Passejo en mig de l’harmonia del bosc i la natura. La quietud aparent dels primers moments després de l’alba, quan els raigs del sol comencen a despuntar en aquest nou regal que la vida ens ofereix. Un nou dia em fa la salutació de la seva presència al sentir la melodia de l'orquestra de tots els habitants d’aquest indret en el qual em trobo.
Camino entre els arbres, però no estic sol. Una silueta humana es desplaça entre els arbres i matolls envoltat d’entitats de Llum que l’acompanyen en les seves passejades diàries. Una biologia envoltada per sers de Llum que l’abracen per allà on va.
Jo, noto la presència dels meus acompanyants. Sento el seu amor i la seva protecció. Són com les esteles d’una llum fugaç que travessa aquesta experiència terrenal. Són àngels del paradís.
Vinc de més enllà del firmament, on sempre he viscut. He estat amb ells i ens coneixem. D’alguna manera, junts hem planificat aquests moments, i junts pertanyem de la mateixa Font que ens ha creat. Tots ens coneixem, i la nostra Unicitat és gran i forta. El nostre amor és Un, i cadascú de nosaltres som part de l’altre. No hi ha diferència entre les nostres essències. Cadascuna, en aquests moments està fent la seva funció. Allà on sóc, ells són amb mi Així ho vaig manifestar i així està sent. No concebo el viure sense ells. Són part de mi, i no puc viure sense l’essència de l’amor. Els estimo.
He arribat a trobar “aquella part de mi que em faltava”, i ells són part d’aquesta altra composició meva, donant-me sentit a tot el que faig. Amb ells entenc en què consisteix el Paradís, perquè són part d’aquest paradís que Jo Sóc. Entenc i sento aquesta plenitud de trobar-te en el lloc adequat segons la teva naturalesa. Aquí, quan estem junts, produïm un resplendor per tot l’univers. L’adonar-me de la meva essència angelical ha permès obrir les portes del Paradís que Jo Sóc. Quan m’endinso en ell, ells apareixen. Quan la meva consciència sent aquesta consciència amorosa, és quan es produeix la trobada que fa alegrar a tots els que hi participem. L’amor produït, llavors, és gran i immens. És pur i abastador a tot el firmament.
Camino sabent que no estic sol. Em sento acompanyat, estimat, sabent que ells i jo som un. Em sento guiat i aconsellat pels meus germans de l’ànima, de la Llum. Allà on sóc, ells hi són. La meva vida, en aquests moments, no té sentit sense ells. M’he adonat de la seva importància, i el què representen per a mi i el què he vingut a fer. Ells són part important del meu Pla Diví.
En mig de la natura és quan més les nostres energies se senten una amb el nostre entorn. La naturalesa és part nostra. Tot està en ordre, en perfecta harmonia i ordre. Nosaltres som així: perfectes. Déu és en nosaltres. En aquests moments, els habitants del bosc esclaten amb els seus cants o presències. Tots s’alegren de la nostra presència, de mostrar-nos tal com som. Ells s’han afegit a nosaltres i tota la zona som una sola energia. Tots ens reconeixem, creant una situació de pau, amor i calma. Tots ens acceptem, confiant un amb l’altre, sabent que una part de nosaltres som part de l’altre. Tots som un, irradiant un gran esclat de Llum, Consciència i Amor. Hi ha alegria, protecció, sanació, pau, guia, il·luminació i amor. L’univers es manifesta aquí a la Terra.
Jo Sóc el Paradís i l’univers és en mi. Jo Sóc la Font creadora de tota vida. Jo Sóc jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada