El primer pas és el voler.
El segon la predisposició, i el tercer, l’acció.
En aquests moments on la Terra està canviant i el ser humà es veu involucrat en aquest procés de transformació interior, un arriba a preguntar-se, degut al que està vivint, que la seva vida no té sentit o està fart de la manera que la viu.
Què puc fer? – es pregunta.
Bé, arribat a aquest punt de donar-se compte que el que viu i com ho viu no li satisfà, el nostre ser humà es troba davant la porta adequada per a poder deixar enrere una manera de ser i de viure. Sí, dic ser, perquè per a realitzar un canvi, un ha de deixar de ser el que va ser per a mostrar al veritable ser que se és o apropar-se una mica més a la seva veritable naturalesa com a ser espiritual que és.
Primer punt:Voler.
Un ja vol, però no canviar, llavors ens trobem davant d’un dilema perquè no podem canviar si no deixem anar “alguna cosa” o “una manera de ser” que no ens ha portat a cap estat de benestar. Vols o no vols? Si realment vols has de ser el suficientment flexiu per a no aferrar-te a una manera de pensar, sentir i actuar. Aquí, llavors, entrem en el segon punt: la predisposició.
No podem canviar si volem, sinó ens predisposem. Hem d’estar el suficientment oberts i humils per a reconèixer que, en el fons,en algun nivell no ens estimem el suficient. Hem d’acceptar que el que expressàvem i la manera que ho fèiem no era el més adequat per a nosaltres. No podem voler al no reconèixer, ni acceptar, ni, en una paraula, predisposar-nos a ser diferents.
La predisposició consisteix en un acte de profund “deixar-se anar i obrir-se” a noves maneres més en acord a la nostra naturalesa. Som Llum i Amor. Som consciencia, i per tant, hem d’obrir-nos a noves maneres de veure la vida i sentir la nostra essència amorosa a través, per exemple, de la meditació.
No podem voler viure en la prosperitat si no ens predisposem a allunyar els nostres pensaments i creences basades en la mancança i la misèria.
Si realment veiem clar que hem de canviar i ens predisposem, llavors ve la següent fase, que és l’acció.
Què puc fer per a donar aquests canvis? Què haig de canviar de mi? Ser actiu és treballar-se amb un mateix per a ser més amorós. Sí, perquè amb l’amor les teves relacions aniran millor, la teva capacitat d’atracció de la prosperitat serà major, els teus èxits també, perquè una persona que s’estima, que es creu mereixedora i se sent agraïda per la vida que viu, obra les portes del benestar a la seva vida. Què puc fer per a estimar-me més? Què tal si comences obrint el teu cor i portant a terme allò que et dicta?Què et sembla si no li dones tantes voltes al cap i flueixes més per la vida? Què et sembla si vas al teu interior i connectes amb les teves capacitats innates que hi ha en tu com a ser espiritual que ets? Començant a no criticar ni jutjar pot ser un bon principi. Començant a tenir més esperances i a no rondinar o enfadar-se també és un bon remei. Seguir amb no aferrar-se a les velles idees de la teva educació et permetrà alliberar-te d’uns lligams emocionals, socials, religiosos i polítics que et permetran ser tu.
Voler, predisposar-se i acció són pilars bàsics per a començar a caminar pel sender de la teva realització. Per descomptat que hi ha d’altres, però comencem per aquests, i el contingut de cadascun el trobaràs en el teu interior.
El viatge del canvi es comença anant a l’interior de cadascú. En la quietud i el silenci es troben les respostes de la nostra vida. Hem de familiaritzar-nos amb qui som i acceptar-nos tal com som. És, també, un bon principi.
Mai és tard per a començar a ser un mateix. La nostra ànima no té límits, per tant, l’edat no compta a l’hora de ser un. Quan més siguem nosaltres, més íntegres serem i més amorosos ens mostrarem. Quan més tinguem integrats en el nostre interior l’amor, la bondat, la compassió, la comprensió i l’acceptació, més la vida ens somriurà i trobarem el sentit d’ella, el veritable sentit de la nostra existència. Més gaudirem del nostre estar en aquest planeta anomenat Terra. Així, més sentirem a Déu dins nostre i més el manifestarem.
L’acció comporta no sempre, anar d’aquí cap a allà, sinó que, a vegades, representa saber estar quiet i callat escoltant la veu del nostre cor. Entrar en acció representa fer tot allò que ens porti cap a la nostra plena manifestació i realització.
El camí de l’Ascensió consisteix en anar recordant qui ets tu en veritat i permetre que el veritable ser que hi ha en tu pugui mostrar-se lliurement en el món que et trobes.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
El segon la predisposició, i el tercer, l’acció.
En aquests moments on la Terra està canviant i el ser humà es veu involucrat en aquest procés de transformació interior, un arriba a preguntar-se, degut al que està vivint, que la seva vida no té sentit o està fart de la manera que la viu.
Què puc fer? – es pregunta.
Bé, arribat a aquest punt de donar-se compte que el que viu i com ho viu no li satisfà, el nostre ser humà es troba davant la porta adequada per a poder deixar enrere una manera de ser i de viure. Sí, dic ser, perquè per a realitzar un canvi, un ha de deixar de ser el que va ser per a mostrar al veritable ser que se és o apropar-se una mica més a la seva veritable naturalesa com a ser espiritual que és.
Primer punt:Voler.
Un ja vol, però no canviar, llavors ens trobem davant d’un dilema perquè no podem canviar si no deixem anar “alguna cosa” o “una manera de ser” que no ens ha portat a cap estat de benestar. Vols o no vols? Si realment vols has de ser el suficientment flexiu per a no aferrar-te a una manera de pensar, sentir i actuar. Aquí, llavors, entrem en el segon punt: la predisposició.
No podem canviar si volem, sinó ens predisposem. Hem d’estar el suficientment oberts i humils per a reconèixer que, en el fons,en algun nivell no ens estimem el suficient. Hem d’acceptar que el que expressàvem i la manera que ho fèiem no era el més adequat per a nosaltres. No podem voler al no reconèixer, ni acceptar, ni, en una paraula, predisposar-nos a ser diferents.
La predisposició consisteix en un acte de profund “deixar-se anar i obrir-se” a noves maneres més en acord a la nostra naturalesa. Som Llum i Amor. Som consciencia, i per tant, hem d’obrir-nos a noves maneres de veure la vida i sentir la nostra essència amorosa a través, per exemple, de la meditació.
No podem voler viure en la prosperitat si no ens predisposem a allunyar els nostres pensaments i creences basades en la mancança i la misèria.
Si realment veiem clar que hem de canviar i ens predisposem, llavors ve la següent fase, que és l’acció.
Què puc fer per a donar aquests canvis? Què haig de canviar de mi? Ser actiu és treballar-se amb un mateix per a ser més amorós. Sí, perquè amb l’amor les teves relacions aniran millor, la teva capacitat d’atracció de la prosperitat serà major, els teus èxits també, perquè una persona que s’estima, que es creu mereixedora i se sent agraïda per la vida que viu, obra les portes del benestar a la seva vida. Què puc fer per a estimar-me més? Què tal si comences obrint el teu cor i portant a terme allò que et dicta?Què et sembla si no li dones tantes voltes al cap i flueixes més per la vida? Què et sembla si vas al teu interior i connectes amb les teves capacitats innates que hi ha en tu com a ser espiritual que ets? Començant a no criticar ni jutjar pot ser un bon principi. Començant a tenir més esperances i a no rondinar o enfadar-se també és un bon remei. Seguir amb no aferrar-se a les velles idees de la teva educació et permetrà alliberar-te d’uns lligams emocionals, socials, religiosos i polítics que et permetran ser tu.
Voler, predisposar-se i acció són pilars bàsics per a començar a caminar pel sender de la teva realització. Per descomptat que hi ha d’altres, però comencem per aquests, i el contingut de cadascun el trobaràs en el teu interior.
El viatge del canvi es comença anant a l’interior de cadascú. En la quietud i el silenci es troben les respostes de la nostra vida. Hem de familiaritzar-nos amb qui som i acceptar-nos tal com som. És, també, un bon principi.
Mai és tard per a començar a ser un mateix. La nostra ànima no té límits, per tant, l’edat no compta a l’hora de ser un. Quan més siguem nosaltres, més íntegres serem i més amorosos ens mostrarem. Quan més tinguem integrats en el nostre interior l’amor, la bondat, la compassió, la comprensió i l’acceptació, més la vida ens somriurà i trobarem el sentit d’ella, el veritable sentit de la nostra existència. Més gaudirem del nostre estar en aquest planeta anomenat Terra. Així, més sentirem a Déu dins nostre i més el manifestarem.
L’acció comporta no sempre, anar d’aquí cap a allà, sinó que, a vegades, representa saber estar quiet i callat escoltant la veu del nostre cor. Entrar en acció representa fer tot allò que ens porti cap a la nostra plena manifestació i realització.
El camí de l’Ascensió consisteix en anar recordant qui ets tu en veritat i permetre que el veritable ser que hi ha en tu pugui mostrar-se lliurement en el món que et trobes.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada