Les noves ales pel gran vol

I els seus passos el dirigien vers un dels moments més gloriosos del seu procés.

Per un instant s’aturaren just quan davant seu tenia el gran abisme existencial per a fer front a la seva voluntat.

Un pas més i tot ell baixaria amb una caiguda lliure en el major buit vers un final no volgut però la nostra ànima, veient el gran espai que s’estenia davant els seus peus, sentia que el previst no tindria lloc perquè era conscient que aquest abisme no era per a finalitzar la seva existència encarnada, sinó per a prendre la major decisió per a realitzar la seva vida tal com la sentia.

Aquest ser contemplava la profunditat i la llunyania d’aquest univers que es mostrava davant d’ell. Es trobava en el lloc adequat. Ell va deixar-se emportar pels seus passos dirigits per la seva essència, i va ser portat fins aquest present on no era esperat segons el que en el seu interior sentia.

Semblava que el seu camí havia finalitzat tal com estava sent portat i havia arribat l’hora de prendre una decisió que l’enlairaria com a ser i li permetria materialitzar l’acord adquirit moments abans de néixer.

Davant seu no havia un sostén sòlid per a continuar el seu avanç. Semblava que aquest havia arribat a la seva fi.

De sobte, el cel s’il·luminà i va veure com des d’ell, una llum descendí fins a cobrir-lo del tot. Era una llum blanca/daurada. El nostre ser conscient va sentí aquesta energia en ell, sentint-se acompanyat, estimat, protegit i amb el coratge necessari per a donar aquest pas que el portaria a la plena realització de la seva missió en aquest món en procés d’evolució.

La nostra ànima sentia la plenitud d’aquell moment, sabent que havia arribat l’hora de donar el nou pas. Sentia que tot aniria bé i estava sent acompanyat pels seus germans de la Llum.

De sobte va fer una inspiració profunda, amb la plena seguretat que era l’adequat pel seu procés evolutiu. Llavors, per uns moments, a començà a recordar  tot el viscut en els darrers anys sentint un gran Amor en ell i conforme mai havia estat sol. En el moment de la inspiració va donar un pas endavant davant el buit que es trobava davant d’ell. La seva Fe era absoluta.

Va donar el pas que pocs l’haguessin donat i va veure com una porta s’obrí davant d’ell. A l’altre cantó es troba en tots el sers celestials, sent la seva Unicitat amb ells, convidant-lo a creuar el llindar d’aquesta nova etapa.

Semblava que el camí continués, però aquest cop, com sostingut en mig del buit, com si es trobés més enllà dels núvols, i avançant sobre ells, però alhora, veient l’espai d’aire que havia sota els seus peus.

Creuar el llindar, avançant sense cap sostenidor físic on poder-se agafar. La nostra ànima se sentia segura i acompanyada en tot moment. Sabia que la suposada “caiguda” no es produiria perquè la seva Fe el sostenia.

No sabia exactament què succeiria a partir d’ara, però ell només es centrava en el pas donat a cada instant. Només enllà no existia per a ell. No pensava. Només sentia el seu estat no experimentat fins ara al llarg de la seva vida.

Era una sensació especial, única, sentint aquell qui era i la plena seguretat que això era el que havia de fer.

De sobte s’aturà. Només sentia. Era com si els seus ulls físics es convertissin en Sentir. Aquest Sentir el feia saber que havia donat el pas adequat. Aquest punt on havia arribat ja estava previst després de tota la seva preparació i instrucció, la majoria de’lla, per part de la Llar d’on procedia. Al final es convertí en un d’ells aquí en aquest planeta Terra.

De sobte va tenir una visió com havia estat tenint en els darrers temps. Va veure com el seu cos eclosionava i s’estenia, irradiant-se com energia que era vers totes les direccions. Aquesta energia arribava a tots aquells que es trobaven amb ell o en mig de la seva irradiació. Veia com ella feia sentir un gran benestar a tots els que havien rebut part de la seva expansió.

La nostra ànima sentia l’energia que era com un ser totalment eteri. Sentia una gran plenitud en el seu interior, en la seva essència. Va ser una sensació com si totes les portes estiguessin obertes per a ell, sentint una seguretat i fortalesa absolutes per a continuar el seu procés.

-         Segueix  - va sentir que li deien qui amb ell estaven.

El nostre ser va continuà avançant amb la sensació d’estar levitant. A voluntat podia avançar o aturar-se. Ell no era cos només l’energia de la seva essènia..

-         I ara què? – va preguntà.

-         Estàs deixant  l’humà i comences a sentir l’essència divina. Els moments que vius et portaran a la plena Unicitat amb la Divinitat Superior que en tu hi ha com a part d’ella que ets. (Pausa). segueix avançant acceptant el teu present, perquè ell serà la teva realització amb tot el seu resplendor.

-         I aquests moments que visc? – va tornar a preguntar.

-         És la llavor brotant per a mostrar tota la bellesa de la Llar.

-         No caic – digué l’ànima mentre veia el lloc on es trobava. Sé que no cauré perquè la meva essència em protegeix, i aquell qui sóc em guia.

Sentint totes aquestes sensacions, aquell ser va sortir de l’estat que es trobava, sabedor conforme es trobava en el lloc adequat i el moment oportú.

La nostra vida normalment no és el que sembla.

Allò que podem arribar a experimentar ens dirigeix vers l’evolució del nostre procés. Res hi ha a l’atzar, i la vida mai ens ha donat l’esquena. Cada moment viscut ens ha creat un present, i és a través d’aquest present que cadascú pot estar vivint on el nostre ser és portat de la mà pel seu procés d’Ascensió.

A tots els arribarà aquest moment com el de la nostra historia. És un cas real dels nostres temps.

Tots arribareu al punt on haureu de prendre una decisió, aparentment dràstica, per a continuar amb la vida que sentiu en el vostre interior, estant relacionada amb allò que heu vingut a fer. Aquesta decisió no serà la desitjada inicialment segons la vostra ment, però sí l’adequada pel vostre procés evolutiu.

No temeu, quan sentiu que alguna cosa heu de fer, en el sentit de prendre una decisió essencial per a vosaltres i el vostre major bé i benestar.

No temeu, perquè no esteu sols. Escolteu el vostre cor.

Cadascú de vosaltres sabrà quan us arribarà aquest moment. Aneu al vostre interior, perquè el que sentireu serà la direcció a seguir i la veracitat de pas a donar.

No temeu perquè en tot moment la Llar estarà amb vosaltres. Aneu al vostre interior per a sentir la veritat del vostre camí. Arribareu a sentir la claredat, la nitidesa del pas a donar i sentireu en vosaltres, una pau i una naturalitat que us farà donar aquest pas que us portarà a un enlairament del vostre ser.

Escolteu el vostre cor, que ell us dirà el camí a seguir i què fer en tot moment.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.