Qualsevol moment és una bona oportunitat per a connectar amb mi mateix novament, i sentir i expressar la meva naturalesa espiritual sense anar enlloc. És una sensació agradable. El silenci és gratificant.
Tots podem cercar un moment per a estar sols, i és en un d’ell que he pogut prendre’m un te i deixar anar les meves emocions, plorar pel sentiment d’amor que m’ha envaït i sentir el que sentia sense la necessitat de controlar-me.
Els períodes que estic amb mi sento l’essència de la Llar d’on procedeixo. Hi ha tanta calma, pau, harmonia i amor en mi! Senzillament em quedo quiet per a sentir qui sóc jo.
Alguna cosa està succeint en mi, en el meu interior. Tot el que sento sembla notar-se amb més claredat i certesa. M’endinso en el món del meu interior i em sento infinit, lliure i en pau amb tot. Em sento Un amb l’expansió de l’univers i amb tot el que en ell existeix. Sento la força de la naturalesa divina que sóc. Sento Amor i amb grans desigs de poder-lo transmetre i fer-lo servir per a ajudar als altres.
Jo Sóc Llum i Amor en expansió. No sóc la limitació de la forma, sinó l’alliberament de l’esperit. Jo Sóc.
L’Amor allibera i equilibra. L’Amor és la clau perquè un sigui un mateix. La força de l’estima allibera a l’ànima captiva de qualsevol passat. Sentir aquesta energia alliberadora dins d’un mateix et permet mantenir la pau i la serenitat per a donar-nos que tot està bé i que nosaltres podem deixar enrere qualsevol situació que la nostra ment classifica com a dolorosa. No hi ha res que pugui alterar el nostre estat d’equilibri sentint i actuant des de l’amor. Qualsevol esdeveniment sorgit en el nostre dia a dia que no estigui en consonància amb la nostra voluntat, podem transmutar el seu contingut si deixem que l’amor intervingui. Des del cor i l’acceptació des de la consciència, aquestes situacions deixen de tenir un caire dramàtic i ens permeten enlairar-nos en el nostre camí si fluïm i no deixem que les resistències del nostre ego es manifestin.
El dolor és resistència apareguda, bé ara o des de fa temps i no li hem obert la porta perquè aquestes surtin de nosaltres. Mantenir la nostra postura de negació, enforteix les limitacions del veritable ser que som.
En els moments de quietud, silenci i connexió interior ens desprenem de tot allò que se’ns ha incrustat al llarg de la nostra identificació amb la forma, callant la nostra ment i alliberant la calidesa i saviesa del nostre cor. Llavors serem. Llavors sentirem i aprendrem.
Meditar, o aquests espais al llarg del dia d’interiorització, representen molt més que senzillament estar bé. Ens obren les portes de la nostra divinitat, arribant a ella cada vegada més a prop i, amb el temps, arribar-la a manifestar si avancem cap el nostre autoconeixement, despertant la nostra consciència espiritual.
Un silenci ens diu molt més sobre nosaltres que mil paraules. Estar sol a voluntat, permet a l’individuo ser ell i asserenar el seu esperit, enlairant-lo cap a la seva divinitat.
El que és important en nosaltres, no es troba en els llibres, sinó dins de cadascú. No cal haver estudiat moltes carreres i haver passat per la universitat durant molts anys, perquè d’aquí no s’obté la saviesa. Savi és aquell que es coneix i sap de la seva veritable naturalesa. És en la quietud i la solitud on ens trobarem i sabrem què fer amb nosaltres mateixos. Donar aquests passos depèn de cadascú, i el fet de donar-los i seguir la veu del nostre cor, ens permetrà arribar a la nostra realització i plenitud. Déu, llavors, es manifestarà en nosaltres cada cop més, perquè Ell es troba en tu, i quan més siguis tu, més aquesta part més amorosa i enlairada de tu podrà manifestar-se davant el món, i tots ens beneficiarem.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Tots podem cercar un moment per a estar sols, i és en un d’ell que he pogut prendre’m un te i deixar anar les meves emocions, plorar pel sentiment d’amor que m’ha envaït i sentir el que sentia sense la necessitat de controlar-me.
Els períodes que estic amb mi sento l’essència de la Llar d’on procedeixo. Hi ha tanta calma, pau, harmonia i amor en mi! Senzillament em quedo quiet per a sentir qui sóc jo.
Alguna cosa està succeint en mi, en el meu interior. Tot el que sento sembla notar-se amb més claredat i certesa. M’endinso en el món del meu interior i em sento infinit, lliure i en pau amb tot. Em sento Un amb l’expansió de l’univers i amb tot el que en ell existeix. Sento la força de la naturalesa divina que sóc. Sento Amor i amb grans desigs de poder-lo transmetre i fer-lo servir per a ajudar als altres.
Jo Sóc Llum i Amor en expansió. No sóc la limitació de la forma, sinó l’alliberament de l’esperit. Jo Sóc.
L’Amor allibera i equilibra. L’Amor és la clau perquè un sigui un mateix. La força de l’estima allibera a l’ànima captiva de qualsevol passat. Sentir aquesta energia alliberadora dins d’un mateix et permet mantenir la pau i la serenitat per a donar-nos que tot està bé i que nosaltres podem deixar enrere qualsevol situació que la nostra ment classifica com a dolorosa. No hi ha res que pugui alterar el nostre estat d’equilibri sentint i actuant des de l’amor. Qualsevol esdeveniment sorgit en el nostre dia a dia que no estigui en consonància amb la nostra voluntat, podem transmutar el seu contingut si deixem que l’amor intervingui. Des del cor i l’acceptació des de la consciència, aquestes situacions deixen de tenir un caire dramàtic i ens permeten enlairar-nos en el nostre camí si fluïm i no deixem que les resistències del nostre ego es manifestin.
El dolor és resistència apareguda, bé ara o des de fa temps i no li hem obert la porta perquè aquestes surtin de nosaltres. Mantenir la nostra postura de negació, enforteix les limitacions del veritable ser que som.
En els moments de quietud, silenci i connexió interior ens desprenem de tot allò que se’ns ha incrustat al llarg de la nostra identificació amb la forma, callant la nostra ment i alliberant la calidesa i saviesa del nostre cor. Llavors serem. Llavors sentirem i aprendrem.
Meditar, o aquests espais al llarg del dia d’interiorització, representen molt més que senzillament estar bé. Ens obren les portes de la nostra divinitat, arribant a ella cada vegada més a prop i, amb el temps, arribar-la a manifestar si avancem cap el nostre autoconeixement, despertant la nostra consciència espiritual.
Un silenci ens diu molt més sobre nosaltres que mil paraules. Estar sol a voluntat, permet a l’individuo ser ell i asserenar el seu esperit, enlairant-lo cap a la seva divinitat.
El que és important en nosaltres, no es troba en els llibres, sinó dins de cadascú. No cal haver estudiat moltes carreres i haver passat per la universitat durant molts anys, perquè d’aquí no s’obté la saviesa. Savi és aquell que es coneix i sap de la seva veritable naturalesa. És en la quietud i la solitud on ens trobarem i sabrem què fer amb nosaltres mateixos. Donar aquests passos depèn de cadascú, i el fet de donar-los i seguir la veu del nostre cor, ens permetrà arribar a la nostra realització i plenitud. Déu, llavors, es manifestarà en nosaltres cada cop més, perquè Ell es troba en tu, i quan més siguis tu, més aquesta part més amorosa i enlairada de tu podrà manifestar-se davant el món, i tots ens beneficiarem.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada