dijous, 20 de maig del 2010

Una mort anunciada


Les noves energies de la nova Terra ens van convidar a deixar de ser qui no érem i mostrar-nos segons la naturalesa estel•lar de la nostra divinitat. Durant anys, per a alguns de nosaltres molts, hem actuat i hem caminat cap el despertar de la nostra consciència i obertura del cor. La pols del camí i el sender fangós de les pors ens han impedit poder veure clar però confiant, alhora, que ens trobàvem en el camí i la direcció correcta i adequada.
Hem canviat moltes vegades de domicili per a poder trobar aquell que ens fos assequible per a portar a terme el que havíem vingut a fer, però el nostre cor ens deia, després de estar poc temps instal•lats en el nou espai que havíem de tornar a fer les maletes perquè només era un lloc de pas i les energies que allà trobàvem no eren les adequades per a la nostra manifestació.
He canviat moltes vegades de residència. No estava més d’un any i mig, dos, excepte en les darreres que he estat nou i deu anys respectivament, dins d’una mateixa població. Ara em trobo en un nou indret on el meu cor em diu que em permetrà donar nous passos cap a la manifestació del nou ser espiritual que hi ha en mi, després de transcendir la terrenalitat. Com vaig llegir fa pocs dies en una altre ser que com jo hem arribat a aquest punt, “visitem més sovint la nostra veritable llar d’on tots procedim, i a més a més, els nostres acompanyants de la llum ens conviden que ho fem”.
Em trobo en aquesta dimensió on vaig accedir venir, i estant aquí, sóc qui sóc, en companyia de la Llum i l’Amor de la vibració de la qual procedeixo i sóc abraçat a cada instant.
Fa poc que una amistat em va dir: “Jordi, camines diferent. Ja no camines com abans”, mentre passejàvem un al costat de l’altre, amb les muntanyes del Montseny (Barcelona) de fons en un paisatge verd de camps i on la vista es perdia a l’horitzó, sentint els ocells a cada passa que donàvem.
És cert, no “camino” com abans. El ser que havia en mi ha mort. La resurrecció del veritable ser que hi ha en mi s’està mostrant i cada vegada ho farà més, manifestant-se amb tot el seu resplendor. El cor és la guia del nou ser humà que habita i habitarà la Terra. Les morts són nombroses al llarg de la nostre planeta. Són cors tancats que necessiten “un temps de reflexió i veure clar” per a tornar sent ells.
Estimats lectors, qui us ha escrit fins ara no és el mateix que qui escriu aquestes paraules. Sé que no és el darrer lloc on estaré. Sé que encara aniré a un altre i aquest cop, sí que serà l’harmonia total amb el meu entorn. Mentre, aquí on sóc ara, em permet obrir noves portes cap a la meva plena realització. Se m’està preparant el terreny per a la meva eclosió. El que he vingut a fer, molt aviat podrà veure’s d’una manera clara, constant i absoluta. Tota la preparació feta fins ara m’ha portat a tots els canvis i anades i vingudes d’aquí cap a allà. A cada pas i lloc on arribava he plantat la meva llavor, però en tots els llocs, he acabat “sent expulsat”. Les energies d’allà no eren les adequades per a mi per a instal•lar-me d’una manera definitiva. El meu cor em diu que aquest lloc existeix, però que encara hauré d’esperar no gaire, on d’aquí a poc, arribaré on poder arrelar les meves energies conjuntament amb d’altres, on ens reconeixerem per les nostres vibracions i els nostres cors seran un.
Els temps canvien i molts de nosaltres hem hagut de morir i acomiadar-nos de tot allò que no ens pertanyia per naturalesa. Ho hem intentat però cada cop “se’ns treia” degut a la incomprensió i incompatibilitat amb la nostra manera de ser. Hem intentat sembrar, però les llavors brotades no han donat els fruits que nosaltres voldríem, per això, els nostres estimats germans de la Llum, que tan agraït estic de les seves presències i intervencions realitzades a la meva vida, al meu ser, ens han acompanyat en tots aquests viatges de població en població, del mar a la muntanya, del sud cap el nord i de l’interior cap a la costa.
Hem viatjat buscant el nostre indret, el nostre espai per a instal•lar-nos definitivament, però les energies que hem anat trobant no han estat les adequades en relació a les nostres vibracions. Allà on anàvem eren més denses a les nostres i ens hem sentit malament. Ara, sento el meu cor que em diu que la propera ja serà la bona, però de moment, em trobo a les portes d’una nova vida i manera de “caminar”, on jo sóc i seré jo; on podré manifestar-me tal com sóc i poder sentir la plenitud realitzada segons el que he vingut a fer. Fins ara he anat posant la meva llum i el meu amor allà on he anat, adonant-me que eren llocs, on precisament necessitaven d’ella. Era un far de llum en un lloc de foscor. Ara aniré, en la resurrecció on hem trobo, a un espai on les portes s’obriran de bat a bat, sense esforç i segons la meva voluntat.
La meva vida continua i continuarà, i a més a més, vull continuar vivint en aquesta dimensió, perquè encara hi ha molt a fer, però tot serà diferent, perquè les energies d’aquests temps en els quals ens trobem em permetran mostrar la meva divinitat segons la Llar d’on procedeixo. Fa anys que estic en el camí de l’ascensió, però ara ha arribat l’hora de començar a gaudir tal com la meva essència creu que ha de fer-ho.
El camí em porta a nous horitzons, noves terres i sento, en el més profund del meu cor, que em dirigeixo cap el meu arrelament en un espai de la natura envoltat d’energies, de sers que com jo, les nostres vibracions puguin ser expressades, compreses i tinguin un lloc on manifestar-se i ser acceptades.
Els nous temps comporten una mort per a poder ressuscitar i enlairar els nostres esperits i poder obrir els nostres cors plenament, acabant de portar a terme allò que cadascú ha vingut a fer.
Sento la nova vida en mi, alliberat de tota terrenalitat, transcendint la densitat i enlairant el meu esperit, obrint les portes de la Unicitat amb la meva veritable Llar, la Llar espiritual.
El meu cor em parla alt i clar. He anat trobant àngels encarnats en el meu procés i els agraeixo les seves intervencions i consells en moments determinats.
Continuaré escrivint i fent allò que el meu cor em dicti. La meva vida ha canviat de ritme i estil . Encara canviarà més.
Una vida ha acabat per a entrar en una altra de plena Llum, Amor i energies adequades a la meva ànima on el meu ser podrà expressar-se en lo il•limitat de la seva essència.
Els nous temps ens porten a cadascú en el seu lloc, segons el seu grau d’ascensió i la vibració de les seves energies. Ha arribat l’hora d’estar cadascú en el seu lloc. Molts de vosaltres noteu com el vostre cor us parla i sentiu que “aviat” fareu un gran canvi a la vostra vida. Deixeu-vos emportar per aquest flux emanat de la Llar d’on proveniu i escolteu el vostre cor, perquè aquest us portarà a l’espai que necessiteu per a reposar i actuar les vostres noves energies enlairades pel vostre despertar de la consciència i enlairament de les vostres, també, vibracions. Jo el noto i em deixo emportar per arribar al meu espai.
Qui us escriu ja no és qui us escrivia, i potser alguns de vosaltres ja haureu notat aquest nou ser que s’ha manifestat a través dels seus darrers escrits, d’un temps cap a aquí.
Obriu i escolteu el vostre cor, que ell us portarà al vostre lloc perquè el vostre esperit i el vostre ser puguin sentir-se a gust i sentir l’harmonia i la plenitud del veritable ser que sou i la presència de la vostra “Llar” d’on procediu.
La mort, a molts us truca la porta. Obriu-la i no temeu perquè sereu portats cap el vostre major bé.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.