Veient Déu que un
humà es plantejava el seu camí i no trobava cap resposta al respecte, decidí
intervenir dient-li:
-
Les
dues opcions que et porten a una qualitat de vida o altre, són: la Puresa i
l’Aparença. Tria i viu la teva decisió amb totes les teves forces. Ella et
portarà a tu. Al llarg del procés no et queixis perquè hauràs estat tú qui ha
triat lliurement la vida que vols viures. Tú seràs el responsable de la teva
vida.
-
Però,
i si no trio l’adequada? – preguntà l’ànima encarnada.
-
Llavors
ella et portarà igualment a tu. Quan més puguis sentir la teva essència i viure
des d’ella, abans percebràs l’Amor de qui ets i de tu mateix. Llavors de res
tindràs por perquè sabràs d’aquell qui JO SÓC.
Després d’un
silenci l’humà preguntà:
-
Déu,
què és la Puresa?
-
La
Puresa és ser Un mateix. És mostrar-te tal com vas ser creat, irradiant la teva
Llum i el teu Amor.
-
Però
vivim en un món terrenal on no sempre podem ser nosaltres tal com voldríem –
expressà l’ànima encarnada.
-
Mentre
tinguis present el teu passat per a viure la teva vida, et sentiràs atrapat per
estar en un entorn no desitjat. Res és el que sembla, estimat ser, perquè el
que tu consideres limitació és la clau per a arribar a tu.
A continuació
d’un silenci, l’humà es dirigí a Déu dient-li:
-
Gràcies.
Donar mitja volta
i marxà del lloc on era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada