A mesura que hom es va endinsant en el camí del recordar qui és i comença a experimentar sensacions “diferents”, tant en el seu cos com interiorment, va notant la immensitat del ser que és. Apareixen sensacions i percepcions més enllà de tota connotació terrenal, com si un món aparegués en mig del seu camí invisible fins el moment. Quan algú es lliura a l’experiència de l’autoconeixement, sense por, i amb la confiança necessària per a saber que res li passarà i lliurant-se del tot al flux de la vida, és quan s’adona que el món que viu no és el real, i que les portes obertes degut a la connexió interior agafa el sentit del per què ha viscut fins ara i cap a on es dirigeix la seva ànima. De sobte, tot es manifesta d’una manera nítida i clara i el món deixa de ser vist amb els ulls i sentits físics, degut que el món d’on pertany és molt més gratificant i amorós del que ha viscut durant tot el seu passat. El present agafa el protagonisme de la seva vida i la immensitat del seu interior el fa adonar de la divinitat que s`és.
Quan hom arriba a aquest punt on tot es veu des de la vessant espiritual, i d’una manera objectiva, llavors apareix la visió general, i no parcial i subjectiva de tot el que li ha passat o li està passant a la seva vida. Tot canvia. Tot té sentit. Tot està en perfecte ordre i segueix un Pla d’Ordre Superior, diguem-li Pla Diví, on tots estem interrelacionats i som peça clau per a tot aquell que és al nostre costat i tot l’existent en el nostre planeta.
Sentir la naturalesa que som i la nostra veritable essència ens permetrà deixar de preguntar-nos molts per quès de la nostra vida i l’interès en un futur. Tot és ara. Tot és present. No hem estat ni serem. En tot moment som, i la nostra presència conscient en el nostre dia a dia, ens permetrà fluir per la vida, perquè ens adonarem que les aigües en les quals ens trobem, ens porten al major bé del nostre ser, la humanitat i el planeta Terra. Tot recobra el sentit perdut o oblidat al llarg dels anys.
Tot es troba en el teu interior, en la teva essència. Tota la saviesa de la Creació es troba dins teu. Totes les respostes a les preguntes que t’has fet fins ara, t’estàs fent o et faràs es troben arrecerades dins teu, només cal que trobis el sender adequat de quietud, silenci i predisposició i les teves percepcions innates del veritable ser que ets s’obriran per a conduir-te a la saviesa que hi ha en tu, connectant-te amb el ser multidimensional que ets. Tu ets el Tot. Tu ets l’essència de l’Univers i del sentit de la vida arreu d’ell. Tu ets el sentit de la nostra existència. Tot és. Tot flueix. Tot és harmonia, pau i amor. Quan així arribes a sentir el teu ser, et converteixes amb el més preuat de tot el que existeix, en Amor. L’Amor és el que dóna sentit a la nostra vida i et fa connectar amb la teva veritable Llar, amb el lloc d’on pertanys.
Tu no ets forma, ets esperit.
Avancem entre l’oblit i una vida creada pels altres. Ens identifiquem amb ella, i llavors, el dolor apareix en nosaltres. Ens identifiquem amb tot l’establert però el nostre cor ens parla d’un altre món diferent. Acceptem el que vivim i ens oblidem que som divins.
El camí del despertar la consciència és el camí de recordar qui som. Viure i evolucionar és recordar qui som, i una vegada hem despertat d’aquesta somnolència, ens adonem, segons el grau evolutiu de cadascú, que tot el que necessites per a ser tu ja ho tens. Només cal anar al teu interior i sentir l’amor dins teu. No has vingut aquí sense el llibre d’instruccions. Ara que ja ets conscient que el tens, només cal que el llegeixis i permetre que tot sigui segons la teva Voluntat, Una amb la de la Font Creadora de tota Vida. Tu ets aquesta Font. Tu ets Déu.
