Mestre

Les paraules poden arribar a confondre, sobre tot, si aquestes són interpretades per la visió terrenal, racional d’aquells que es troben, fins i tot, ja endinsats en el món que es coneix com “espiritual”.

Alguna d’aquestes paraules són creences que posen una distància entre qui es etiquetat i aquell qui etiqueta.

Venim d’una energia on només uns quants podien estar en contacte amb sers d’altres dimensions, podien ajudar als altres d’una manera no convencional, així com fer curacions o ajudar a restablir la pau dins d’un, fent que pugui sentir la felicitat en el seu interior.

Aquests sers que tenien tot aquest suposat potencial en ells, feia que els del seu entorn el veiessin com algú especial que podia fer coses que els altres no eren capaços, aparentment.

Avui vull mostrar-vos el que un d’aquests sers va voler aclarir davant tota una sèrie de persones relacionades amb els mitjans audiovisuals, mediàtics en general,així com periodistes i algun que altre presentador de TV per a matisar i aclarir el que representa, sovint el fet de considerar a algú com un ser que pot arribar a realitzar actes “no normals” o tenir una saviesa més enllà de la nostra existència terrenal.

 JC feia anys que dedicava la seva vida a ajudar als altres. La seva experiència el va portar a adonar-se de quina era la direcció que havia de prendre a la seva vida. Va sentir la veu del seu cor i va començà a endinsar-se allà on se’l va xiuxiuejà.

Actualment, la seva vida no és com la de la majoria dels sers que l’envolten. Es dedica a ajudar a les ànimes per a poder-se manifestar d’una manera lliure i total en aquest pla existencial on ens trobem.

Feia anys que la seva vida va ser lliurada a transmetre a través de les seves trobades, escrits i sessions individuals tot el que la seva veritable Llar li va transmetre, així com la seva experiència personal abraçada pel seu treball individual per a poder trobar-se i arribar a manifestar-se aquell qui en veritat era.

Arribà el dia que va sentir que havia de donar aquest pas per a no distanciar més als humans pel fet d’haver-se creat una imatge i concepte d’alguns d’ells dedicats al planeta i a la humanitat. Havia concertat una mena de trobada per a parlar a tots aquells que sentissin en el seu cor el fet que tots som iguals i estem units per un fi superior donant sentit a la nostra existència en aquesta vida actual.

Va arribar l’hora i la sala prevista per a realitzar aquest acte es trobava plena, amb algunes cares conegudes popularment dins del món espiritual.

JC entrà en ella i es dirigí vers el centre, davant de tots, per a poder ser vist per tots els assistents, es trobessin on es trobessin dins d’aquella sala.

Tots el miraren esperant escoltar les seves paraules.

Finalment, després de saludar a tots els presents, començà a expressar el que el seu interior li xiuxiuejava:

“Gràcies per estar avui aquí i dedicar part del seu temps a escoltar les paraules que es diran a través de la meva persona, que, encara que sigui la meva veu la que els hi arribi, agrairia que fos el seu cor qui les escoltés i les tingués en compte.

Vull comentar-los el fet que en el nostre món, sense adonar-se, està distanciant als sers i classificant, creant diferents estatus, amb el que això comporta de cara el procés d’evolució del nostre món.

Porto anys lliurant la meva vida a un fi major, més enllà del terrenal. La meva vida ha anat fent, amb el temps, canvis i reajustaments per a anar-me adaptant, cada vegada més, als temps que anàvem vivint. Per això, avui, vostès i jo estem aquí, per a donar junts un nou pas i expandir la Unicitat i l’enteniment del que cadascú representa en aquests moments que vivim.

Vull dir-los que no hi ha ningú superior a un altre. Molts de vostès poden dir-me que això ja ho sabien, però una cosa és saber-ho i l’altre sentir-lo. Quan se sent, és llavors quan es viu integrant-lo a la seva vida quotidiana. Mentre, només es queda com un concepte més racional, i és la racionalitat la que ens ha portat a distanciar-nos els uns amb els altres.  

