dijous, 28 de setembre del 2023

Amb el mestre sobre les pors

 

Els mestres no apareixen perquè sí, sinó en el moment que un està obert i disposat a sentir la seva ànima.

En un moment inesperat, havent entrat a la natura per a estar amb si mateix, un jove es trobà amb un mestre. Aquest se li apropà i li digué:

-         No temis, perquè el teu interior ho alliberarà.

El jove, al veure’l, s’adonà que era algú especial, irradiant una proximitat, una gran confiança i un gran amor vers ell. Les seves paraules li arribaren al seu  interior.

Llavors el jove li preguntà:

-          Mestre, cóm puc alliberar-me de la sensació de por que a vegades arribo a tenir?

El mestre li respongué:

-          Estimat germà, només el que no pertany al teu interior pot fer-te sentir malament. Pot fer-te témer per no tenir el que pots arribar a necessitar o que alguna cosa dolenta t’arribi a succeir. No temis,, perquè aquell qui tu ets, arriba a protegir-te quan connectes amb la teva essència. (Pausa). Les pors són part del no ser un  mateix. Quan arribes a sentir qui ets, tota por, dubte o temor desapareixen de tu per sempre. Quan es tem, és perquè no s’està vivint segons un és. Llavors, tot el teu entorn pot arribar a controlar-te i a fer-te sentir malament.

-          Però cóm puc fer per a ser jo mateix? – intervingué insistint el jove.

-          El teu interior et protegirà i et farà sentir la felicitat,, la serenitat i l’alegria per viure la teva veritable vida. Ves al teu interior i sent aquell qui ets. Quan arribis a sentir la pau en tu, llavors, les pors s’allunyaran del teu ser.

En aquell moment, el deixeble sentí com una mena de protecció a l’escoltar les paraules d’aquell mestre. Això li donà la tranquil·litat que volia.

-          La por no depèn de lo establert sinó d’un mateix – digué el mestre. Quan no es viu des de l’interior d’un, llavors, el sentit de viure es limita i les sensacions del teu interior queden bloquejades. Viu segons el que sentis i deixa que el teu nen interior sigui en tu.

-          Gràcies mestre – digué el deixeble abans d’allunyar-se, sentint una serenitat no tinguda fins ara.