Sentir el veritable ser que ets et portarà cap a la teva realització. El teu cor et parlarà clar i alt i et guiarà en el camí cap a la teva divinitat.
Ens trobem en temps de treure la pols i sanar la nostra existència. Ens trobem en temps de despertar i manifestar al veritable ser que som. La nostra Llum i el nostre Amor ens obrirà les portes de la sanació a les nostres vides i la dels altres. Tot comença per tu. Tu ets un pilar dels nous temps. Saber qui ets farà enlairar la teva ànima i sentir al Déu que hi ha en tu.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Quan hom arriba a aquest punt on tot es veu des de la vessant espiritual, i d’una manera objectiva, llavors apareix la visió general, i no parcial i subjectiva de tot el que li ha passat o li està passant a la seva vida. Tot canvia. Tot té sentit. Tot està en perfecte ordre i segueix un Pla d’Ordre Superior, diguem-li Pla Diví, on tots estem interrelacionats i som peça clau per a tot aquell que és al nostre costat i tot l’existent en el nostre planeta.
Sentir la naturalesa que som i la nostra veritable essència ens permetrà deixar de preguntar-nos molts per quès de la nostra vida i l’interès en un futur. Tot és ara. Tot és present. No hem estat ni serem. En tot moment som, i la nostra presència conscient en el nostre dia a dia, ens permetrà fluir per la vida, perquè ens adonarem que les aigües en les quals ens trobem, ens porten al major bé del nostre ser, la humanitat i el planeta Terra. Tot recobra el sentit perdut o oblidat al llarg dels anys.
Tot es troba en el teu interior, en la teva essència. Tota la saviesa de la Creació es troba dins teu. Totes les respostes a les preguntes que t’has fet fins ara, t’estàs fent o et faràs es troben arrecerades dins teu, només cal que trobis el sender adequat de quietud, silenci i predisposició i les teves percepcions innates del veritable ser que ets s’obriran per a conduir-te a la saviesa que hi ha en tu, connectant-te amb el ser multidimensional que ets. Tu ets el Tot. Tu ets l’essència de l’Univers i del sentit de la vida arreu d’ell. Tu ets el sentit de la nostra existència. Tot és. Tot flueix. Tot és harmonia, pau i amor. Quan així arribes a sentir el teu ser, et converteixes amb el més preuat de tot el que existeix, en Amor. L’Amor és el que dóna sentit a la nostra vida i et fa connectar amb la teva veritable Llar, amb el lloc d’on pertanys.
Tu no ets forma, ets esperit.
Avancem entre l’oblit i una vida creada pels altres. Ens identifiquem amb ella, i llavors, el dolor apareix en nosaltres. Ens identifiquem amb tot l’establert però el nostre cor ens parla d’un altre món diferent. Acceptem el que vivim i ens oblidem que som divins.
El camí del despertar la consciència és el camí de recordar qui som. Viure i evolucionar és recordar qui som, i una vegada hem despertat d’aquesta somnolència, ens adonem, segons el grau evolutiu de cadascú, que tot el que necessites per a ser tu ja ho tens. Només cal anar al teu interior i sentir l’amor dins teu. No has vingut aquí sense el llibre d’instruccions. Ara que ja ets conscient que el tens, només cal que el llegeixis i permetre que tot sigui segons la teva Voluntat, Una amb la de la Font Creadora de tota Vida. Tu ets aquesta Font. Tu ets Déu.
Sentir el veritable ser que ets et portarà cap a la teva realització. El teu cor et parlarà clar i alt i et guiarà en el camí cap a la teva divinitat.
Ens trobem en temps de treure la pols i sanar la nostra existència. Ens trobem en temps de despertar i manifestar al veritable ser que som. La nostra Llum i el nostre Amor ens obrirà les portes de la sanació a les nostres vides i la dels altres. Tot comença per tu. Tu ets un pilar dels nous temps. Saber qui ets farà enlairar la teva ànima i sentir al Déu que hi ha en tu.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada