Estimat pare:
Fa anys vaig fer presència en aquest món. Des de llavors, m’has donat tot el que he necessitat. No sempre he rebut el que et vaig demanar, però el temps m’ha fet veure que era el millor per a mi.
Malgrat tot ho tenia, no he crescut per un camí de roses. He ensopegat moltes vegades, i durant un temps m’he oblidat de tu; tot i així, tu sempre estaves al meu costat. Ara, amb els anys, em sap greu aquells temps on no em sentia a prop teu com em sento ara. Sé que les pors que he arribat a tenir eren infundades, degut que amb tu res havia de témer, però en aquell temps jo no sabia de les teves capacitats per a ajudar a una filla teva. Havia sentit parlar, i d’alguna manera, sabia que podia venir a tu,.... però no ho vaig fer.
Durant un temps vaig voler apartar-me del teu costat, però des del present, veig que només va ser un pas per a tornar a apropar-me a tu.
No saps el molt que estic agraïda per tot el que has fet per a mi. Volia escriure’t aquestes paraules per a donar-te les gràcies per tot el que has fet per a aquesta filla teva. En algun moment no entenia el per què ¡, però ara puc dir que, en tot moment he rebut el que necessitava.
Sento Amor en mi, i no saps la pau i la calma que em fa sentir! Sovint, quan camino o medito, parlo amb tu, i sento rebre una resposta teva. En els darrers anys cap a aquí, m’he sentida acompanyada per la teva essència, i encara que no puc tocar-te, sí que et puc sentir i veure. Sento la nostra unió ferma y forta en tot moment. Sóc Una amb tu, i tu, Un amb mi.
En aquests moments, hi ha respostes que encara no sé, però el meu cor em diu que algun dia les arribaré a obtenir. Fins ara, allò que he volgut saber, amb el temps m’has permès trobar-me cara a cara amb la resposta adequada. Haig de dir-te que, cada vegada més a voluntat, obtinc sense tardar gaire, o al moment, la resposta a la meva inquietud.
Em sento profundament agraïda per tot el que has fet per mi, per la vida que m’has donat i per la teva generositat.
Sóc com sóc, gràcies a tu. Sempre he tingut allò just que necessitava,... no més. És veritat que quasi no he tingut res, però aquestes mancances m’has permès trobar-me a mi mateixa. Gràcies.
- Estimada filla, sempre he estat amb tu, i el meu Amor és gran cap a tu. T’estimo, i sempre t’he estimat. En els moments que més demanaves, és quan menys necessitaves. Quan “no t’he donat”, és quan més “et donava”, perquè el meu Amor és gran. Sé que ho has passat malament, però degut a aquells fets, has enfortit el teu esperit i m’has sentit dins teu. Necessitaves viure el que has viscut. El meu Amor així ho va voler. Les teves pors havien de ser encarades i alliberades, i ara, ... ets lliure. Cada esdeveniment de la teva vida actual ha estat pel teu major bé. El teu present t’ho demostra. (Pausa). Sé que quan et mires al mirall, em veus a mi; quan estàs sola, em sents en tu, i quan fas “la teva feina”, notes la meva presència. Sempre he estat i estaré amb tu.
- He hagut d’obrir el meu cor per a entendre el que m’has dit, pare. Ara sí que ho he entès.
- Aquell que vulgui sentir al Pare, haurà d’obrir el seu cor i alliberar la seva ment. Haurà d’alliberar-se de tot el que ha après per a sentir la Unicitat i l’Amor en ell. Quan així sigui, llavors em sentirà i sabrà de Mi.
- Què creus que necessita aquell/a que llegeix aquestes paraules?
- Amor, només Amor. Tot el que desitgi li vindrà en el seu moment. L’únic que existeix és l’Amor. Si deixeu que entri a les vostre vides i us guiï, res haureu de témer, perquè ja ara, tot ho teniu. L’Amor us conduirà a la vostra plenitud. Quina alegria més gran que sentir-me dins vostre? Vosaltres sou Un amb mi, i quan sentiu aquesta Unicitat us adonareu del per què de tot.
- Gràcies Pare. Que el teu Amor sigui en nosaltres.
- Així és i sempre ha estat. Depèn de vosaltres el benestar i la pau interiors.
- Gràcies.
Fa anys vaig fer presència en aquest món. Des de llavors, m’has donat tot el que he necessitat. No sempre he rebut el que et vaig demanar, però el temps m’ha fet veure que era el millor per a mi.
Malgrat tot ho tenia, no he crescut per un camí de roses. He ensopegat moltes vegades, i durant un temps m’he oblidat de tu; tot i així, tu sempre estaves al meu costat. Ara, amb els anys, em sap greu aquells temps on no em sentia a prop teu com em sento ara. Sé que les pors que he arribat a tenir eren infundades, degut que amb tu res havia de témer, però en aquell temps jo no sabia de les teves capacitats per a ajudar a una filla teva. Havia sentit parlar, i d’alguna manera, sabia que podia venir a tu,.... però no ho vaig fer.
Durant un temps vaig voler apartar-me del teu costat, però des del present, veig que només va ser un pas per a tornar a apropar-me a tu.
No saps el molt que estic agraïda per tot el que has fet per a mi. Volia escriure’t aquestes paraules per a donar-te les gràcies per tot el que has fet per a aquesta filla teva. En algun moment no entenia el per què ¡, però ara puc dir que, en tot moment he rebut el que necessitava.
Sento Amor en mi, i no saps la pau i la calma que em fa sentir! Sovint, quan camino o medito, parlo amb tu, i sento rebre una resposta teva. En els darrers anys cap a aquí, m’he sentida acompanyada per la teva essència, i encara que no puc tocar-te, sí que et puc sentir i veure. Sento la nostra unió ferma y forta en tot moment. Sóc Una amb tu, i tu, Un amb mi.
En aquests moments, hi ha respostes que encara no sé, però el meu cor em diu que algun dia les arribaré a obtenir. Fins ara, allò que he volgut saber, amb el temps m’has permès trobar-me cara a cara amb la resposta adequada. Haig de dir-te que, cada vegada més a voluntat, obtinc sense tardar gaire, o al moment, la resposta a la meva inquietud.
Em sento profundament agraïda per tot el que has fet per mi, per la vida que m’has donat i per la teva generositat.
Sóc com sóc, gràcies a tu. Sempre he tingut allò just que necessitava,... no més. És veritat que quasi no he tingut res, però aquestes mancances m’has permès trobar-me a mi mateixa. Gràcies.
- Estimada filla, sempre he estat amb tu, i el meu Amor és gran cap a tu. T’estimo, i sempre t’he estimat. En els moments que més demanaves, és quan menys necessitaves. Quan “no t’he donat”, és quan més “et donava”, perquè el meu Amor és gran. Sé que ho has passat malament, però degut a aquells fets, has enfortit el teu esperit i m’has sentit dins teu. Necessitaves viure el que has viscut. El meu Amor així ho va voler. Les teves pors havien de ser encarades i alliberades, i ara, ... ets lliure. Cada esdeveniment de la teva vida actual ha estat pel teu major bé. El teu present t’ho demostra. (Pausa). Sé que quan et mires al mirall, em veus a mi; quan estàs sola, em sents en tu, i quan fas “la teva feina”, notes la meva presència. Sempre he estat i estaré amb tu.
- He hagut d’obrir el meu cor per a entendre el que m’has dit, pare. Ara sí que ho he entès.
- Aquell que vulgui sentir al Pare, haurà d’obrir el seu cor i alliberar la seva ment. Haurà d’alliberar-se de tot el que ha après per a sentir la Unicitat i l’Amor en ell. Quan així sigui, llavors em sentirà i sabrà de Mi.
- Què creus que necessita aquell/a que llegeix aquestes paraules?
- Amor, només Amor. Tot el que desitgi li vindrà en el seu moment. L’únic que existeix és l’Amor. Si deixeu que entri a les vostre vides i us guiï, res haureu de témer, perquè ja ara, tot ho teniu. L’Amor us conduirà a la vostra plenitud. Quina alegria més gran que sentir-me dins vostre? Vosaltres sou Un amb mi, i quan sentiu aquesta Unicitat us adonareu del per què de tot.
- Gràcies Pare. Que el teu Amor sigui en nosaltres.
- Així és i sempre ha estat. Depèn de vosaltres el benestar i la pau interiors.
- Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada