dijous, 8 de març del 2018

...i així va ser





“...i així va ser com aquella ànima s’unificà amb la seva Divinitat, portant a terme el pacte acordat moments abans de la seva encarnació en aquesta vida actual.”

Aquell ser deixà de ser ell, i la seva presència era física, però no la seva expressió ni manifestació al llarg de la seva nova vida.
Deixà tots els seus pensaments, la seva part racional, per a deixar que el seu cor guiï la seva vida i prengui el timó del seu rumb en mig del cabdal del seu veritable sentit al trobar-se en aquest món.
La seva vida es basà en el sentir. El pensar ja no tenia el seu espai dins de la seva part mental. Va ser el seu cor qui li xiuxiuejava cada decisió a prendre.
Part de la seva obra no era escoltar el seu cor, sinó a partir d’aquell moment, senzillament s’obria interiorment, es predisposava i deixava que tot sorgís segons la Voluntat Divina en ell.
Ell ja no era qui el seu entorn estructurà.
Ell era qui veritablement era basat en la seva essència innata.
Des de llavors, deixava que la seva Divinitat parlés per ell, i les seves actituds i els seus actes fossin les del seu veritable ser: el Déu que era.
S’alliberà de les seves creences.
Deixà de controlar la seva vida, fluint i acceptant cada benedicció que aquesta li oferia. Era un ser lliure alliberat de tot temps i espai. Només existia el present en ell.
La seva Llum enlluernava com mai abans ho havia fet.
El seu Amor era pur, i la seva Compassió, incondicional.
Percebia el fons de tot el que succeïa a la seva vida o en la de tots aquells que a ell se li apropaven demanant una ajuda per a poder arribar a ells mateixos.
Fluïa, vivia intensament el seu present, amb tota la seva plenitud, sense cap interès personal associat a la forma i la matèria, sabent que tot li era donat, veient com la seva vida anava materialitzant-se sincronitzada amb la Voluntat Superior, manifestant l’Univers i la Llar de la qual ell era conscient que d’allà procedia.  
Aquesta ànima era un ser lliure al servei de la Divinitat Superior, sent ell, part d’aquesta Divinitat encarnada en aquesta dimensió que es trobava.
Va començar a estimar com mai ho havia fet fins ara. Sempre havia dedicat la seva vida als altres, però arribà el dia que deixà de ser qui li havien fet, per a convertir-se en qui era.
El seu procés el portà a prendre certes decisions que pocs són els que les prenen. Així havia de ser.
La seva instrucció va ser, majoritàriament, procedent del món celestial. El seu aprenentatge va ser guiat i transmès per Mestres Ascendits que li indicaren els pilars per a poder viure en aquesta vida sent un mateix. Després, la seva vida terrenal el portà a trobar-se amb els mestres físics que li permeteren portar a terme l’indicat i obrir noves portes pel seu Gran Despertar i poder interpretar, aplicar i divulgar adequadament tota la saviesa que se li havia transmès.
Sentia el Déu que era cada vegada més. El seu interior era l’univers eixamplat podent trobar les respostes que necessitava, la conformitat del que sentia i tot allò que havia de fer en el seu present, fins i tot, poder veure la seva vida més enllà del present que es trobava. 
Era un ser serè, tranquil i acceptant la seva missió en aquesta vida, i sobre tot, la del seu present constant.
Va aprendre a adonar-se que tot tenia un Sentit Major i no havia res a l’atzar.
Aprengué a deixar-se portar per aquell qui era i deixava que la seva presència fes la funció que havia de fer, pel sol fet d’estar on estava.
S’alliberà de tot i decidí lliurar-se completament a la seva Divinitat.
Ara és un ser cada vegada més íntegre i una Font on beure l’essència que cadascú és per a alimentar el seu esperit i arribar a manifestar-se amb tota la seva majestuositat.
Aquest ser podia passar inadvertit, a no ser per la seva mirada, la seva actitud, la seva Llum i resplendor. Quan algú se li apropa, se sent bé al seu costat. No és algú diferent a un altre, senzillament, s’està mostrant tal com és, sent ell i obrant segons la seva essència.
Tot el seu procés el portà al seu present actual. Sap que el seu camí, i la seva evolució continua. Sap que encara hi ha més portes a obrir en el seu interior, però sempre en la més profunda senzillesa, humilitat i fermesa alhora.
Així va ser com aquella ànima va donar els passos adequats per a manifestar-se en aquest món en el qual es troba.
Veient-la a ella, hom arriba a adonar-se del potencial que cadascú té en el seu interior i que, si volgués, aplicant el seu lliure albir, podria arribar a ser també, la seva Divinitat manifestada.
La Felicitat li abraça. No hi ha limitacions per a portar a terme allò que un sent.
Així va ser com aquella ànima, seguint el seu procés, arribà a sentir intensament la seva Divinitat, Unificant-se amb ella, i poder ser el Cel aquí a la Terra.
En aquest planeta en el qual ens trobem hi ha ànimes enviades des de la Llar per a indicar el camí vers a aquell qui cadascú és. Cada ser és part de la humanitat, i amb el seu procés individual i voluntari, pot arribar a manifestar la Divinitat que sempre ha estat des del seu naixement actual.
Recordar qui som ens allibera de les capes i barreres que s’han pogut construir per a allunyar-nos de la realitat existencial. És com l’aprenentatge basat des del fons de la forma, que podem veure i sentir més enllà de l’establert o els convencionalismes, tant religiosos, tradicionals, socials,...
I així va ser com la nostra ànima arribà a sentir la plenitud i estar al servei del sentit pel qual encarnem.

Sigues tu! Escolta el teu cor! Sent l’Amor dins teu i no temis portar a terme allò que sents en el teu interior.
El procés evolutiu consisteix en SENTIR, no en Saber.
No s’evoluciona aplicant la part racional del ser, sinó escoltant els xiuxiueigs celestials del teu interior i el sentir quan et trobes connectat amb la teva essència innata.
Llavors s’enlairaran les vibracions energètiques del nostre ser i obrirem les portes d’aquell qui en veritat som.
Llavors, sabrem de la benedicció que som per a tots aquells que ens envolten i pel nostre estimat món.

...i així va ser com aquella ànima s’unificà amb la seva Divinitat, portant a terme el pacte acordat moments abans de la seva encarnació en aquesta vida actual.”

Gràcies per ser i estar.