Avui vull transmetre’ls-hi alguna cosa que m’implica directament, i que en moments de la meva vida vaig ser etiquetat com aquell qui no era. Moltes persones que pregonen i presenten activitats relacionades amb l’autoconeixement i la consciència, encara tenen tendència a etiquetar a aquells que, en algun moment poden fer-li una entrevista o quedar per a comunicar algun aspecte existencial o sobre el procés evolutiu del ser humà.

Mirin, a la meva vida he rebut tantes etiquetes, que haig de dir-los que totes elles no es corresponien amb aquell qui jo era i el que feia. Cadascú té una visió personal i parcial del que veu o creu.

Entre d’altres, m’han arribat a dir que sóc psicoterapeuta, vident, sanador, mestre espiritual, terapeuta holístic, mestre de Reiki, en fi,... tota una mena de noms que no concordaven, exactament, amb el que jo feia.

Agraeixo que estiguin avui aquí perquè vull dir-los a tots vostès que, per favor, no etiquetin. El fet de fer-ho sembla que llavors ja tenen més classificat a algú sobre el que fa. Segur?

Hi ha sers que estan de servei a la Divinitat Superior. Aquests sers no s’inclouen en cap d’aquestes categories perquè la seva missió en aquesta vida va més enllà del que hom pot arribar a pensar. Algú pot dirigir-se a la meva persona perquè li doni una mà en el seu camí. Així ho faré. Llavors aquesta persona pregunta, per a tenir una idea de qui sóc jo: i tu què fas? La meva resposta serà: ajudar-li en allò que necessiti per a estar en pau amb vostè mateixa, depenent només de vostè i no d’elements externs com medicaments, dieta, pedres o amulets.

La persona insisteix:

-          Si, però vostè què fa per a ajudar als qui li venen demanant ajuda?

-         Depèn de la persona. Cada persona és diferent.

-         Però, com pot saber el què fer amb qui tingui davant seu?

La meva resposta serà:

-         Transmetre-li Amor i la meva Energia. Em poso en contacte amb la seva energia i percebo la direcció adequada a prendre. Al final, qui ha entrat on sóc, surt diferent, equilibrat i sabent què fer a la seva vida a partir d’aquell moment.

Com denominarien vostès aquesta funció? – preguntà JC sense esperar resposta dels assistents.

La resposta seria: Ser, senzillament, UN MATEIX. La nostra essència és la que produeix els miracles i les sanacions, però no com si fos alguna cosa extraordinària, sinó com un fet normal i natural quan algú és un mateix.

No vulguin veure el que no és, perquè en el fons, tots soms iguals amb el mateix potencial espiritual. Cadascú de vostès és divinitat. Cadascú de vostès és un mestre per a algú o tots els del seu entorn, com pot ser la família, la parella o fills,o amb la gent que normalment s’envolta i comparteix la seva vida.

Quan parlen de “Mestre” – referint-se a algú -, estan creant diferències entre els humans, perquè tots vostès són mestres. Sí, mestres! Com pot ser llavors que no tots mostrin la seva mestria? Aquí és on intervé el procés d’autoconeixement i el que es coneix com a despertar espiritual o una consciència enlairada.

Tots els que ens trobem en aquesta sala tenim la mateixa essència. Estem fets de la mateixa essència, però no tots són conscients d’ella. No tots estem en el mateix nivell que d’altres del nostre entorn. Aquí és on radica el per què uns sí i d’altres tan poc. El grau de consciència que tenim ens fa apropar-nos més els uns als altres, o crear distanciament entre els humans, creant sers especials o superiors, i els de la base, la resta.

