps i la Creació.
Sóc divinitat en la forma humana, fent que no sempre sigui acceptat i comprès pel que dic i faig.
Visc en un entorn on la densitat està fortament impregnada a la consciència cel•lular.
L’Amor de la meva essència abraça a tots aquells que se m’apropen. Les meves paraules, gests, obres i pensaments, surten de mi, però no sóc jo qui es manifesta. Em veuen a mi, però no sóc jo, sinó la divinitat que habita en mi. Jo Sóc Déu, i Déu-en-mi em guia i obra a través del meu ser. Jo Sóc qui Jo Sóc.
Us expresso allò que cadascú és i pot manifestar si es predisposa i s’obra a “allò que ha de ser”.
Tots pertanyem a un Gran Pla Diví, i aquest no serà possible si cadascú no obra el seu cor i aporta la seva llum i la seva energia amorosa. Déu, llavors, començarà a manifestar-se a través teu.
Ets un ser diví, però no tots sou conscients d’aquesta manifestació. Molts heu arribat a escoltar que sou Déu, però encara, són pocs els que tenen la plena consciència de la seva divinitat.
L’evolució ens porta que cada vegada siguin més sers humans els que despertin a la seva divinitat, però de moment, el Gran Pla Diví segueix el seu curs perquè arribi el dia que tots ens reconeixerem i sabrem qui som i qui és cadascú que ens envolta per la seva Llum i les vibracions de les seves energies.
En el seu moment vaig ser instruït per sers de Llum al servei del Pare. En el seu moment vaig accedir a aquesta instrucció per part del món de la Llum.
Quan, ja fa anys enrere, vaig voler anar a Perú per a ser instruït per un xaman dels Andes, se’m va dir que “Ell” ja m’ensenyaria el que volia anar a buscar allà. Així va ser. Encara més he rebut, molt més del que m’hagués pogut imaginar en aquell moment.
El sentit de la vida consisteix en adonar-te de l’evolució de la teva ànima, i que aquesta és fruit de seguir el camí del recordar qui ets, d’obrir les portes de la teva “Connexió Divina”, produint-se una sanació del ser a nivells profunds, reestructurant tota la consciència molecular, cel•lular, i per tant, l’ADN.
Aquesta Connexió amb la teva divinitat et facilitarà el camí tan esperat de la felicitat, amor, plenitud, benestar i sanació a tots els nivells.
Només hi ha un camí en la nostra vida, i és el de l’Amor. Aquest Amor es va intensificant i purificant quan més recordis qui ets i Déu es manifesti a través teu.
El teu potencial espiritual és gran, podent-lo aplicar en el teu dia a dia, perquè tu ets la divinitat humanitzada. Què és el que no pot fer Déu?, per tant, què és el que no pots fer tu?
Quan més connectis amb la teva veritable essència, la teva vida anirà prenent sentit i t’adonaràs que tot el que tens, t’envolta i vius és Amor. Ell és present en tot el que existeix perquè és fruit de la Voluntat Divina en tu. La teva ànima evoluciona, i necessita, just, això que estàs vivint. Què aprens del present? A més aprenentatge, més consciència; a més aplicació del que reps i se’t dóna, més saviesa hi haurà en tu.
Tu ets Amor i Llum. Sigues tu!!