No hi ha diferències entre vostès i jo. Cadascú ve a ser una Font de Llum i Amor per a algú del seu entorn o el seu hàbitat en general. Vostès poden manifestar aquell qui són, com aquests sers que etiqueten com a mestres. Per favor, deixin d’etiquetar-nos i sentin els seus cors, i s’adonaran que entre vostès i jo, entre vostès i qualsevol ser no hi ha diferències espirituals. Senzillament, uns són conscients i d’altres no. És com si un grup de persones estiguessin assegudes en un cotxe i amb les mans al volant. Totes tenen el mateix tipus de cotxe, però no totes saben utilitzar-lo i aplicar totes les seves característiques. Algunes sabran de les bàsiques, d’altres alguna més, i poques, potser, la major part d’elles; però totes, tenen el mateix potencial per a fer que el seu vehicle pugui arribar allà on cadascú vulgui.

Quan es parla de “Mestre”, sembla com si ens trobéssim davant d’un ser especial, superior als altres. Res d’això és. Per això, avui he volgut estar amb tots vostès per a dir-los que, per favor, no em diguin més “mestre”. No sóc més que vostè, que vostè o vostè – assenyalant a diferents assistents de la sala.

Jo Sóc qui sóc i aquell que escolta el seu cor, sabrà que res parcial indica la meva missió a realitzar en aquesta vida.

Tractin a aquells que fins ara se’ls considerava com a “Mestres”, com algú com vostès, que havent despertat la seva consciència i arribant-se a conèixer,varen aconseguir obrir el seu cor i sentir la seva essència divina, lliurant la seva vida a la Divinitat que cadascú és.

Tots som mestres i deixebles alhora, perquè fins i tot els coneguts mestres o messies de la humanitat al llarg dels segles, ells estaven aquí, principalment per ells,pel seu procés evolutiu, i havent despertat la seva consciència, sentiren que havien de lliurar la seva vida a portar el Cel aquí a la Terra.

No hi ha persones especials, perquè tots som especials.

Ningú és més que un altre, senzillament és més conscient. Aquesta és la gran diferència.

No lloeu a ningú ni adoreu a cap ser humà, perquè ells són com vostès. Per què no comencen a estimar-se a vostès mateixos i a deixar de viure des de la ment racional per a iniciar un nou camí escoltant la veu del seu cor?

Llavors, la seva visió de vida canviarà i s’adonarà que no hi ha ningú més que un altre, perquè tots som essencials pels del nostre entorn. Tots som Amor, i per tant, aquest Amor ens fa a tots iguals, perquè tots, alhora procedim de la mateixa Llar Celestial. Que no ho recorden?

Mestre és una paraula intel·lectual, mental, no d’unicitat.

(Silenci allargat)

No m’etiquetin com a “Mestre”, perquè jo també estic seguint el meu procés evolutiu. Jo també haig d’aprendre nous aspectes del meu camí. He après molt, però a mesura que vaig endinsant-me en aquell qui jo sóc, més m’adono que, en mi, encara hi ha un camí a seguir que enlairarà encara més la meva ànima.

No sóc el mestre de ningú. Puc ser un mirall,però no un mestre. El meu procés continuar, i és cert que cada vegada em sento millor amb mi mateix. Cada vegada sento més la meva essència i aquell qui en veritat sóc.

Cadascú de vostès és el seu propi mestre.

Cadascú de vostès té el mateix potencial i capacitats que jo. Només és qüestió de voler arribar a ell. El no voler li allunya del que es denomina mestria. La predisposició adequada li obra les portes per a endinsar-se en el seu interior i  arribar a connectar i conèixer el Déu que cadascú de vostès és.

El meu nom és JC un ser conscient i obert de cor, al servei de la Divinitat, ajudant a recordar a aquells qui són i poder arribar a sentir la seva veritable essència innata, sentint el seu cor i els xiuxiueigs que aquest els pot arribar a dir.

Això no és ser un “Mestre”, és ser UN MATEIX, escoltant el seu cor.

Agrairia que no em diguessin “Mestre”, sinó pel meu nom. Aquest petit acte ajudarà a que vostè, qui sigui, i jo, ens puguem apropar des del cor, i no des de la ment al poder arribar a pensar que jo sóc més que vostè. Per favor, Jo Sóc vostè i vostè és jo. Obrim-nos de cor, i la fi del nostre encontre serà una realitat.

A tots vostès, gràcies.”